La ciutadania i la natura, els "oblidats" del procés de rejoveniment de Magaluf

PalmaMagaluf és una destinació turística amb un model basat en el sol, la platja i la festa que és obsolet. L'estiu anterior a la pandèmia, de fet, ja mostrava símptomes de funcionar a mig gas, i entre setmana l'afluència de visitants que freqüentaven Punta Balena era molt menor que cinc anys enrere. La crisi sanitària n'ha agreujat la situació, malgrat que hi hagi hagut algunes nits d'aglomeracions i aldarulls a l'epicentre mallorquí del turisme de gatera. Paral·lelament, però, la localitat calvianera es troba immersa en un procés de transformació des de fa, com a mínim, nou anys, segons l'enginyera industrial i directora de l'Institut d'Innovació de les Illes Balears, Mariona Luis Tomàs.

L'experta considera que s'està produint un "rejoveniment" de la destinació a través de la innovació de l'oferta complementària. "El turista ara pot comprar a botigues que abans només es trobaven al carrer de Jaume III", diu, i també disposa de restaurants amb més glamur, del parc temàtic Katmandú i el Wave House, una ona artificial en una piscina per fer surf. Tot això està generant un procés de gentrificació dins Magaluf: els turistes amb més poder adquisitiu desplacen els de menor. Tomàs assenyala que el canvi és liderat gairebé en exclusiva per Melià, perquè acapara més del 50% de les places hoteleres de la zona i les decisions que pren l'empresa són "determinants". Destaca, però, que "la ciutadania i la natura són els oblidats del procés", perquè no s'han tingut en compte.

Aquesta és una de les conclusions de la tesi que ha publicat enguany, en què ha identificat quins són els impulsors de la innovació que estan servint per actualitzar una zona turística obsoleta com és el cas de Magaluf. El propòsit de la seva recerca és que serveixi per desenvolupar polítiques d'innovació i captar fons europeus per a les Balears i per a altres llocs semblants. Tomàs aclareix que la innovació no és una "idea feliç" que apareix del no-res; ans al contrari, és una recerca "sistemàtica" d'idees per incrementar el valor cap al col·lectiu turístic que t'interessa. També comporta un sentit de novetat i que algú estigui disposat a pagar pel producte que es ven.

La directora explica que el desencadenant del rejoveniment de Magaluf va ser el canvi normatiu perquè els baixos dels hotels poguessin tenir locals comercials. Una mesura establerta el 2012 pel llavors conseller de Turisme del PP, Carlos Delgado, que abans havia estat batle al municipi. Aquesta ha estat l'única contribució de pes feta per l'Adminstració pública amb l'objectiu de transformar la zona, perquè la resta ho està fent Melià, segons l'enginyera.

"No és un procés perfecte, però dubt que s'hagués pogut fet si Melià no tingués tants hotels", comenta Tomàs, perquè afirma que "és molt difícil aglutinar tots els empresaris" perquè col·laborin a canviar una destinació. Segons les persones entrevistades per la doctoranda, Melià "va estirar el carro" perquè va aconseguir que fons internacionals invertissin a Magaluf. "No conec cap cas semblant al món liderat per la iniciativa privada", apunta. Les transformacions que s'han fet a Bilbao, amb el museu Guggenheim, o a Miami, per exemple, han tingut una implicació pública més important.

Una guia per rejovenir destinacions obsoletes

La proposta que fa a la tesi es basa en l'eina coneguda com a mapa analític de rejoveniment de destinacions a través de la innovació, que explica el procés per aconseguir aquest canvi. Descriu com analitzar la situació en la qual es troba la destinació, com definir una estratègia i com establir una manera perquè s'inverteixi on interessa per després executar els plans, que han de disposar d'iniciatives de renovació, reestructuració i reposicionament. Tot ha de comptar amb un conjunt de relacions humanes i estructures interorganitzatives que persegueixin el mateix objectiu: transformar el tipus de turisme.

"Si fos una administració pública, intentaria liderar una estratègia d'innovació que no només beneficiï les empreses, i després cercaria fórmules de finançament", proposa Tomàs. L'experta considera que la innovació de l'oferta privada és la que permet rejovenir una destinació, i per això creu que cal fomentar plans estratègics a les empreses. "Si volem que siguin innovadores, hem de promoure que desenvolupin productes dirigits a nous mercats, que tinguin un repositori de coneixement i un pla estratègic", apunta.

En el cas de Magaluf, l'enginyera ha detectat que les empreses més innovadores són les grans franquícies, mentre que els petits comerços i souvenirs ho són menys. També ha vist que els factors que fan emprendre són l'esperit innovador i el capital humà, associat a l'actitud, els coneixements i la disposició dels treballadors de l'empresa. Tomàs creu que l'impacte de la pandèmia a Magaluf a mitjan termini pot ser una oportunitat per accelerar els canvis iniciats ara fa nou anys. "Mallorca ha demostrat que és una destinació segura. Si s'ha d'organitzar un congrés, per exemple, no el faria a Phuket (Tailàndia). El turista és poruc, vol anar a llocs segurs i les Balears ho són", conclou.