Classes dins magatzems i vestuaris: algunes conseqüències de la saturació als instituts

PalmaL’IES La Ribera, a l’Arenal, es va construir per acollir 16 grups d’alumnes i ara mateix n’hi ha 26. “Estam molt saturats i la previsió és que el curs vinent continuem creixent”, diu la directora del centre, Margalida Sard. La manca d’espai es trampeja amb una aula prefabricada i ocupant espais que inicialment no estaven concebuts per ser aules: varen buidar un magatzem de trastos per convertir-lo en una aula, mentre que la biblioteca també s’ha transformat en una classe. La massificació també els ha fet perdre aules específiques de plàstica, música i informàtica, passant de dues a una en cada modalitat. Així mateix, s’han vist obligats a emprar com a aula els dos laboratoris “i hem habilitat un espai de pas amb vidrieres que empram com a pseudolaboratori”, exposa la directora de l’IES La Ribera.

Aquest és un exemple paradigmàtic de la saturació que pateixen molts instituts a les Illes Balears. El pla d’infraestructures educatives que va dissenyar la Conselleria d’Educació el 2015 està avançat: el 65% de les obres previstes  inicialment estan acabades, a punt de finalitzar o en execució, i la previsió és que totes estiguin a punt d’acabar o ja executades al llarg del 2023. Ara bé, en aquell moment es va focalitzar en les escoles d’Infantil i Primària perquè era on més necessitats hi havia –sobretot perquè l’augment de la població escolar es concentrava en aquestes etapes–, però en els darrers anys aquests alumnes han passat a l’ESO i la pressió s’ha traslladat als instituts.

“Ara la prioritat és la Secundària”, afirma el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante. I afegeix que, ara com ara, l’Institut Balear d’Infraestructures i Serveis Educatius (Ibisec) té 25 projectes prioritaris de centres nous, concentrats sobretot a les zones amb més pressió de població escolar, com ara Palma, Inca, Marratxí, Llucmajor i Eivissa. 

En el cas de l’IES La Ribera, té pendent una ampliació, que Educació preveu licitar enguany i que li permetria recuperar espais. Com que és l’únic institut de la zona, també el descongestionaria la construcció del nou centre IES Maioris, però és una solució més a llarg termini: la Conselleria encara n’està redactant el projecte.

Cal tenir en compte que la població escolar creix constantment a les Balears, amb al voltant de 2.500 alumnes nous cada curs, amb l’excepció dels anys de pandèmia. Des del 2015, el nombre d’estudiants ha pujat un 22% i les Illes ja tenen més de 190.000 estudiants. En aquesta equació també hi entra l’increment de l’alumnat de Formació Professional, lligat a l’ampliació de l’oferta. Tot plegat fa que a la comunitat no s’acabi de solucionar el dèficit històric en infraestructures.

Les necessitats s’enquisten

“No ens queda més remei que incomplir el decret de requisits mínims dels centres”, que estableix les aules específiques que hi ha d’haver, lamenta el director de l’IES Sant Marçal, Tomeu Mascaró. El centre es va construir per a 450 alumnes en 16 aules grup, mentre que ara són més de 700 estudiants en 29 grups. Per poder donar servei a la demanda educativa de la zona, tenen un barracó, han fet obra per eliminar tres despatxos i convertir-los en un espai per fer-hi classe i han convertit els laboratoris, les aules d’informàtica, de música i de plàstica en aules per a grups. Tenen els instruments a l’aula prefabricada, fan informàtica amb portàtils i les taules especials per fer plàstica estan guardades al magatzem, pendents d’una ampliació que els permeti recuperar lloc. No només això: la biblioteca també actua com a aula, l’assignatura de religió es fa al gimnàs i, amb l’associació de famílies, han comprat taules de fusta exteriors perquè, quan fa bon temps, puguin fer algunes classes fora i així “sortir de la massificació”, relata el director del centre.

Com que la previsió és que l’any que ve encara s’hi sumin més alumnes, Mascaró ja preveu que hauran de demanar tres aules prefabricades més. Lamenta que l’obra estigui prevista des del 2016 però encara no s’hagi fet realitat: “És urgent, com també fer un altre institut”, defensa. Per la seva població, Marratxí hauria de tenir quatre centres de Secundària i just en té dos. De fet, conta que l’IES Marratxí està igual de saturat i ha hagut de renunciar als alumnes de Batxillerat de Santa Maria perquè no tenen prou espai.

L’actuació en aquest centre –el projecte ja s’està redactant– és una de les obres a la Secundària considerades prioritàries per la Conselleria. També ho són altres com l’ampliació del CIFP Pau Casesnoves d’Inca (ja licitat), l’ampliació de l’IES Marc Ferrer d’Eivissa (el projecte està gairebé acabat), l’ampliació de l’IES Damià Huguet de Campos (es treballa amb dues ampliacions) i el nou IES Eivissa, l’avantprojecte del qual ja està en marxa. 

