Una cinquantena de centres de les Illes encara no fan educació sexual

PalmaCada divendres, a darrera hora, Joan Méndez i la seva classe de primer d’ESO dels Sagrats Cors de Sóller dediquen tota una sessió a conversar només sobre educació sexual amb la seva tutora. “Ens han començat a explicar que a un home li pot agradar un altre home o a una dona una altra dona. També ens parlen del cos i les relacions sexuals”, explica satisfet, encara que en reclama “almenys una hora més per setmana”. El seu germà, Jordi, que ja fa tercer al mateix centre, afegeix que des de Primària han rebut aquesta formació, adaptada a les noves necessitats: “Quan vam començar a tenir mòbils, ens van enfocar el tema a les xarxes socials”, relata. La seva realitat, però, contrasta dràsticament amb la d’Alba, que fa segon d’ESO a l’IES Joan Maria Thomàs de Palma, i assegura que fins ara no ha rebut “cap lliçó sobre sexualitat”. La disparitat entre un centre i l’altre reflecteix la situació en què es troba l’educació sexual a les aules de les Illes. L’autonomia de centre, i el fet que impartir-la no és obligatori, fa que encara n’hi hagi 47 que no tenen cap programa sobre la matèria.

La denúncia que el pare d’una alumna de l’IESPorreres va interposar al centre perquè un professor de castellà va fer llegir el còmic El azul es un color cálido (que va inspirar La vida d’Adèle) va forçar el debat sobre quin és el límit –i si n’hi ha– en l’educació sexual. Però més enllà de la polèmica, cal demanar-se quina formació reben en aquest sentit els alumnes de les Balears. Segons les dades de la Conselleria d’Educació, dels 385 centres de Primària i Secundària, públics i concertats, n’hi ha 239 que fan algun tipus de programa d’educació sexual. Almenys així ho reflecteixen les seves memòries de final de curs. Ara bé, “no se sap com ho fan; poden fer activitats o xerrades externes, agafen un poc d’aquí i un poc d’allà”, explica la directora de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar (Convivèxit) de la Conselleria, Aina Amengual. Tampoc no és possible determinar quantes hores hi destinen o a quants cursos ofereixen aquesta formació, sinó que “cada centre ho organitza com considera i a les assignatures que vulgui”, afegeix. Entre aquests 239, però, n’hi ha només 18 que tenen implantat íntegrament el programa elaborat ad hoc entre les conselleries d’Educació i Salut, anomenat Amb tots els sentits. En aquests casos, sí que és possible saber què fan a cada centre, atès que conté directrius clares del nombre de sessions o temari.

Ni la llei autonòmica ni l’estatal estableixen concretament com s’ha d’impartir l’educació sexual, simplement insten la comunitat educativa a treballar-la. A les Illes, el primer Pla de coeducació (2019-2022) ho inclou com el quart objectiu dels cinc que té en total. Precisament, coincidint amb el plantejament del pla, Educació va unir forces amb Salut per crear –amb infermeres i sexòlogues– l’esmentat Amb tots els sentits, que ja està disponible per a Infantil i Secundària. El de Primària està previst que vegi la llum al setembre, si cap moviment a la Conselleria fa que això canviï. “M’agradaria que tots aquests avenços es poguessin conservar, i esper que sí. S’ha de fer un segon Pla de coeducació”, declara Amengual al respecte. “S’han fet algunes passes, com que tots els centres tinguin un agent de coeducació, però no hem aconseguit tot el que ens havíem plantejat”, incideix.

Encara que Convivèxit intenta difondre al màxim el programa, la seva directora admet que “està costant arribar als centres, perquè falta preparació i empoderament, sobretot a Secundària”. Reconeix l’esforç dels centres per fer xerrades puntuals sobre temes concrets. Quant a les possibles diferències entre públics i concertats a l’hora d’aplicar aquest o altres programes de coeducació, Amengual defensa que, per a ells, “tots són iguals” i que no tenen dades segregades en aquest sentit. Igualment, “en ambdós casos n’hi ha que els apliquen i altres que no”, manté. Pel que fa als centres catòlics, respon taxativa: “Ho donam a qui ens ho demana. Hi som per assessorar, no qüestionam res. No classificam, però rebem peticions sobretot de públics i concertats”. L’ARABalears ha contactat amb l’Escola Catòlica de les Balears, però ha refusat col·laborar en la informació:“Entram en precampanya electoral, i ateses les polèmiques de dies passats, estarem en ‘mode avió’, pendents de com es configura la nova Conselleria”, han contestat.

