El COAIB alerta de la manca de construcció d'habitatge públic
L'organisme aposta per establir mecanismes de col·laboració publicoprivada per tal de combatre la situació
PalmaEl Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha alertat de la manca de construcció d'habitatge públic a l'Arxipèlag, un fet que incideix en les dificultats de la població, especialment els més joves, per accedir al seu primer domicili. Segons les dades del COAIB, el 2022 es varen construir 93 habitatges de protecció oficial (HPO), un 6% menys que el 2021, i molt lluny del màxim de 647 registrat el 2006. Les dades de l'Ibavi, en canvi, registren un augment del 16%, amb 144 habitatges nous. Aquests valors, lligats a l'augment poblacional de les Illes Balears, deriven en un problema estructural, pel fet que "no es compensa la demanda actual". Durant la presentació dels resultats, Albert Nadal, degà de la institució, ha considerat necessari adoptar mesures i plans d'actuació per pal·liar aquesta situació. Una de les opcions implica establir més mecanismes de col·laboració publicoprivada, com la cessió dels terrenys per part de l'administració i definir un procés perquè la iniciativa privada amortitzi l'import invertit en les promocions. Un cop aconseguit, que els habitatges s'incorporin al parc públic.
Els resultats presentats també detallen que durant el 2022 el nombre d'obres realitzades s'ha incrementat un 3%, i en el mateix valor ho han fet el nombre d'habitatges construïts (3%) i els imports dels pressupostos (3%). Per altra banda, el valor de superfície construïda ha crescut tan sols un 0,01%.
El 2022 a les Balears es varen construir 3.453 habitatges, lluny dels 15.618 que es varen registrar el 2007, en ple boom immobiliari. Aquestes xifres també disten molt de la mitjana de 19.263 aixecats en la dècada dels 80. Malgrat que s'ha produït un increment poblacional respecte de la dècada dels 90, en aquell moment a les Balears es varen construir 3,58 habitatges per cada nou habitant, mentre que actualment se'n fan 0,30. És per aquesta raó que el COAIB considera que s'està projectant "molt poc" habitatge nou en relació amb la pressió de la demanda.
El desglossament de les dades constata que l'increment més gran es produeix en les intervencions en unifamiliars: 1.510 de nous enfront dels 1.442 del 2021, la qual cosa suposa un creixement del 5%. Aquestes construccions són de cada vegada de major grandària i amb majors pressupostos. Pel que fa als habitatges plurifamiliars, se n'ha registrat un lleuger augment, de l'1%: s'ha passat de 1.923 a 1.943.
La distribució dels nous habitatges plurifamiliars és desigual. A Sant Josep i Sant Antoni de Portmany se n'han construït 465, mentre que a Mallorca se n'han aixecat un 4% menys i Menorca ha registrat una pujada del 33% en relació amb el 2021.
Poques rehabilitacions
El COAIB també ha alertat de la manca de cultura de la rehabilitació, que just representa un 18% en el cas dels plurifamiliars i d'un 25% en els unifamiliars, un fet que Nadal ha associat que la gent pensa que el procés per accedir a les subvencions públiques és dificultós i lent. Si més no, amb l'arribada dels Fons Next Generation per a la rehabilitació energètica, s'ha obert una "gran oportunitat que difícilment es repetirà". Les ajudes europees fan comptes cobrir entre el 40% i el 80% del cost de les obres de rehabilitació energètica, sempre que s'assoleixi un determinat percentatge d'eficiència. A més, en el cas de les persones vulnerables, l'import de la subvenció arriba al 100%.
Segons les previsions de l'INE, 1.537.000 persones viuran a les Balears l'any 2037, i des del COAIB estimen que per cobrir la demanda serà necessari construir 137.000 habitatges, unes xifres que "difícilment s'assoliran al ritme de construcció actual". Amb l'objectiu de posar més propietats al mercat, des de l'organisme s'aposta per fomentar que els propietaris posin els habitatges buits en el mercat de lloguer i donar seguretat jurídica a inquilins i propietaris. Per altra banda, amb l'objectiu de fomentar la construcció d'habitatges, caldria treballar per reduir els terminis de tramitació de les llicències. Amb tot, s'han instat que en l'àmbit polític s'arribi a acords en matèria urbanística, de manera que quan un partit polític arribi al Govern faci les seves polítiques, però respectant un marc comú que tingui en compte les característiques demogràfiques i geogràfiques de les Illes Balears.
