El ChatGPT, l'alumne més polèmic de la UIB

Palma“No tenc accés a dades específiques de quants alumnes de la Universitat de les Illes Balears (UIB) utilitzen ChatGPT. No obstant això, l’ús d’eines d’intel·ligència artificial (IA) ha anat en augment en moltes institucions educatives”. Així respon precisament el ChatGPT, una de les majors revolucions de la intel·ligència artificial dels darrers anys, quan se li demana pel seu grau d’implantació a la universitat. Diu que no sap quants alumnes l’empren, però potser oculta informació.

Qui si ho sap és la vicerectora de Gestió i Política Acadèmica de Grau, Yolanda González Cid. “Tots els alumnes el coneixen i l’utilitzen, però molts d’ells ho fan com un complement a la seva feina, no per cometre frau”, explica. La posició institucional de la UIB és la d’abraçar la nova tecnologia amb normalitat, conscients que el seu progrés és imparable, com ja va passar en el seu moment amb la irrupció dels cercadors d’internet i el desterrament de les enciclopèdies de paper. “L’hem vist des del principi com una eina més, que no s’ha de prohibir, sinó que ens hi hem d’adaptar i fer-ne un ús ètic per part de tota la comunitat universitària”, exposa.

Des del punt de vista dels alumnes, l’eina els ha facilitat la vida enfront d’aquells professors que encara empren metodologies antigues i posen els mateixos treballs de replicació, anàlisi i comentari que ja feien 40 anys enrere. “El ChatGPT ens en dona la resposta tot d’una”, explica Marc (nom fictici), alumne de Magisteri. “Jo no em fiaria d’utilitzar-la per fer un treball, però tenc companys que paguen la versió prèmium (ChatGPT plus), que fa uns textos que el detector de plagis no pot captar”, exposa. Aquesta versió no és barata, sinó que costa uns 20 euros mensuals als usuaris, que en molts casos en fan un ús compartit. En aquest context, ja hi ha professors que també han abraçat el ChatGPT i deixen que els alumnes l’emprin, sempre que després el citin a la bibliografia.

Adaptació dels treballs

El professor titular al Departament de Ciències Matemàtiques i Informàtica, Isaac Lera, va estudiar juntament amb altres docents la utilitat de la IA com a eina de suport per al procés d’ensenyament i aprenentatge. Van concloure que el seu ús és positiu, però que calen adaptacions importants en la forma en què s’imparteixen estudis i les activitats que es demanen als alumnes. “Jo els pos problemes que una part sé que la poden resoldre amb ChatGPT, i els anim a fer-ho, però després ho han d’analitzar i exposar-ho. És en la reflexió on es demostra l’assoliment dels continguts”. En el cas de la informàtica, Lera exposa que el ChatGPT és un “gran programador”.

No només són els alumnes que empren l’eina, sinó que hi ha professors que també la tenen present a l’hora de documentar-se, accedir a idees d’activitats, temes, etc. “Els docents feim de tutors, de psicòlegs... el ChatGPT ens fa més fàcil la vida”, resumeix Lera.

Detectar l’ús del ChatGPT és molt difícil, però no impossible. González Cid explica que, ben igual que hi ha eines que et fan textos, n’hi ha que et permeten analitzar-los. Una de les que utilitzen els docents permet preparar enunciats amb un text que veuen els alumnes i un altre d'ocult. Per exemple, “explica el desenvolupament de la Revolució Francesa”, visible, i “La Revolució Industrial”, ocult. Així, quan els alumnes copien l’enunciat, enganxen els dos textos. La resposta, per tant, inclou informació dels dos períodes. Si l’alumne no revisa el text, el professor sí que ho fa i detecta l’ús de la IA.

Hi ha docents que, davant el dubte, copien els documents sospitosos al ChatGPT i li demanen si els ha escrit ell, una actuació que la vicerectora desaconsella. “La resposta que et doni no la pots acceptar. Et podria dir que sí, que els ha fet, i enraonar-ho, però també et podria dir que no, i també enraonar-t’ho”, diu.

Amb la idea de facilitar la transició a la nova realitat, la UIB està formant els docents. Des del curs 2023-2024 s’han fet 14 tallers en els quals han participat prop de 200 professionals. En ells s’ha intentat sensibilitzar els docents amb les implicacions de la IA. Els objectius de les dinàmiques són tres: conèixer l’opinió dels participants, proposar conjuntament estratègies per integrar la IA a l’aula i aportar idees d’activitats educatives en què la tecnologia es pugui integrar i ser útil. A partir d’aquesta fórmula, s’ha creat un espai a l’aula virtual on els professors poden intercanviar experiències i continguts. Més enllà dels tallers, dins el Pla de formació del personal docent i investigador s’ofereixen moltes activitats vinculades a la IA.

