La CNMC sanciona amb 124.000 euros l'empresa de Jaume Garau per participar en un càrtel de consultores

Els afectats recorreran la decisió davant l'Audiència Nacional amb un contenciós administratiu

Jaume Garau, qui va ser cap de campanya de MÉS per Mallorca la passada legislatura, arrivant als jutjajs de Palma en una imatge d'arxiu
14/05/2021
4 min

PalmaLa Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) ha proposat sancionar amb 124.000 euros l'empresa de l'excap de campanya de MÉS, Jaume Garau, a la qual acusen de manipular contractes públics, segons ha avançat IB3 i ha pogut confirmar l'ARA Balears. Concretament, la multa que la CNMC demana per Garau més de 35.000 euros, mentre que la resta es reparteixen entre la seva sòcia, Rocío Cortés, multada amb 55.000 euros i la seva consultora, Regio Plus, multada amb 33.744 euros.

Fonts properes als afectats han confirmat que tenen de termini fins al 12 de juny per recórrer la decisió i han avançat que ho faran a través d'un contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional. Segons ha informat també Europa Press, la CNMC ha posat un total de 6,3 milions d'euros en multes a 22 empreses de serveis de consultoria, entre les quals es troba Regio Plus Consulting, que és propietat al 50% de Garau i Cortés.

En definitiva, la CNMC ha sancionat algunes de les principals firmes que operen a Espanya i a una desena dels seus directius per una infracció de l'article 1r de la Llei de Defensa de la Competència i 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), que comporta penes de presó. L'organisme acusa les companyies d'estar involucrades en càrtels i ha activat el supòsit legal per tal que algunes d'aquestes empreses no puguin participar en els propers concursos organitzats per les administracions públiques (AAPP), entre les quals es troba el Govern balear. Així, Competència considera que Garau forma part d'aquesta xarxa estatal d'empreses fraudulentes.

Inici a una investigació del País Basc

Aquest expedient prové d'una investigació preliminar que va fer l'Autoritat Basca de Competència (AVC) que, després de fer una sèrie d'inspeccions, va decidir remetre l'assumpte a la CNMC perquè havia trobat fets que anaven més enllà de l'àmbit autonòmic del País Basc. Davant això, l'octubre de 2018, la CNMC va fer inspeccions a les seus de diverses consultores davant la possibilitat d'acords pel repartiment de contractes i intercanvis d'informació.

El febrer de 2019, la CNMC va iniciar un expedient sancionador contra 25 d'aquestes empreses i vuit dels seus directius que, l'agost de 2019, va ampliar a 11 noves empreses i dos dels seus responsables per possible participació en la manipulació i en el repartiment de licitacions públiques. Durant la instrucció del cas, la CNMC ha acreditat que, entre els anys 2008 i 2018, les firmes es van organitzar en dues xarxes de col·laboració –nord i estatal– i que, per mitjà d'aquestes, van constituir dos càrtels diferenciats.

El Govern, entre les administracions afectades

Segons això, les empreses van intercanviar informació comercial sensible i es van servir d'estratègies comunes per no competir quan participaven en les licitacions per oferir serveis de consultoria sol·licitats per diferents administracions públiques. En total, la CNMC ha analitzat 200 contractes públics signats durant els anys que s'acredita la consulta.

En el cas del càrtel de la xarxa de col·laboració del nord, es van veure afectades almenys 101 licitacions dels ajuntaments de Bilbao, Santander o Vitòria, entre d'altres, així com diversos departaments del govern basc i el govern de Cantàbria.

Pel que fa al càrtel de la xarxa estatal, la manipulació va afectar 72 licitacions convocades, entre d'altres pel Ministeri d'Hisenda, el Ministeri de Treball i Immigració, el Ministeri d'Economia, la Comunitat de Madrid, la Generalitat Valenciana, les Diputacions de Cadis i Sevilla, les Juntes d'Extremadura i Andalusia, la Generalitat de Catalunya, el govern de Canàries i el Govern balear.

Modus operandi

D'acord amb la investigació, les relacions de confiança personals i professionals d'alguns dels directius van facilitar el funcionament d'aquestes xarxes. Entre ells es demanaven assistència i col·laboració de manera recíproca per manipular els contractes públics que feien les administracions afectades. Bastava que una de les empreses de la xarxa enviàs un correu electrònic, el qual acceptaven sense més explicacions per part dels destinataris.

Generalment es tractava de contractes negociats sense publicitat, en els quals l'administració convidava a un nombre reduït d'empreses perquè presentassin les seves ofertes en competència. Ambdós càrtels van aprofitar aquest procediment per servir-se de les conegudes com a "ofertes de cobertura". A través d'aquestes, una de les consultores convidades a participar en el concurs contactava amb altres empreses de la xarxa de col·laboració i sol·licitava que presentassin una oferta perdedora o, simplement, que declinassin la invitació per participar en el procés. Fins i tot, a vegades la mateixa consultora que demanava la cobertura era qui feia les ofertes dels suposats competidors o preparava la carta de renúncia.

Per mitjà d'aquest sistema i de manera continuada, es van elevar preus que pagava l'administració pels serveis de consultoria i es va impedir la participació de competidors aliens als càrtels en els processos de licitació. Aquestes conductes van afectar en els fons públics, atès que eren contractes que se sufragaven per mitjà de pressupostos i no per concurs.

Un llistat de 22 empreses

Les sancions es decideixen en funció de la facturació de les companyies. D'aquesta manera, Deloitte és la companyia que Competència vol multar amb la qualitat més elevada, 3,99 milions d'euros. La segueix PwC, amb 670.000 euros, i Idom Consulting, amb 640.000 euros. També apareixen al llistat de multats KPMG amb 50.000 euros i firmes com Altia Consultores (30.000 euros), Bmasi Strategy (153.529 euros), Competitividad, Desarrollo e Innovación (14.823 euros), Gestiona XXI Consulting (3.218 euros), Indra Business Consulting (27.000 euros), Red2Red Consultores (30.000 euros), Uliker-3 (11.040 euros), 97S&F (131.593 euros), Abay Analistas Económicos (12.499 euros), Factor Ideas Integral Services (20.000 euros), Gaps Politica i Societat (15.000 euros), Hidria, Ciencia, Ambiente y Desarrollo (11.979 euros), Red2Red Consultores (25.000 euros) i Regio Plus Consulting (33.744 euros).

Cal tenir en compte que la CNMC ha reduït la multa a Indra un 10% a conseqüència de les actuacions adoptades amb motiu dels seus programes de compliment normatiu, mentre que en el cas de PA Consulting Services Limited Sucursal i del seu directiu se'ls ha reduït un 40% la sanció per la sol·licitud de clemència. Per això, Indra haurà de pagar 27.000 euros i no els 450.000 inicials en considerar que "el contingut de les mesures posa de manifest la voluntat complidora d'Indra amb relació a la normativa de la defensa de la competència". A més, Indra Business Consulting ha quedat exonerada definitivament de la inhabilitació de contractar amb el sector públic, fet que no passa amb la resta de consultores.

Ara, la CNMC ha enviat la resolució a la Junta Consultiva de Contractació Pública de l'Estat i recorda que contra aquesta resolució no es pot posar cap recurs a la via administrativa. Només es pot recórrer a través d'un contenciós administratiu a l'Audiència Nacional en el termini de dos mesos a partir de l'endemà de la notificació.

stats