Els científics demanen ajuda ciutadana per protegir la nacra a la Mediterrània

PalmaEn un comunicat, l'Imedea recorda la "mortalitat massiva" d'aquesta emblemàtica espècie registrada en el darrer any a la Mediterrània Occidental, per la qual cosa els científics cerquen el suport de ciutadans que assumeixin "el repte de trobar-ne exemplars vius".

Segons relaten els científics, a principis de la tardor de 2016, la comunitat científica va advertir de la mortalitat massiva del mol·lusc endèmic de la Mediterrània 'Pinna nobilis'.

Encara que no pot confirmar-se gens perquè es troba en les primeres fases de l'estudi, tot sembla indicar que el causant d'aquesta catàstrofe ecològica és un protozou del gènere 'Haplosporidium'.

Davant aquest "panorama desolador", els científics cerquen suport dels ciutadans per a la conservació de l'espècie.

El grup de científics que pretén la conservació de la nacra necessita "multiplicar els seus ulls i expandir els seus tentacles" a la recerca d'exemplars sans resistents que "llancin un estret però il·lusionant missatge d'esperança" per a la seva conservació.

Des que es va detectar per primer pic a les Pitiüses, la costa andalusa i Múrcia, el paràsit s'ha estès i ha provocat una mortalitat propera al 100% dels individus.

A la Mediterrània espanyola només en queden uns pocs supervivents de centenars de milers d'exemplars, per exemple a Cabrera i Menorca, mentre que les poblacions encara sanes del nord de Catalunya resisteixen "l'assot d'aquest letal paràsit" i mantenen l'esperança de recuperar l'espècie.

L'octubre de 2017, aquesta "catastròfica situació" va portar el Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient a declarar l'estat d'emergència a escala estatal, per primera vegada en la història, per a una espècie.

Després de detectar-se aquest elevat grau de mortalitat es va crear el projecte Nacres, inclòs en la plataforma Observadors de al Mar i que és promogut pels grups de recerca de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea –UIB-CSIC–) i del Centre Oceanogràfic de les Balears de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (COB-IEO).

Les 250 observacions ja aportades per part de ciutadans a tota la Mediterrània permetran ampliar les bases de dades dels científics per aclarir fenòmens clau, com l'expansió del paràsit i oferir eines essencials per a la conservació de l'espècie.

També es requereix l'ajuda de tots aquells ciutadans que tinguin possibilitat de submergir-se en aquests mesos d'hivern per intensificar la cerca d'exemplars supervivents.