"El ChatGPT ens ha salvat la vida, als estudiants"

PalmaUna professora d’una escola de Palma va invalidar, la setmana passada, el treball de tots els alumnes d’una classe, en considerar que no era possible que tots haguessin presentat projectes tan elaborats. Tenia la sospita que els estudiants havien utilitzat el ChatGPT. “L’he emprat unes quantes vegades, sobretot a l’hora de comentar textos i obres d’art. No té gens de sentit que em facin escriure 2.000 paraules sobre un quadre que té 400 anys i del qual ja està tot dit i redit”, explica Ramir [nom fictici], un estudiant de segon de Batxillerat de l’IES Ramon Llull. El ChatGPT –adorat per alguns i temut per altres– és un model d’Intel·ligència Artificial (IA) capaç de generar textos complexos sobre qualsevol dels temes que se li proposin. Se li pot demanar que prepari una redacció de 1.500 paraules sobre la Revolució Francesa i en poc segons en tindrà el resultat: un text original, ben redactat i que no poden detectar els sistemes antiplagi. És únic i no reprodueix treballs ja publicats. No deixa rastre de la informació generada.

En l’àmbit educatiu, ChatGPT també és útil per als professors. “Li vaig demanar que creàs una situació d’aprenentatge de música i en català, i la va dissenyar perfectament. És brutal”, explica Joan Ramon Xamena, president d’Adesma i director de l’IES Porreres. De fet, totes les fonts consultades consideren que és un model efectiu, però no infal·lible. S’ha fet la prova de demanar-li que escrivís sobre l’ARA Balears. ChatGPT ha redactat un document perfectament puntuat. El problema és que, en una de les proves, ha escrit la història d’una fragata de l’Armada espanyola, no del setmanari. El seu ús, per tant, pot donar lloc a situacions problemàtiques o confuses.

Apocalipsi o integració

La realitat observada és contundent. Dels deu joves amb els quals ha parlat l’ARA Balears, vuit coneixen el ChatGPT i sis l’han utilitzat. És una situació que dona compte de l’àmplia penetració que té entre els estudiants. “El món laboral de cada vegada demana ciutadans amb més aptituds pràctiques, més hàbils i versàtils. Per què encara ens fan fer dissertacions sobre obres de fa sis segles? Cal martiritzar-nos fent resums i esquemes de tot? Ens servirà per a alguna cosa el dia de demà, a l’hora de ser més aptes per accedir a un lloc de feina?”, es pregunta Gori [nom fictici], també alumne de l’IES Ramon Llull. Davant aquest fet, té clar que el ChatGPT no és només una eina que li facilita el dia a dia acadèmic: “Em treu de damunt feines que consider irrellevants per a l’aprenentatge i és també una forma de protesta passiva. Els alumnes no som robots, així que els treballs robòtics i tediosos, que els faci la IA, que no es cansa ni es frustra. El seu ús ens ha salvat la vida a tots”, assegura l’estudiant.

Jaume Sureda, catedràtic en Pedagogia de la UIB, parla de dues visions respecte del ChatGPT: l’apocalíptica i la integrada. La primera se centra en les amenaces d’aquest model d’IA en pensar que pot facilitar el frau dels estudiants, “especialment en els nivells educatius superiors, on els treballs individuals són bàsics per a l’aprenentatge i la seva avaluació”, explica. La segona visió, en canvi, “es focalitza en les facilitats que ofereix per a l’accés a la informació i les utilitats a l’hora de treballar en aprenentatges complexos”. Sureda considera que s’ha d’afrontar la nova realitat des d’un punt de vista adaptatiu. “Farà falta formació, sensibilització, noves formes de seguiment dels treballs i revisar els sistemes d’avaluació, entre altres mesures”, opina.