A la pràctica

L’IES Sineu és un dels centres que ja apliquen “fil per randa” el programa de la Conselleria, confirma el seu director, Rafel Crespí. “Van venir a formar tot el professorat i, d’aquesta manera, feim educació afectivosexual des de primer d’ESO fins a Batxillerat”, explica. En el seu cas, han decidit concentrar el contingut en tres matèries: Biologia, Educació Física i Tutoria, adaptant el temari a cada una. “A tercer d’ESO, a la classe de Biologia fan xerrades específiques, i a Educació Física hi ha una unitat didàctica enfocada a l’educació afectivosexual, mentre que de tutories centrades en aquest tema se’n fan tres l’any”, detalla Crespí. A banda de repartir transversalment el programa, fan actes puntuals en dies assenyalats, com ha estat aquest 17 de maig, Dia contra l’LGTBIfòbia, en què els van oferir una conferència sobre sexualitat en persones trans. L’alumnat ho agreix. “Els agrada més un taller d’alguna cosa que els faci curiositat que no una classe de matemàtiques. Després els alumnes venen i m’expliquen què els han ensenyat i dic ‘bé, almenys han après alguna cosa’”, riu.

La directora del CEIP Ses Rotes Velles de Santa Ponça i presidenta d’ADIMPA (Associació de Directors d’Infantil i Primària de Mallorca), Joana Maria Mas, encara no té disponible –igual que la resta de centres de Primària– el programa Amb tots els sentits adaptat per a aquesta etapa, però no per això han deixat de banda l’educació sexual. “Des dels tres anys treballam la igualtat i responem les preguntes que van sorgint. Amb imatges, parlam sobre reproducció, canvis físics o temes com la regla o l’ejaculació. El pla de coeducació ens planteja objectius a cada cicle, amb activitats. Però feim feina en el dia a dia, amb vocabulari inclusiu, al pati o amb lectures”, argumenta.

No obstant això, es mostra crítica amb les exigències que recauen damunt l’escola:“Hem de formar alumnes de manera instructiva, però també perquè siguin bons membres de la societat, igualitaris, ecologistes... I la Conselleria ens obliga a posar en marxa moltíssims programes per fer-ho. A Primària, feim lloc al currículum i ho ficam com podem. Però a Secundària és un problema, cap professor vol perdre cap hora”, adverteix. Fa un exercici de realisme i recorda que “les escoles intenten normalitzar certs temes que per a una part de la societat encara són tabús, i potser no és el mateix que el que veuen al carrer o a les famílies, la qual cosa els crea una dicotomia”.

Les famílies, per la seva banda, tenen una perspectiva similar i també en responsabilitzen l’Administració. El president de la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes (FAPA, per les seves sigles anteriors), Albert Lobo, opina que “s’ha de fer educació crítica sexual. Però una cosa és el que diu el paper i l’altra, la realitat. Hi ha d’haver una persona que coordini programes, uns docents que els implantin i la formació necessària”. Lobo també veu l’autonomia de centre com una arma de doble tall, “perquè suposa que cadascú s’ha d’arreglar com pugui”. I en qüestions com aquesta “s’ha de fer de manera sistemàtica i seriosa, i amb els recursos necessaris”, avisa. A tot això, el president de FAPAhi suma una de les principals preocupacions dels pares i mares, que és que, “segons les darreres dades, un 90% dels joves d’entre 13 i 18 anys ha consumit pornografia”. “Cal formació, perquè potser el coneixement de la nostra generació ja no és el més adequat. I un tutor o tutora pot ser una persona de referència, i ha d’estar preparat per a les circumstàncies, perquè l’àmbit familiar no sempre és el més adequat”, confessa Lobo, qui ho resumeix, tot plegat, amb un “el panorama és complicat”.