Circular a 100 km/h per la via de cintura no reduirà les emissions ni la sinistralitat
Segons els experts, l'única solució per resoldre el col·lapse dels accessos de Palma és reduir l'ús del cotxe
PalmaEl Partit Popular va incloure al seu programa electoral llevar el límit de 80 km/h de la via de cintura de Palma, imposat per l'anterior govern insular. I aquest dilluns ho ha fet efectiu, augmentant la velocitat màxima a 100 km/h. La decisió del Consell de Mallorca s'ha basat en uns informes tècnics que, de moment, no ha fet públics, i que, segons els responsables actuals de la institució, avalen que circular a 100 km/h no augmentarà la sinistralitat i provocarà menys consum de combustible i, per tant, menys emissions a l'atmosfera.
Ara bé, els experts consultats per l'ARA Balears contravenen aquesta opinió. La directora de l'Observatori Interdisciplinari de Mobilitat de les Illes Balears (OIMO) i catedràtica de la UIB, Joana Maria Seguí, afirma que "no hi ha una velocitat òptima que redueixi les emissions", i apunta, entre d'altres, a un estudi de la Universitat de València que estableix que com més s'incrementa la velocitat, més emissions es produeixen. I afegeix que el cas d'Alemanya n'és un exemple pràctic: "Allà, que no hi havia límit de velocitat, quan el varen posar, en aquest cas, a 120 km/h, es varen reduir un 3% les emissions".
Per a Ivan Murray, professor de Geografia de la UIB, "és cert que a velocitats òptimes, segons el vehicle, podria ser que entorn dels 80 o 100 km/h s'aconsegueixi una menor emissió de certs contaminants. Però el problema és que mai vas a 100 de manera constant per l'autovia. I el que provoca aquest augment de velocitat és un augment d'acceleracions i desacceleracions, i, per tant, molta més contaminació".
A més velocitat, més accidents
La sinistralitat també té a veure amb la velocitat. L'Organització Mundial de la Salut (OMS), al document elaborat amb dades dels principals experts mundials Salvi VIDES: paquet de mesures tècniques sobre seguretat viària, apunta que "com més alta és la velocitat mitjana de circulació, major és la probabilitat que es produeixin accidents. Per exemple, un augment d'1 km/h en la velocitat mitjana dels vehicles suposa un increment d'un 3% en la incidència de l'incident amb resultat de lesions i un increment d'un 4% o un 5% en la incidència d'accidents mortals". El document recorda que, a més velocitat, major és la distància de detenció que es necessita i, per tant, més risc que es produeixin accidents de trànsit.
Les dades de Mallorca corroboren el que afirma l'OMS. Onze mesos després de posar en marxa la mesura de limitació de velocitat a 80 km/h, el 2021, el mateix Consell insular comparava les dades de sinistres a l'Ma-20 i mostrava un descens del 70% en la sinistralitat, ja que es va passar de 173 accidents el 2018 a 52 el 2021. Si bé és cert que hi va haver quatre víctimes mortals de les quals, segons dades de la DGT, dues foren vianants que intentaren creuar caminant la via de cintura i moriren atropellats, i els altres dos foren motoristes que circulaven a gran velocitat. Aquests quatre accidents mortals eren els primers des de 2017.
Les dades comparatives del mateix periode també havien mostrat una baixada de decibels, de 67 dB a 62 dB, aquests ja dins els límits de l'OMS, que els fixa en els 65. Els experts afirmen que l'increment de velocitat farà créixer el renou, i el Consell n'és conscient perquè ja ha anunciat un pla per instal·lar pantalles i canviar l'asfalt.
L'única solució, reduir el trànsit
En el tema dels embossos diaris en els accessos a Palma, que aquest dilluns mateix se n'han produït tot i ja estar vigent el canvi de velocitat, el Consell de Mallorca ja ha admès que aquesta mesura no reduirà el col·lapse del trànsit. Per això s'estudia incorporar un nou carril i altres accions que estan en procés. Tant Seguí com Murray coincideixen a afirmar que donar solució al col·lapse circulatori no té a veure amb ampliar les infraestructures, sinó que no hi ha altra solució que disminuir l'ús del cotxe amb "la implantació de desincentius potents", explica Murray. És una qüestió de volum, afirma Seguí: "La via de cintura fa trenta anys que existeix i la població ha augmentat un 70%. Ja és una via urbana, ho demostren els nombrosos accessos que té, ha deixat de ser una via ràpida".
Ara, segons els experts, es tracta d'afrontar una visió de conjunt per a un model de mobilitat que estableixi com s'han de gestionar el transport, l'aparcament i els accessos a la ciutat. "Ja no podem esperar més, hem d'apostar per un model sostenible amb transport públic, amb límits al cotxe. Ens hem de creure que qui contamina paga. Estam obligats a anar cap a una major sostenibilitat. I augmentar la velocitat de la via de cintura no és el camí", conclou Joana Maria Seguí.