Els científics uneixen forces contra l’Alzheimer

BarcelonaTerrible, misteriosa i devastadora. Així és com se sol qualificar la malaltia d'Alzheimer. Terrible perquè destrueix allò que més identitat confereix a una persona: els records, el llenguatge, el raonament. Misteriosa perquè la ciència encara no ha tret l'entrellat de com funciona. Devastadora perquè no hi ha cap fàrmac capaç d'aturar-la. Tot i que el misteri continua, els últims anys s'han fet progressos importants: avui se sap que la malaltia neix i es desenvolupa durant 10, 15, 20 anys sense provocar símptomes; un cop es manifesta, és massa tard per fer-hi res. Més avenços: hi ha dues maneres de detectar-la abans dels símptomes: mitjançant la presa d'imatges del cervell i amb l'anàlisi del líquid cefaloraquidi que envolta el cervell i la medul·la espinal. El que encara no se sap, però, és quins són els mecanismes biològics que donen lloc a la malaltia, ni al cap de quants anys pot aparèixer en els casos en què es detecta precoçment, ni, per tant, com tractar-la ni prevenir-la.

"Només entenent les bases biològiques que ens predisposen a patir la malaltia serem capaços de dissenyar fàrmacs eficaços", explica Jordi Clarimon, cap del Grup de Genètica en Malalties Neurodegeneratives de l'Institut d'Investigació Biomèdica Sant Pau. Això és justament el que intenten fer científics de tot el món, i per aconseguir-ho, alguns d'ells s'han reunit aquesta setmana a Barcelona. L'Hospital de Sant Pau ha acollit durant dos dies quaranta experts europeus que han debatut sobre la millor manera d'analitzar i interpretar les dades procedents de dos projectes internacionals que ja estan en marxa. Un d'ells (el European DNA Bank to Decipher the Alzheimer Disease Heritability, EADB) té com a objectiu rastrejar els genomes de més de 100.000 persones, la meitat de les quals afectades d'Alzheimer. L'altre (l'Alzheimer Disease Exome Sequencing Consortium, ADES) pretén seqüenciar 18.000 genomes de pacients que ja han desenvolupat la malaltia.

Una de cada deu persones de més de 65 anys té Alzheimer. I la predicció és que el 2060 es dupliqui aquesta població. Una visió: "Si aconseguíssim endarrerir cinc anys l'aparició de la malaltia, reduiríem a la meitat els casos d'Alzheimer a tot el món", assegura Clarimon, organitzador de la trobada. Si gràcies a aquests estudis s'arriba a desenvolupar un fàrmac que aconsegueixi aquests efectes, s'obriria un nou debat: qui s'ha de fer les proves per detectar la malaltia abans que es desenvolupi per rebre un tractament preventiu? Segons Clarimon, "en principi, tothom hauria de tenir dret a fer-se les proves i accedir als medicaments, però aquesta qüestió s'haurà de resoldre amb un gran debat i a partir del treball de grups d'experts".