El clown social per transformar amb el riure

PalmaFa tres anys nou professionals del món de les arts escèniques, del clown, mestres i educadors socials decidiren unir els talents i embarcar-se en un nou projecte, Educaclown. A més d'educar amb el riure, el col·lectiu ha convertit la figura del pallasso en la seva forma de vida i ha sabut utilitzar el nas vermell com una eina social per ajudar infants i adolescents en situacions complicades. Avui parlen de la seva breu però intensa trajectòria i d'alguns dels seus projectes recents.

Un és el treball que duen a terme a la planta d'adolescents de la unitat de Psiquiatria de l'hospital de Son Espases. Cada divendres dematí visiten durant una hora els joves pacients, que estan ingressats per diferents tipus de malalties mentals, com poden ser l'esquizofrènia o els trastorns alimentaris, i durant una hora realitzen jocs amb ells. Utilitzen les tècniques del clown per experimentar amb l'humor, riure i jugar, que consideren essencials en el dia a dia d'aquests adolescents.

La col·laboració amb l'Hospital de Dia del Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil (IBSIMIA) començà al juny en proves i quedaren tan satisfets dels primers contactes amb els pacients ue 11 mesos després encara continua. El procés de preparació fou llarg, ja que el projecte és fruit de vuit mesos de reunions amb psicòlegs i professionals mèdics. Fanny Guerrero, fundadora de l'ONG i pallassa, destaca que són persones formades i que abans de dirigir-se a aquest públic més delicat es preparen bé amb psicòlegs sobre "què dir i què no" i sobre la manera de dirigir-s'hi i tractar-lo.

"Aconseguim que s'oblidin per un moment d'on es troben a través de la improvisació", afirma Guerrero, i diu que l'objectiu de la seva feina és ser un suport més per als adolescents i els sanitaris del centre. "No som psicòlegs, només volem que riguin, que s'abracin i que tinguin un espai on no estan analitzats i controlats com la resta del dia", explica la pallassa.

Aquesta tasca és ben diferent de la que realitza l'ONG des del seu naixement a diversos centres de menors de Mallorca, com el Puig des Bous, Es Pilarí, Es Rafal, Fundació Natzaret, Son Bosch, Tramuntana i la Unitat de mares de la presó de Palma. Guerrero explica que els centres de menors "són un tema molt ocult, tot i que n'hi ha molts", i que, així com les organitzacions benèfiques acudeixen als hospitals, els centres estan més ignorats.

Guerrero apunta que mentre una de les dificultats principals als hospitals és que els joves estan sota els efectes de la medicació i per això la interacció és més subtil, al centre els tallers no són tan complicats en l'àmbit físic, sinó en l'àmbit emocional, ja que "són adolescents en situacions molt complicades però totalment oberts al joc i a explicar les seves vivències més dures".

L'avaluació també varia segons el tipus de projectes. A l'hospital els pacients van canviant i no es pot fer el mateix seguiment que als centres de menors. Guerrero afirma que un estudi de sis mesos a un d'aquests centres va demostrar que la figura del pallasso desestressa i ajuda els infants. En aquest sentit, la pallassa explica que el personal sanitari de l'hospital al principi es mostrava reticent a la iniciativa i ara ja és part de l'equip perquè han vist que "amb la nostra feina aconseguim transformar a través del riure, per exemple, que un infant que entra al taller seriós surti al cap d'una hora amb una rialla després d'haver jugat i ballat".

Al juny, quan començaren a treballar a l'hospital, iniciaren també un nou projecte molt especial al centre ASPACE, una associació d'infants amb paràlisi cerebral. "Allà és una altra energia i necessites un munt d'eines per aprendre a dialogar amb aquests infants", afirma Guerrero i afegeix: "Treus el pallasso més pur i més dur, alhora que realitzes un treball molt delicat i molt poètic". "Treballes amb ells i el que aconsegueixes és un moviment ocular o una petita rialla, però que t'omplen un munt", conclou.