Mentre els vençuts eren afusellats, empresonats, s’amagaven o emigraven, altres feien projectes per aconseguir els seus objectius. L’obra pública i privada era estimulada per les autoritats, però la realitat s’imposava i veurem com la construcció anà minvant durant els primers anys 40 d’una manera molt preocupant, una mostra més que l’economia de Ciutat s’havia trencat. Els problemes dels soldats que tornaven de la guerra sense res a fer i la manca d’aliments i materials de tota mena a causa de la intensa crisi econòmica es feien cada vegada més angoixants als inicis dels anys 40, amb la guerra europea molt present.
La crítica econòmica de la gestió republicana contrastava amb el dinamisme edificador de la ciutat. Del 1931 al 1936 es varen registrar a l‘Ajuntament de Palma 2.861 sol·licituds de llicència d’obra signades per arquitectes. Era una quantitat molt important, més del doble que els cinc anys anteriors. Durant la Guerra Civil, del 1936 al 1939, baixà, però es mantingué a un ritme alt, amb 2.473 sol·licituds. La caiguda forta fou entre el 1940 i el 1945. L’any 1940 es registraren 525 sol·licituds de llicència d’obra i el 1945 ja només eren 128. En total, se sol·licitaren en aquests cinc anys 1.727 llicències, una quantitat similar als anys 20.
La dècada dels anys 30, alternant amb els eclecticismes i regionalismes, es construí de manera tan significativa que deixà empremta en la ciutat una obra privada lligada al nou corrent arquitectònic racionalista, feta sobretot pels nous arquitectes, com Carles Garau (Casa Bonet), Josep Oleza (Casa Castanyer), Enric Juncosa (Casa Ques), Francesc Casas (Casa Mayol) i Guillem Muntaner (Casa Alcover). En l’àmbit de l’obra pública, destaca, de la mà de Guillem Forteza i els seus col·laboradors Carles Hack i Miquel Fullana, l’edifici de l’escola Jaume I, coneguda com l'escola de la Feixina.
Durant la Guerra Civil, mentre governava la ciutat el batle militar Mateo Zaforteza Musoles, es construïren alguns edificis rellevants d’estil racionalista que encara queden en peu, com per exemple el quarter d’enginyers, obra de l’enginyer militar Baltasar Montaner, que es va començar a construir el 1937 i s'acabà el 1945. L’edifici està situat a l’actual avinguda de Gabriel Alomar i Villalonga –paradoxes de la història. Com bé demostra Gabriel Bibiloni al seu llibre Els carrers de Palma, la història anirà canviant i els noms dels carrers també, noms de persones protagonistes de Ciutat, de vegades contraposades ideològicament hauran de conviure en el futur, testimonis vius d’un passat.