“A l’IES Porreres, el claustre ha debatut sobre el tema, però no s’hi han pres mesures”, explica Xamena. En relació amb la irrupció de ChatGPT, que per a molts docents suposa una porta oberta cap a la pèrdua de capacitat de treball dels alumnes, considera que s’haurà d’aprendre a conviure amb la nova realitat i veure com es pot gestionar. “Se n’ha de treure la part positiva i tenir clar que caldrà plantejar les tasques acadèmiques d’una altra manera”. En aquest sentit, “els joves van més de pressa que nosaltres i està bé que sàpiguen com accedir a aquest nou univers informatiu”, afegeix.

Adaptació als canvis

Xamena també creu que és indispensable una adaptació de les maneres d’ensenyar. “S’han d’acabar les visions docents de fa 40 anys, basades a fer treballs soporífers. Avui el coneixement ja és a la xarxa, no cal que els alumnes l’hagin de reescriure en un paper”. També exposa els potencials beneficis del ChatGPT amb un exemple: “Si feim un debat sobre turisme sostenible, es pot demanar a la IA que generi un text sobre aquest tema i, a partir d’aquí, obrir un debat i fer que els alumnes en redactin un altre sobre formes per millorar el text que ja està fet, i així potenciar el seu esperit crític. La nova educació s’ha de centrar en el procés que se segueix i no tant en el resultat que s’obté”, opina.

Una visió contraposada és la d’un estudiant, Francisco [nom fictici que tria aquest alumne del col·legi Monti-sion]. Ell coneix les aplicacions del ChatGPT, però hi està en contra, perquè considera que l’educació s’ha de basar en l’esforç. “Jo m’aplic molt la llei del sacrifici”, confessa. Creu que s’hauria de perseguir, “fins i tot per la via penal”, els que l’emprin. “Cometen un frau, perquè donen a entendre que tenen una capacitat d’escriure que realment és inexistent. I, sobretot, competeixen amb mi per accedir a la universitat. Juguen amb avantatge”, opina. I sentencia: “Si sé d’algú que l’usi per fer les seves tasques, ho comunicaré a l’equip directiu. Que els suspenguin i no puguin fer selectivitat. Així aprendran a jugar net”.

Des de la perspectiva acadèmica, Miquel Oliver, degà de la Facultat d’Educació de la UIB, considera que el ChatGPT s’ha d’incorporar a la docència i “s’ha d’ensenyar als alumnes a ser crítics amb l’objectiu que sàpiguen destriar la informació i configurar continguts verídics i fonamentats científicament. El ChatGPT no ofereix rigor científic, de moment”. Per integrar les noves tecnologies, creu necessari canviar la manera de fer l’acompanyament a l’aprenentatge de l’alumne. “Les classes magistrals, els processos memorístics i els exàmens tenen els dies comptats”. A més, Oliver fa la reflexió següent: “Si el ChatGPT només fa pensar que s’han de posar barreres perquè els alumnes no ens prenguin el pèl, amb la meta de mantenir les mateixes maneres d’ensenyar i quedar ancorats en el passat, anam malament”.

A la UIB, explica Oliver, s’ha parlat d’aquesta nova realitat tecnològica, però no s’hi han pres mesures, per ara. Hi ha, però, dos casos concrets –els del TFG i TFM–, en què la utilització d’aquest model d’IA es considera especialment greu, pel fet que acostumen a fer-se a partir de propostes temàtiques dels alumnes. “Caldrà que ens reinventem i fer molta feina en qüestions ètiques i de compromís social en la recerca, per formar professionals amb un tarannà investigador molt potent. Prohibir el ChatGP no és la solució i generaria un efecte rebot”, assegura Oliver.

Els usos del ChatGPT tindran un impacte fort entre els alumnes de Secundària i els universitaris, però Cristina Nicolau, mestra al CEIP Ses Rotes Velles, prefereix estar preparada. “Ara per ara, els meus nins no saben que existeix, però a mi m’ha despert la curiositat i m’he apuntat a un webinari per conèixer les utilitats que té”, diu la docent. El tipus d’aprenentatge que s’aplica a Primària fa que el ChatGPT pugui ser útil per als docents, però no per als alumnes. “La tasca emocional, de moment, és cosa dels humans”, opina Nicolau.