Cinc còmics televisius americans per fer front a Trump 2.0 (i on veure’ls aquí)
La majoria dels programes nocturns de les cadenes generalistes mantenen una posició crítica amb el nou president
BarcelonaAmb quatre anys de mandat presidencial que es poden fer molt llargs per a alguns, aquestes són algunes de les figures televisives prominents susceptibles d’alleugerir el dol des de la comèdia.
John Oliver (Movistar+, YouTube)
“Trump és la piga negra d’Amèrica. Semblava inofensiva fa un any, però s’ha anat fent espantosament gran i ja no és assenyat ignorar-la”. Així descrivia John Oliver el president americà quan tot just iniciava la seva cursa electoral, ara fa gairebé una dècada. Des de llavors, el seu programa setmanal s’ha encarregat d’explicar, amb una intensa barreja de dades i acudits que sovint traspassen la línia de l’insult, tots els disbarats del republicà. Last week tonight conté tones d’informació, disparades a través d’un monòleg rapidíssim –pot recordar a les endimoniades tirallongues de James Cagney a la mítica Un, dos, tres, de Billy Wilder– executat a la perfecció per un Oliver que juga des de l’autoironia amb el seu personatge de setciències anglès (tot i que té també la ciutadania americana). Quan es van saber els resultats, va explicar obertament que sentia ràbia perquè es veia que Trump podia guanyar i, tot i això, no es va poder fer res per impedir-ho. Després d’esmentar els col·lectius que les passaran magres els pròxims quatre anys i explicar la ira que sentia per tots ells, afegia: “I també estic emprenyat per la perspectiva de quatre anys més en què tothom em dirà «Home, la teva feina és molt més fàcil amb Trump de president!». Doncs no, collons, no. Aneu a la merda!”
Taylor Tomlinson (VPN, YouTube)
Els late shows dels Estats Units tenen un biaix de gènere molt marcat, i l’única dona que lidera un programa d’aquest format és Taylor Tomlinson, amb el seu After midnight, que ocupa la franja més tardana de la CBS. Per veure-la cal configurar-se una xarxa VPN, ja que el xou no té distribució internacional. El seu estil sol centrar-se més en qüestions personals, d’identitat i salut mental, però tot i no ser un xou polititzat tampoc no se li estalvien calbots a Donald Trump, sobretot pel seu discurs sobre les dones i el seu historial. En el programa en què es comentava la reelecció, l’arrenglerament de la còmica va ser inequívoc: “Molta gent avui està en xoc o deprimida i no es pot creure que ha d’anar a treballar. A mi també em passa. Això és el que està passant, sí, però vull dir que per a mi és un honor ser a la televisió mentre a les dones encara ens permetin ser-hi”.
Bill Maher (MAX)
Un dels enemics públics de Trump és Bill Maher, que manté el programa de tertúlia política Real time, amb 23 temporades ja en el seu historial. El còmic li va oferir una vegada 5 milions de dòlars si demostrava per escrit que no era el producte de la relació entre una humana i un ximpanzé: eren els temps en què el republicà exigia un certificat de naixement a Obama perquè demostrés que havia nascut en sòl americà. Trump va presentar els papers i li va exigir judicialment els diners, tot i que va acabar retirant la demanda. El presentador ha admès haver donat diners al Partit Demòcrata per evitar una victòria del seu arxienemic, i ha estat diana freqüent de les crítiques del president, que l’ha acusat de fer un xou "confús, maldestre i cansat, amb converses amb convidats de segona i tercera categoria". Comentant la victòria de Trump a les últimes eleccions en antena, Maher va ironitzar sobre el seu capteniment masclista: “Les enquestes a peu d’urna ja avisaven que havia arrambat el 52% de les dones blanques. I també que havia obtingut els seus vots”. El presentador ha dit que no deixarà de fer bromes i acudits, però que pensa viure aquesta segona presidència més relaxadament, sense prejutjar la seva acció executiva en el nou mandat.
Jimmy Kimmel (VPN, YouTube)
La nit que Jimmy Kimmel va haver de fer el monòleg del seu late show després de les eleccions, no va poder evitar que els ulls se li humitegessin i se li trenqués la veu. La seva oposició a Trump ha estat frontal, i aquelles llàgrimes van simbolitzar la impotència dels progressistes que encara no entenen com han estat superats en vots. “Va ser una nit terrible per a tots els que van votar contra ell. I sabeu què? També va ser una mala nit per als que el vau votar. L’únic que encara no us n’adoneu”. Jimmy Kimmel Live es pot veure a la cadena ABC, propietat de Disney. Els capítols sencers només es poden veure a través d’una VPN, per qüestions de drets, però els monòlegs inicials sí que estan disponibles a YouTube.
Saturday Night Live (Movistar+)
Donald Trump va ser un dels convidats del Saturday Night Live, el veterà programa de la NBC que aquest any ha arribat a la seva temporada número 50. Eren encara els temps en què una victòria seva semblava improbable i, en canvi, assegurava un espectacle televisiu decent. Des d’aleshores, la relació amb el programa s’ha anat deteriorant, a mesura que les imitacions que li feien pujaven d’intensitat i acidesa. Entre els que l’han parodiat, Alec Baldwin és qui ha rebut més ires de Trump: “La seva carrera mediocre i descendent va ser salvada per la seva lamentable imitació de mi, i a sobre diu que fer de mi era una agonia. Alec, va ser una agonia per als qui van haver-s’ho de mirar”. Més enllà de les crítiques, Trump va assegurar fa uns anys que alguns dels gags del xou podien ser considerats ingerència, així que caldrà veure si el SNL es converteix en un dels objectius a abatre, ara que el nou president ha promès perseguir els mitjans de comunicació que creu que li són hostils.
