Cinc beneficis de la posidònia per als ecosistemes mediterranis

Aquesta planta és clau per a la transparència de les nostres aigües i la protecció d'altres espècies

Cinc beneficis de la posidònia pels ecosistemes mediterranis
Elena Turrión/ Efe
20/08/2019
2 min

PalmaEncara que les praderies submarines de posidònia mostren signes de recuperació, és “imprescindible continuar amb les labors de restauració" d'aquests boscos marins, destaca el delegat de Red Eléctrica Española a Balears, Eduardo Maynau, qui ha detallat les cinc raons per les quals aquesta planta aquàtica "té un valor ecològic incomparable". Aquesta empresa és impulsora del projecte Bosc Marí, que treballa en la reforestació de dues hectàrees d'aquesta espècie aquàtica, endèmica de la Mediterrània, a la zona de la badia de Pollença.

En relació ambl recent estudi publicat a la revista 'Nature Communications', que analitza la recuperació de les praderies submarines europees, Maynau ha insistit en la importància de "frenar-ne en sec la degradació" perquè la posidònia constitueix un "agent natural contra la crisi climàtica a Espanya" i ofereix cinc clars beneficis per al seu entorn.

Recol·lector de CO2

La importància ecològica d'aquesta espècie vegetal resideix en el seu paper com a "recol·lector del carboni orgànic que està dissolt en l'aigua", ha apuntat Maynau, qui ha recordat que "la quantitat de CO2 que poden arribar a atrapar aquestes praderies submarines supera a l'acció dels boscos terrestres". Les mates de posidònia són capaces d'emmagatzemar el doble de carboni que els boscos tropicals del planeta, segons va quantificar un estudi publicat el 2012 a la revista 'Nature Geoscience', que va comptar amb la participació del Consell Superior de Recerques Científiques.

Aigües cristal·lines

Entre els seus grans beneficis per a la Mediterrània, destaca "la seva capacitat d'emmagatzemar els sediments de la mar", la qual cosa contribueix al fet que illes com Eivissa, Formentera o Mallorca tinguin els seus "idíl·lics paisatges d'aigües cristal·lines", ha afegit.

Protecció d'altres espècies

Les poblacions de posidònia també constitueixen "l'hàbitat natural d'altres espècies de flora i fauna, a les quals proporcionen recer i protecció", per la qual cosa la degradació d'aquesta espècie implica "l'alteració de l'ecosistema natural de moltes altres", ha apuntat Maynau.

Atenuació de l'onatge

Una altra de les característiques que fan especial la posidònia és que "té gran influència en els diferents processos ecològics", com l'atenuació de l'onatge, la retenció de material i la fixació del sediment. En particular, els exemplars d'aquesta espècie "redueixen la força de les ones, protegeixen la línia de costa, ajuden a preservar el sistema platja-duna de les Balears i contribueixen a la formació d'arena", ha assenyalat.

Laboratori viu submarí

Aquesta "joia mediterrània" també posseeix gran valor científic, ja que els seus boscos serveixen com a "laboratoris vius submarins" que permeten estudiar com contribueix aquesta espècie a mitigar els efectes de la crisi climàtica sobre els ecosistemes marins.

Una planta en perill

Amenaçada per la pesca il·legal d'arrossegament, el fondeig dels vaixells, les obres costaneres, els abocaments i el canvi de les condicions ambientals, la posidònia "trigaria uns cent anys a tornar a brollar i recuperar-se per complet de manera natural" i, per això, "cal ocupar-se no només per protegir-la sinó de regenerar-ne les praderies”, ha advertit Maynau.

Amb un pressupost de mig milió d'euros, el projecte Bosc Marí pretén plantar-ne fins a 12.800 exemplars al llarg d'aquest any, dels quals ja se n'han conreat prop de 8.000. Segons Maynau, “mai abans s'havia treballat en una praderia tan gran de posidònia”, la qual cosa converteix aquest projecte en un “projecte pioner” que permetrà continuar estudiant a fons les particularitats d'aquesta espècie.

stats