Científics catalans descriuen un nou mecanisme de proliferació del càncer

BarcelonaL’estudi del càncer s’ha basat tradicionalment en l’anàlisi dels mecanismes bioquímics que fan que una cèl·lula esdevingui cancerosa, és a dir, en conèixer quins processos químics fan que s’activin els gens relacionats amb l’aparició i proliferació de tumors. Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han descrit per primera vegada un procés d’activació d’aquests gens que no és d’origen químic sinó mecànic, relacionat amb les forces que les cèl·lules reben del seu entorn. Aquesta troballa, publicada a la revista Cell, obre la porta al desenvolupament de nous tractaments contra el càncer basats en la desactivació d’aquest procés.

Com qualsevol altra entitat que ocupa un cert espai, les cèl·lules reben i exerceixen forces sobre l’entorn. Quan aquestes forces són febles, la cèl·lula es manté en un règim de comportament sa. En canvi, si les forces són intenses, poden arribar a tenir efectes en el nucli cel·lular i activar així una sèrie de gens que fan que la cèl·lula es comenci a comportar de manera cancerosa. Els científics de l’IBEC han observat i caracteritzat per primera vegada aquest procés, durant el qual la presència de forces mecàniques intenses fa que el nucli de la cèl·lula obri uns porus que permeten l’entrada d’una proteïna capaç d’activar els gens promotors del càncer. Aquesta proteïna, coneguda com a YAP, intervé en el creixement d’òrgans i teixits durant el desenvolupament embrionari. En el cas estudiat, l’activitat del YAP pateix una manca de regulació deguda a la presència de forces mecàniques, i això afavoreix el creixement i la proliferació de les cèl·lules afectades tal com passa en un càncer.

“Hem descrit un mecanisme concret pel cas del YAP, però hi ha un munt de processos i de gens que s’activen en presència de forces mecàniques que també podrien respondre a aquest mateix procés”, explica Pere Roca-Cusachs, líder de l’estudi i investigador principal del grup de Mecanobiologia Molecular i Cel·lular a l’IBEC. “Tots aquests processos no només estan relacionats amb el càncer sinó també amb la regeneració de teixits o amb el funcionament de les cèl·lules mare, per posar dos exemples”, afegeix.

A més, el descobriment permet entendre una de les maneres de prosperar que té el càncer. Com que els tumors són teixits més durs que la resta, les cèl·lules del seu entorn experimenten forces mecàniques intenses i això fa que s’acabin comportant també com les cèl·lules del tumor. En el cas de malalties com la fibrosi, en què el teixit afectat encara és més dur, succeeix el mateix. De fet, molts casos de càncer de pàncrees estan precedits per pancreatitis, la fibrosi que afecta aquest òrgan.

La comprensió detallada del mecanisme que transmet la força des de l’exterior de la cèl·lula fins al nucli possibilita el desenvolupament de nous fàrmacs contra el càncer i la fibrosi. A diferència dels tractaments actuals, basats en la bioquímica dels tumors, ara es podran assajar tractaments que desactivin aquesta corretja de transmissió de les forces. De fet, el grup que dirigeix Roca-Cusachs, ja treballa en el desenvolupament d’un fàrmac per tractar el càncer a partir d’aquest principi amb el finançament del programa Caixa Impulse. “Som en un camp totalment nou i no sabem encara quins resultats obtindrem”, explica l’investigador. “Una potencialitat interessant és que, en cas d’arribar a bon port, aquests nous fàrmacs es poden combinar amb els tradicionals per millorar els tractaments”, conclou.

L’estudi ha comptat amb el finançament de la Comissió Europea, el Consell Europeu de Recerca, el Ministeri d’Economia i Competitivitat, l’Obra Social “la Caixa”, la Fundació La Marató de TV3 i el govern del País Basc.