La ciutat de Palma podrà créixer per Son Güells, Can Valero i Son Cladera

Palma"Però per on podrà créixer la ciutat de Palma?". Aquesta és una de les preguntes que potser més interessen del nou PGOU de Palma (Pla General d'Ordenació Urbana) i que tantes polèmiques arrossega. Dues setmanes després de l'aprovació de la primera part, l'estructurant, els seus artífexs –Gabriel Horrach, director general de Model de Ciutat, i Joan Riera, gerent d'Urbanisme de Cort– reben l'ARA Balears per explicar alguns dels entrellats d'aquest pla, que d'entrada preveu que Palma es pugui expandir per tres punts clau: Son Güells, Can Valero i Son Cladera.

Si bé el nou PGOU ha aconseguit reduir gairebé a la meitat el sòl urbanitzable que preveia el planejament anterior, la xifra es manté en 235 hectàrees. Aquesta superfície és la que s'estima que donaria cabuda a la previsió de creixement que té Palma, segons el nou PGOU. Concretament, i segons els estudis fets, el pla preveu que la població de Palma augmentarà fins als 510.026 habitants el 2040, respecte dels actuals 454.145 (segons el padró del febrer del 2022). Cal tenir en compte que és una estimació a la baixa, atès que en els darrers 20 anys l'increment ha estat de 120.000 habitants.

Així, s'han pogut desclassificar com a urbanitzables 235 hectàrees, l'equivalent a 335 camps de futbol. I encara superior era la superfície que preveia de creixement urbanístic el PGOU del 1985, que era de 1.077 hectàrees, hi insisteixen tant Horrach com Riera. Els experts expliquen que aquest creixement s'ha repartit allà on ja estava previst, com és el cas de Son Güells, en l'entorn del camí Salard.

"Allà hi ha un buit molt gran i es podrien fer fins a 9.000 habitatges", puntualitza Joan Riera en aquest sentit. Horrach, per la seva banda, apunta que "s'intenta preservar al màxim el corredor de na Bàrbara" i que hi ha dues parts definides en aquest projecte. "Es vol definir la part de baix, de Son Gibert i el Rafal, com un centre de referència de Ciutat i que sigui un punt clau per a la barriada", afegeix l'expert.

Un nou barri a Can Valero

De fet, una de les claus del nou PGOU és fer de Palma una ciutat policèntrica, en què la ciutadania tingui tant equipaments com serveis i comerços al seu barri, i que no tingui la necessitat de desplaçar-se al centre per accedir-hi. Aquesta també és una de les claus per reduir els desplaçaments, sobretot en transport privat. En el cas dels imprescindibles, la intenció del pla és continuar fent corredors més amigables, així com eixos cívics, que connectin tots els punts de Palma com una invitació a moure's tant a peu com en bicicleta.

Un altre dels sectors on la ciutat té possibilitats d'expandir-se és als terrenys ubicats davant el polígon de Can Valero. En aquell punt, continua Riera, "hi havia uns plans aprovats per fer un altre polígon, tot i que de tipus més comercial, com el que s'ha fet al voltant d'Ikea". Ara, argumenta, això "se substitueix per un barri, amb edificis d'entre tres i cinc plantes, que tingui un parc molt gran que vagi fins a l'estadi de Son Moix", una mesura que va acompanyada de transformacions de l'entorn, com ara "reconvertir la carretera de Puigpunyent en una espècie de rambla, com un espai més urbà".

L'expansió a Son Cladera i altres buits urbans

Horrach i Riera apunten que aquests dos punts seran els principals, però també n'hi ha d'altres de més petits que seran clau. Un d'ells és Son Cladera, que es va veure afectat per les modificacions entre l'aprovació inicial i la definitiva. A diferència del cas de Son Sardina, on es varen suprimir totalment els urbanitzables, a Son Cladera –així com a Son Puigdorfila i Son Pardo– es varen reduir les superfícies on es preveia incloure sòl urbanitzable, fet que permetrà continuar construint a la zona.

A banda d'aquests, existeixen certs buits urbans dels quals el PGOU també preveu treure'n profit. Aquests són Son Busquets i l'entorn de Can Domenge, a la zona del velòdrom. "La intenció és cosir la ciutat en aquests punts i millorar-ne els equipaments i les zones verdes", insisteix Horach. Finalment, un altre dels focus de creixement serien els dipòsits de CHL, devora Portopí, on actualment hi ha un solar que s'utilitza com a aparcament dissuasiu per les obres del passeig Marítim. "Volem unir els barris de Portopí i la Bonanova amb Cala Major, perquè ara sembla que Calvià comença allà", lamenta Horrach.