“Fer classes de música a infants no em fa gastar energia, me la carrega”

PalmaAmb un ukelele entre els braços taral·leja una cançó que té el poder de relaxar qualsevol. Descalça, asseguda en terra amb les cames creuades, amb uns ulls grossos i marrons carregats d’il·lusió i una veu dolça plena de personalitat, Mar de las Heras (Palma, 1988) fa una confessió: “No sé quan vaig començar a cantar. El primer record que tenc de la meva vida és cantant, abans i tot de xerrar”. “Això està molt relacionat amb la meva feina perquè l’infant, abans de parlar, canta”, assenyala just després. Una família de músics i “molt tocada per la cultura”, una trajectòria vital entre bambolines, escenaris i butaques, dues maternitats i moltes ganes de bolcar-se en cos i ànima en tot allò que es proposa, va començar a formar-se en educació musical primerenca. Amolla la tassa de cafè, obre molt els ulls com a senyal d’emoció, gesticula amb les mans i diu: “Quan vaig entrar a fer la primera formació d’educació musical primerenca, vaig pensar: ‘Jo puc desenvolupar qui som aquí dins, la meva essència, la meva veu, el meu amor per la infància’”.

Equip. És la primera paraula que li surt de la boca quan parla de la seva família. En explicar com és el dia a dia amb Jose, Leo i Aurora, mostra una part tendra, lleial i incondicional. “Els meus fills no són meus, són un regal i alhora una espècie de préstec que m’ha fet la vida perquè els formi, els cuidi i els estimi i, després en ser adults, els hi torni”, opina.

Entre bambolines, darrere un escenari o asseguda a una butaca. Així és com diu que ha estat “sempre”. “També hi ha influït molt que gairebé tota la família s’hi ha dedicat”, exposa. A només vuit anys va cantar al Palau de la Música de Barcelona. Durant tota la vida ha realitzat projectes relacionats amb el món musical que li han aportat experiències que considera “brutals”. “Durant la meva època de cantant vaig telonejar The Beach Boys amb la banda que tenia aleshores, Supervoices, i vam acabar cantant amb ells durant el seu concert”. A més de cantant, és educadora infantil i ha duit a terme projectes que vinculen les dues branques a les quals s’ha dedicat: la música i l’educació. De fet, el seu projecte personal, La Mar de Música, uneix aquestes dues professions. Va iniciar el projecte BAM! i anava a centres educatius de Palma que formen part del Patronat d’Escoles d’Infants i ensenyava música als més petits.

Oasis. Així descriu les sessions de música amb infants que ofereix, fins i tot a nins de uè. Encara que “soni utòpic”, troba que mentre fa classe està “dins una bombolla de màgia on no hi ha un abans ni un després, només hi ha un ara”. Confessa que, si té un mal dia, anar a la feina “és teràpia pura”. “Fer sessions d’estimulació musical a infants, per mi, no és gastar energia perquè tot és molt recíproc, m’aferren la seva i em carreg la meva. Si no he dormit bé o tenc algun problema, hi vull anar perquè sé que quan en surti ho faré molt millor de com hi he entrat”, admet. A més, a les famílies, assegura que els ofereix “pau i que passin temps de qualitat amb els fills”. “Va venir una mare que feia cinc dies que havia parit i allò va ser màgic”. Tot i que ella insisteix que la feina li serveix per desconnectar, aclareix que el que fa “no és musicoteràpia, són classes de música”. “Tota la informació que don als infants és cent per cent musical, però els l’enseny amb el seu llenguatge”, recalca.