Cinc coses que hem après amb les primeres imatges del telescopi Webb

Nova YorkLa NASA va publicar dimarts les cinc primeres imatges del telescopi James Webb, que destaquen el gran potencial que té aquest instrument per aprofundir en els secrets de l'espai. Repassem algunes de les coses que hem après fins ara. 

L'experiència amb el telescopi espacial Hubble, que va enviar algunes imatges borroses, va demostrar que hi ha instruments científics avançats que de vegades no funcionen com s'havia previst. Els astronautes van fer diversos viatges al Hubble per reparar-lo, però aquestes solucions no seran possibles per al Webb, que és molt més lluny de la Terra del que mai ha viatjat cap home. "Vaig tenir una reacció molt emotiva. «Déu meu, funciona!»", va expressar Jane Rigby, la cap d'operacions científiques del telescopi, al veure les primeres imatges que va enviar el James Webb. "I funciona millor del que pensàvem". 

"El telescopi i els seus instruments han demostrat la sensibilitat, l'estabilitat, la qualitat de la imatge i el rang espectral que són necessaris per transformar la nostra comprensió del cosmos amb observacions d'asteroides propers a la Terra fins a les galàxies més llunyanes", van afirmar en un article que centenars de científics han publicat aquesta setmana. Per iniciar l'era Webb, s'ha posat en marxa una investigació científica amb 13 projectes clau, que aprofundeixen en temes com el nostre Sistema Solar, l'espai intergalàctic, els forats negres massius i les seves galàxies o l'evolució de les estrelles.

El president dels EUA, Joe Biden, va presentar el que ja es coneix com la imatge més profunda captada fins ara del cosmos, tot i que aquest rècord probablement se superarà aviat, a mesura que surtin més dades dels ordinadors de la NASA, perquè la imatge d'un cúmul estel·lar llunyà anomenat SMACS 0723 ja ha revelat la presència de galàxies encara més llunyanes. La llum d'aquestes galàxies, augmentada pel camp gravitatori del cúmul, s'hauria originat fa més de 13.000 milions d'anys.

Els astrònoms creuen que les estrelles més llunyanes i primigènies poden ser diferents de les que veiem avui dia. Les primeres estaven formades d'hidrogen i heli purs sobrants del Big Bang, i podien créixer molt més que el Sol, per després col·lapsar ràpidament i violentament en forats negres supermassius dels que ara es troben al centre de la majoria de les galàxies.

L'espectre de l'exoplaneta WASP-96b, que té la mida de Júpiter, potser no va ser la imatge més impressionant, però quan els astrònoms que treballen amb el telescopi Webb la van veure, van quedar bocabadats i van aplaudir. El mateix planeta havia estat estudiant abans des de la Terra i amb el Hubble, però el nou telescopi ha pogut recollir proves de vapor d'aigua, boires i alguns núvols que no s'havien vist mai, cosa que ha sorprès molt els científics. 

Tot i que és molt poc probable que WASP-96b sigui la llar de qualsevol cosa viva, l'ús de les mateixes tècniques podria revelar si els mons més petits i rocosos que orbiten altres estrelles són habitables. "Crec que podrem trobar planetes que pensem que són interessants i tenen bones possibilitats per a la vida", va dir Megan Mansfield, astrònoma de la Universitat d'Arizona, tot i que això no significa que s'hi pugui identificar vida immediatament. La mida relativament petita d'aquests exoplanetes els ha fet extremadament difícils d'estudiar fins ara, però el telescopi Webb permetrà als astrònoms mirar de més prop aquests mons.

La presentació del Webb ens ha ofert imatges de la respiració de la Nebulosa de l'Anell del Sud, una esfera de gas i pols provinent d'una estrella moribunda, i el Quintet de Stephan, un grup de galàxies a milions d'anys llum de distància. Però la imatge més sorprenent va ser la de la nebulosa Carina, un gran núvol de pols remolinat que és alhora un viver d'estrelles i llar d'algunes de les més lluminoses i explosives de la Via Làctia. Vista en infrarojos, la nebulosa s'assemblava a un penya-segat costaner erosionat esquitxat de centenars d'estrelles que els astrònoms no havien vist mai. "No tenim ni idea de què és això. Sempre hi ha lloc per l'inesperat", va dir Amaya Moro-Martin, astrònoma de l'Institut de Ciència del Telescopi Espacial.

Era inevitable que trossos de pols còsmica impactessin en els miralls del James Webb. Tot i així, va ser una sorpresa desagradable per als funcionaris de la NASA trobar que un dels miralls del telescopi s'havia fet malbé per un cop de micrometeoroides a finals de maig i que l'impacte va ser més gran del que s'havia esperat. Tot i això, el rendiment del telescopi és bo i la distorsió del cop és gairebé imperceptible. "La preocupació més gran és l'entorn dels micrometeorits", va dir Thomas Zurbuchen, l'administrador associat de la NASA per a missions científiques.