Cinc dels sis municipis amb el metre quadrat més car de l'Estat són de les Balears

PalmaLluny de refredar-se a conseqüència de l'increment del preu dels doblers, els habitatges de les Balears continuen disparats i de manera especialment exagerada als municipis costaners. Segons l'informe de la societat de taxació Tinsa, cinc municipis de les Illes tenen els preus més elevats de l'Estat, superats només per Sant Sebastià. L'estudi de Tinsa situa el preu/m2 més elevat dels habitatges a Sant Josep de Sa Talaia, Santa Eulària des Riu, Eivissa i Sant Antoni de Portmany, a l'iIla d'Eivissa, i a Calvià, Mallorca, tots ells per damunt dels 3.000 euros. En el cas de Sant Josep, el cost del metre quadrat ja supera els 3.800 euros.

Segons Tinsa, "a les Illes Balears, la tensió a l'alça dels preus té caràcter estructural, derivat d'una alta concentració de compravendes d'estrangers (amb salaris més elevats que els locals) i un model productiu enfocat al turisme, que incentiva la inversió amb la finalitat de les vacances". Aquesta realitat provoca que a 14 municipis de l'arxipèlag el valor mitjà de l'habitatge supera més d'un 10% el llistó de l'any 2007, que va ser el pic més alt de l'escalada de la bimbolla immobiliària, i que a molts municipis espanyols no s'ha tornat a superar. De fet, la pujada desorbitada ha tingut lloc a l'illa d'Eivissa. Sant Josep, Santa Eulària, Eivissa i Sant Antoni tenen el preu del metre quadrat més d'un 25% més elevat que el 2007, mentre que Calvià encara el té un 3,5% més baix que llavors. Dit en altres paraules, mentre que els municipis 'cars' d'Espanya i de la resta de les Balears han tornat als preus de la bimbolla, Eivissa els supera en un 25%.

Rècord de preu de la segona residència

L'informe sobre el mercat immobiliari a la costa espanyola retrata també un altre rècord de les Balears: el preu de la segona residència, que se situa en 6.000 euros el metre quadrat. Es tracta d'habitatges dedicats al turisme vacacional, o també al lloguer de temporada i, en definitiva, a l'explotació turística o residencial. Una vegada més, els preus de les Illes Balears estan molt per damunt fins i tot dels indrets més cars de tot l'Estat. "Les illes de Mallorca, Eivissa, Formentera, Gran Canària i Santa Cruz de Tenerife mostren els preus estimats més grans d'habitatge de vacances, en línia amb una demanda d'alt poder adquisitiu majoritàriament internacional. El valor mitjà en segona residència assoliria, segons els tècnics de Tinsa, els 6.000 €/m2 a les Illes Balears. A continuació, estaria la província de Màlaga (3.400 €/m2), seguida per Guipúscoa (3.300 €/m2), Santa Cruz de Tenerife (2.900 €/m2) i Girona i Biscaia, totes dues al voltant dels 2.800 €/m2", expliquen els tècnics de Tinsa al seu informe.

Per aquest motiu, mentre que els pisos i cases dedicats a funcions d'habitatge convencional no veuen incrementat el seu preu de manera exponencial, la infuència de l'activitat de turisme vacacional provoca fortes pujades a tota la costa, i les Balears són el lloc amb majors pujades. "El segment de segona residència de la costa espanyola va registrar el primer trimestre del 2023 una activitat igual o superior a la del primer trimestre de l'any anterior, impulsada per una intensitat de compravenda més gran per part de la demanda estrangera, que ha recuperat els nivells anteriors a 2020. L'alça de l'habitatge de vacances en els darrers 12 mesos ha estat d'un 6,3%, fins a 2.550 €/m2. Un nivell que està un 35% per sobre del valor mitjà de l'habitatge de primera residència a les zones de costa", conclou Tinsa.