La cirurgia robòtica abdominal que evita nous avortaments
La Vall d'Hebron opera dones que volen quedar-se embarassades i han perdut un nadó prematurament per complicacions al coll uterí
BarcelonaEncara amb el dol per la pèrdua fetal de dos fills, Sílvia Latorre es va sotmetre a una cirurgia robòtica a l'Hospital de la Vall d'Hebron per suturar l'úter i evitar que es repetís la tragèdia. Ella és una de les moltes dones embarassades que han patit incompetència cervical uterina, una patologia que pot tenir conseqüències fatals per al fetus i que es produeix durant la gestació, quan el fetus comença a pesar i el coll uterí es dilata i s'afebleix en excés abans d'hora. Entre un 5% i un 10% de les dones pateixen aquesta complicació, la qual comporta un part prematur –entre les setmanes 20 i 28 d'embaràs– i, en la majoria dels casos, la pèrdua del nadó.
Fins ara, a les dones que expressaven el seu desig de ser mares i havien patit un avortament molt prematur se'ls practicaven cerclatges vaginals, és a dir, se suturava amb un fil sintètic o una banda de polièster el coll uterí per via vaginal perquè quedés tancat i reforçat de cara a un nou embaràs. No obstant això, hi havia dones amb la cèrvix uterina tan feble que la intervenció no els evitava nous avortaments. Aquest va ser el cas de la Sílvia, que va tenir dos embarassos normals. A partir del tercer, però, tot es va torçar: després de tenir el segon fill li van diagnosticar incompetència cervical uterina i, malgrat que li van fer un cerclatge vaginal a la setmana 13 de gestació per reforçar-li la cèrvix, sis setmanes després el va perdre.
Després d'aquest cop tan dur, i atès que la Sílvia volia tornar a intentar quedar-se embarassada, la Vall d'Hebron va optar per fer-li un cerclatge abdominal amb el famós robot Da Vinci, que si bé és una cirurgia més complexa perquè la incisió es fa a la part central de l’úter, una zona amb més vasos sanguinis, permet obtenir millors resultats. I, aquest cop, l'embaràs va arribar a terme. La filla de la Sílvia va rebre el nom de Maria en honor a la responsable de la unitat de prevenció del part preterme de la Vall d’Hebron, María Goya, que la va ajudar quan va expressar el seu desig de quedar-se embarassada tot i les complicacions prèvies. La Maria va néixer a la setmana 35, abans de termini, però no per la incompetència cervical uterina, sinó per una qüestió derivada de cesàries anteriors. "Si ho hagués sabut abans, potser el tercer no hauria acabat així", diu la Sílvia.
Cirurgia menys invasiva però complexa
El cerclatge abdominal es practica des de fa dues dècades: primer amb una cirurgia oberta, després per via laparoscòpica i, ara, amb el Da Vinci. Aquesta màquina disposa d'una consola que permet al cirurgià veure la zona on ha d'operar en tres dimensions. “A la Vall d’Hebron hem decidit fer un pas endavant i començar a fer-los per via robòtica, i ja n’hem fet cinc utilitzant el Da Vinci. Es tracta d'una tècnica mínimament invasiva, que ofereix més precisió i evita complicacions”, explica el doctor Antonio Gil-Moreno, cap del servei de ginecologia.
Ara bé, també és una intervenció amb un nivell de dificultat més alt que el cerclatge vaginal, i per poder definir exactament on s’ha d’entrar amb la cirurgia cal un equip expert de cirurgians, ja que s’han d’anar separant bé els teixits i les estructures per evitar lesionar les artèries uterines, la bufeta o l’intestí. El resultat és una cirurgia molt poc invasiva, amb la qual cosa s'aconsegueix una sutura a l'úter que és "molt resistent", capaç d'evitar el risc d'un avortament, explica el ginecòleg.
No obstant això, no és una tècnica que es faci habitualment i sobretot es fa en casos molt concrets, quan un cerclatge vaginal ha fracassat o no es pot fer tècnicament i s’ha de fer abdominal. De fet, és recomanable fer-los abans que la dona es quedi embarassada per garantir una gestió adequada des de l’inici. En cas que la incompetència cervical es diagnostiqui durant l’embaràs, cal fer el cerclatge durant les primeres setmanes.
"Dels cinc casos en què l'hem practicat [el cerclatge abdominal robòtic], dues pacients ja estan gestants després de practicar-los aquesta intervenció i una d’elles ja ha donat a llum sense cap complicació ni durant la gestació ni durant el part, que s’ha fet per cesària perquè la sutura es deixa de manera permanent”, explica Goya. La recuperació també és més ràpida, segons la Sílvia, que ho compara amb una cesària. Ella es va sotmetre el novembre passat a aquesta operació abans de quedar-se embarassada un altre cop, que és el més recomanable per començar la gestació amb totes les garanties.