Científics balears investiguen el rellotge intern dels peixos

L'objectiu de l'experiment és descobrir per què uns peixos es desperten més prest i altres més tard

Els investigadors centren el seu estudi a analitzar el comportament del raor.
Ara Balears
30/07/2020
2 min

PalmaInvestigadors de la UIB i de l'Institut d'Estudis Mediterranis (Imedea) estudien des del mes passat, juntament amb membres del Laboratori de Recerques Marines i Aqüicultura (LIMIA) del Govern, la raó per la qual uns peixos es desperten més prest i altres més tard. El projecte Clocks, que durarà tres anys, estudiarà, per primera vegada, el comportament circadiari –també anomenat rellotge biològic i que consisteix en el ritme biològic d'aproximadament 24 hores– dels peixos i les seves conseqüències per a les persones.

Els investigadors centren el seu estudi a analitzar el comportament del raor, ja que es tracta d'una espècie que està donant llum a multitud de processos ecològics que tenen un impacte socioeconòmic rellevant a l'Arxipèlag. L'investigador de l'Imedea i responsable del projecte, Josep Alós, ha subratllat que el raor permet fer experiments amb molts individus en un ambient homogeni, com l'arena de la reserva marina de la badia de Palma.

Alós ha apuntat que, arran d'estudis anteriors, el grup de treball sap que hi ha peixos que s'aixequen segons el seu rellotge intern al voltant de les 7.15 h del matí, coincidint amb la sortida del sol, mentre que altres espècies s'aixequen a les 11 h. Aquest fet, destaquen els investigadors, reflecteix una semblança en el que s'ha observat fins ara en el ritme biològic de les persones. En aquest sentit, Alós ha subratllat que, quan el raor es retira per anar a dormir, s'enterra sota l'arena, la qual cosa permet als investigadors diferenciar-ho molt bé de la resta de peixos. També ha incidit que és una espècie representativa de moltes altres, ja que és costanera, s'explota per a la pesca i té una importància socioeconòmica rellevant.

L'investigador ha defensat que aquesta espècie té una estructura social complexa, per la qual cosa es poden analitzar no només les conseqüències dels diferents cronotips –preferències per aixecar-se d'hora o tard– a les societats de peixos, sinó també com funcionen les societats animals, incloent-hi l'espècie humana. A més, també ha explicat que els cronotips són el resultat del comportament emergent entre el rellotge biològic dels peixos i l'ambient, per la qual cosa per poder entendre el seu ritme circadiari, el primer pas és eliminar els factors ambientals i socials i fer estudis en condicions de laboratori.

Un cop iniciat el projecte, els investigadors estudien, ara, en el laboratori el comportament de raors adults per veure si el ritme entre el dia i la nit s'ajusta a un factor extern, com és la llum, i si, quan les condicions de llum són contínues, el ritme s'ajusta a això o se sincronitza.

A més, segons han informat a través d'una nota de premsa, també duran a terme un experiment de manipulació amb melatonina, una hormona vinculada al rellotge intern de tots els éssers vius i que està darrere dels ritmes biològics de tots els animals.

stats