Palma és potser la zona més complicada, per la manca de sòl i la pressió poblacional. Hi ha sobre la taula la demanda històrica de l’IES Son Ferriol, que reivindiquen els veïns de la barriada palmesana des de fa més de 30 anys. Malgrat estar en el pla, encara no s’ha fet realitat perquè ha costat molt aconseguir un solar. Cada vegada és més a prop: la Conselleria n’està redactant l’avantprojecte i Cort fa feina amb el projecte de dotació dels serveis bàsics (vial, aigua, llum...). Així i tot, el director general evita fer una previsió “perquè, si no complim, després frustram”.

Per evitar aquesta situació d’ara endavant, Morante considera que “totes les forces polítiques hauríem de fer un pensament i preveure dotacions de sòl per a ús educatiu en els desenvolupaments urbanístics”. “Hi ha ajuntaments que tenen més visió de futur però d’altres no; sense anar més lluny, a Inca, fins que l’Ajuntament d’ara no s’hi posà, no hi havia previst sòl per a centres”. 

A Palma, el departament de Martí March ha presentat al·legacions al nou Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) en aquest sentit: demana que el Consistori hi inclogui solars per a ús educatiu en els indrets on es preveu més creixement. A més, sol·liciten alguns terrenys específics, com un d’ubicat a la zona de Son Busquets i un altre devora del Conservatori, que ja els han cedit fa unes setmanes. La idea en aquest darrer cas és fer un institut, amb una estructura polivalent perquè també la pugui emprar el Conservatori.

Morante admet que el ritme d’execució del pla “no va tan ràpid com voldríem”, però afegeix que “històricament hi ha un dèficit d’infraestructures, tenim moltes necessitats, s’han de reformar centres i la pressió és molt alta”. Els grans hàndicaps que endarrereixen els projectes són els problemes per trobar i habilitar solars i els tràmits per tirar endavant els projectes. Exemples de projectes plens d’entrebancs són el de Son Ferriol i l’escola de Campos, la licitació de la qual a la fi sortirà les properes setmanes. “Amb el solar ha estat complicadíssim, primer per unes hipoteques que tenia, després per problemes d’inundació, i també hi havia una urbanització no recepcionada per part de l’Ajuntament”, exposa Morante. 

D’altra banda, l'Ibisec no dona a l’abast. Hi treballen una cinquantena de persones, “però són molts projectes i els recursos humans són els que són”. Per agilitar els processos, alguns s’externalitzen.

La qualitat educativa, tocada

La manca d’espais no només és un problema d’infraestructures, sinó que afecta la qualitat educativa. Sard explica que, en el seu cas, han de “reduir el material i les activitats, i les metodologies han de ser més senzilles, no podem ser tan innovadors”. En aquesta línia s’expressa Mascaró: “La nova LOMLOE ha de significar un nou paradigma d’ensenyament, és veritat, i estam molt il·lusionats, però tenim por que la massificació ho impedesqui”, posa sobre la taula. I continua: “No podem demanar al professorat que faci feines per projectes i per àmbits si han d’estar en una sola aula amb un grup de 30 alumnes i no hi ha la possibilitat d’emprar laboratori, tecnologia ni biblioteca”.

Per tot plegat, les famílies estan preocupades i en la darrera assemblea de la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes de Mallorca (FAPA) va ser un dels punts clau que varen acordar treballar urgentment. Per tenir una radiografia del grau de massificació, han llançat una enquesta a la cinquantena d’instituts que hi ha a l’illa. Per ara han contestat 16 i més de la meitat diuen tenir més alumnat del que els pertocaria, per tal com s’havien dissenyat els edificis. “Va des d’un 25% a un 60% més”, exposa el portaveu de la Federació, Miquel Àngel Guerrero. Els resultats també constaten la pèrdua d’espais com els indicats per Sard i Mascaró: “Ens diuen haver perdut departaments de professors, que empren magatzems i fins i tot vestuaris per fer classes”. Guerrero sosté que “un 20% més el pots assumir, però amb un 60% ja has de recórrer a qualsevol cosa”. 

A més, els centres pateixen deficiències d’edificis antics: “Alguns tenen més de 40 anys i encara hi ha problemes de canonades, goteres, alguna teulada d’uralita…”, detalla el portaveu. Esmenta com un centre afectat tant per aquestes circumstàncies com per la massificació el de Son Pacs, a Palma, al qual van més d’un miler d’alumnes “i, segons un informe del 2021, no estan connectats a la xarxa de clavegueram i la saturació hi genera problemes de seguretat, ja que té unes vies d’evacuació que a qualsevol empresa no se li permetria”. 

Per al futur més proper, la FAPA tem que la recuperació turística posi més pressió poblacional i, per tant, s’enquistin encara més les mancances estructurals. Davant aquesta situació, i si hi ha un ingrés extraordinari en els comptes públics per la millora econòmica, es plantegen demanar al Govern un pla de xoc d’infraestructures. “Reconeixem l’esforç, s’hi ha fet molta feina. Això no obstant, és molt insuficient per la quantitat i pel temps”, tanca Guerrero.