Els clarobscurs de l’aposta per la sostenibilitat de Menorca

MaóEl medi ambient és un dels cinc pilars de l’Agència Menorca Reserva de la Biosfera, una organització creada l’any 2008, dependent del Consell de Menorca, amb l’objectiu de gestionar i dur a terme accions per poder assumir els reptes que planteja la declaració en els àmbits de gestió sostenible, educació, conservació i desenvolupament de la regió.

Parlar de medi ambient a Menorca és fer-ho de l’essència de l’illa, el tret diferencial que la converteix en un territori únic. La consellera insular de Medi Ambient i vicepresidenta de l’Agència, Maite Salord, considera que aquest concepte representa “tot allò que és vital per al desenvolupament humà, que és l’aire, el sòl i l’aigua, la mar i el camp, a més de la cultura i les tradicions”. Aquesta conscienciació a la menorquina entén el medi ambient com a sinònim de “salut, benestar, diversificació econòmica, innovació i formació”.

Salord emfatitza que la crisi sanitària causada pel covid-19 ha accentuat els esforços que des de l’any 1989 s’han fet per obtenir la declaració de Reserva. “Aquest compromís ha donat fites tan importants com el Pla Territorial Insular (PTI), l’eina més eficaç de planificació del futur de Menorca a través d’un instrument d’ordenació urbanística que protegeix el sòl rústic i la costa”, apunta, i afegeix que “el pla ha fet que avui puguem dir que el 70% de l’illa està protegida, a més de regular el creixement turístic”.

La consellera recorda altres fites, com el Contracte Agrari Reserva de la Biosfera (CARB), la preservació del patrimoni històric i la protecció del medi marí amb la Reserva Marina del Nord, la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire i l’ampliació de la Reserva de la Biosfera cap a la mar.

Pel que fa als reptes de futur, Maite Salord ho té clar: “L’Administració ha de contribuir a reactivar l’economia i a fomentar els llocs de feina amb projectes sostenibles”. A més, detalla els àmbits d’actuació: “Són clau tots els relacionats amb la descarbonització progressiva del sistema energètic de Menorca, la millora del cicle de l’aigua, la sobirania alimentària i projectes desestacionalitzadors, però executats amb criteris sostenibles, com el Llatzeret, el Camí de Cavalls i les coves de Cala Blanca”.

El parer de les associacions ecologistes 

Les accions senzilles són de vegades on es demostra el grau de compromís. Així ho veu el portaveu de Per la Mar Viva, Carlos Salord, que reivindica des de l’any 2017 un canvi de model en els contenidors i papereres amb l’objectiu d’evitar que davant el freqüent vent que bufa a l’illa els plàstics no acabin volant a la mar. “És urgent, vital i necessari que els contenidors d’envasos lleugers duguin un serrell de goma i unes tapadores per evitar corrents internes de vent que facin volar per l’aire el plàstic”, assenyala. Salord reconeix que pot semblar una bajanada, però aquest fenomen també es dona a les papereres dels principals ports menorquins. “A Ciutadella se n’han instal·lades algunes, però no estan del tot endevinades. En canvi, el model que volem és el del port de Fornells, papereres de ciment i amb una sola entrada”, explica.

La connexió del clavegueram amb els pluvials també presenta deficiències importants, segons Salord, especialment quan no pot suportar la càrrega d’aigua. “Acaba havent-hi abocaments a la mar, com succeeix al port de Maó o a la platja Gran de Ciutadella”, assenyala. Pel que fa a la neteja del litoral a càrrec del Servei Insular de Neteja de Platges, fonts de Per la Mar Viva la qualifiquen de deficitària. “Hi ha un contracte de neteja que fins al 2020 costava 960.000 euros anuals i s’incomplia. Vàrem traslladar al Consell la queixa i no va ser gaire ben rebuda, però hi van introduir canvis. L’empresa adjudicatària fa 20 anys que té la concessió”, assegura. A més, denuncia que “en el pla de mar de Ciutadella l’empresa assegurava per contracte que el netejava una vegada al mes, i nosaltres en quatre diumenges consecutius al mateix punt vam treure 1.500 quilos de fems. És evident que, si alguna vegada han anat a fer net, han fet el ridícul”.

Per acabar, Per la Mar Viva dubta de la gestió a la planta de residus de Milà. “El 2014 es van detectar problemes molt greus de contaminació dels aqüífers de Menorca. Hi ha coses que no s’estan fent bé administrativament i això repercuteix en els aqüífers”, remarca. Per tot això, Carlos Salord demana als polítics que “surtin del despatx” i una “resposta eficient” a les demandes de l’associació.

L’escalfament del planeta centra els reptes del GOB Menorca. El responsable d’Ordenació del Territori de l’entitat valora el canvi de mentalitat de la societat, però demana “més coratge” a les polítiques que s’han de dur a terme en consonància amb l’emergència climàtica. Camps considera que l’illa està “endarrerida” en temes d’estalvi energètic, tot i que veu l’aposta institucional pel foment de les energies renovables amb el Pla de Descarbonització 2030. “Permetrà uns avenços significatius”, afirma.

De tota manera, fonts del GOB expressen preocupació pels recursos d’aigua dolça. “L’estam emprant com si fos inacabable i Menorca no té cap política d’aigua prevista. El Pla hidrològic se centra a solucionar emergències a Mallorca i Eivissa, però no s’han dissenyat polítiques per fer sostenible l’ús de l’aigua”, es queixa.

Pel que fa als residus plàstics, Camps avisa que ja s’ha convertit en un problema de salut i exigeix accions individuals i col·lectives. “Hi ha legislacions que intenten reduir-ho, però hi ha molta resistència per determinats sectors, que es neguen a fer aquest canvi i continuem produint residus que no sabem com gestionar”, lamenta.

La directora de Menorca Preservation Found, Rebecca Morris, prioritza la gestió de l’aigua i promou una agricultura responsable: “Cal canviar la mentalitat de com cuidam la terra i ens n’aprofitam, aprofitar els coneixements d’anys enrere i aportar-hi una nova visió”. En aquest sentit, valora l’evolució en l’àmbit de conscienciació de la població i recorda que ara toca a les institucions. “La Llei de residus és una passa endavant molt important i reforça el canvi de mentalitat de la societat. El medi ambient és transversal i tot hi influeix”, recalca.