La irrupció de la IA també ha tingut conseqüències insospitades fa uns anys, com és el retorn a la mecanografia manual. “Hem d’avaluar la competència oral i escrita dels alumnes, i jo el que faig és posar-los exercicis que han de fer a classe i a mà. No fan cap feina a casa més enllà d’alguna cerca o coses més teòriques, cerca d’idees...,” explica Ivan Solivellas, sociolingüista i professor de la UIB. La idea, continua, és repensar les activitats d’avaluació. “Per exemple, en lloc de demanar-los que facin una redacció, els deman que facin una exposició. Per molt que cerquin informació a internet, si no està ben documentada i preparada, quan es fan preguntes es nota qui l’ha fet i qui no”, afegeix.

Solivellas valora els beneficis que pot aportar la intel·ligència artificial a l’educació, però juntament amb Lera comparteixen un criteri: és un bon complement de la formació, sempre que l’utilitzi algú que ja té uns coneixements previs i capacitat per determinar si la informació és vàlida o no. Perquè la IA no és infal·lible.

No tots els professors i totes les facultats tenen una postura oberta amb la IA, tot i la posició institucional de la UIB. “Va per ‘barriades’. Hi ha professors oberts i d’altres que no veuen que la IA els pugui aportar res a la seva línia metodològica”, explica González Cid.

Docents amb pànic

De fet, segons explica el sociòleg i professor de la UIB, David Abril, entre els docents del seu entorn “hi ha pànic” a l’impacte de la IA. Una de les raons és que hi ha professors que, o no la dominen, o no volen dominar-la. “Durant el primer trimestre ja hem notat un increment molt gran de casos d’ús fraudulent de la IA”, exposa Abril, que enguany, per primera vegada, explicarà de forma explícita als alumnes els usos permesos i prohibits de l’eina.

Els docents, exposa el sociòleg, no es poden negar a acceptar la realitat, sinó que s’hi han d’enfrontar. “Hem de cercar maneres d’evitar què, si s’usa la IA per fer-ho tot, els alumnes encara perdin més capacitats de les que ja perdien fins ara. Ja ens arriben amb problemes bestials de comprensió oral i expressió escrita, però sí a damunt se’ls dona la feina feta, què punyetes faran en el futur?”, es pregunta. La falta d’una normativa clara que digui com actuar quan es detectin casos, genera incertesa. “Abans era clar. Si hi havia un plagi, era un suspès directe, però amb la IA, ens han dit que estiguem atents”. “Els docents estam condemnats a saber com funciona el ChatGPT, encara que ens faci peresa. Però, sobretot, n’hem de recomanar un ús responsable”, diu David Abril.

Hi ha professors que sí que n’han vetat l’ús en qualsevol cas. Una alumna del doble grau d’Administració i Direcció d’Empreses i Turisme assegura que els docents els han prohibit l’ús del ChatGPT, sota l’amenaça de posar-los un 0. “L’ús és molt comú, i els alumnes tenim estratègies per intentar que sigui complicat detectar si l’hem utilitzat, i conec molts companys que han aconseguit colar feines”, explica Antònia (nom fictici). Ara bé, l’ús més comú que en fan els estudiants, indica, és per fer deures senzills, perquè els creï estructures de textos o els doni idees per fer-los...

En aquest punt en què la IA ja ha transformat l’educació, “fa falta repensar quin és el paper del docent i què pot aportar a l’alumne”. “Els professors ens hem de reciclar i orientar el nostre material docent, capgirar-ho. A Informàtica, per exemple, el ChatGPT és una eina meravellosa, perquè fa unes programacions magnífiques”, explica la vicerectora, que va més enllà i fa una crida a revitalitzar el paper del docent universitari. “Ha de tenir un paper crucial per fomentar en l’alumne l’esperit crític i saber raonar sobre els textos que els dona ChatGPT”, afirma.

A l’hora d’avaluar, hi ha professors que any rere any fan les mateixes proves i posen els mateixos treballs, un fet que obri la porta a la picaresca dels alumnes. “Si tu poses una avaluació en què demanes llegir un text, fer un resum i una crítica, i no fas cap entrevista per saber si realment l’han llegit, ja et dic jo el que faran molts alumnes...”, exposa González Cid. “Ells no ho faran bé, però el professor també en té una responsabilitat”, afegeix. La consolidació de la IA a la universitat és un fet inevitable i tant docents com estudiants tenen assumit que no es poden posar portes al camp.