Coeducar a l’escola més enllà del 8-M

La meitat dels centres de les Illes tenen referents en igualtat, però reclamen més hores per poder impulsar canvis estructurals

El pla de coeducació inclou l’educació afectivosexual a Infantil i Primària.
23/04/2021
3 min

PalmaEl feminisme comença a canviar la mirada de bona part de la societat... i també dels centres educatius. Cada any, més escoles i instituts de les Illes Balears se sumen als actes commemoratius del dia de la dona, organitzen campanyes de sensibilització per l’eliminació de les violències masclistes i ensenyen dones referents a les classes. Però encara queda un camí llarg perquè la coeducació entri de ple en el sistema educatiu. Això vol dir, incorporar la perspectiva de gènere per erradicar biaixos sexistes i fomentar la igualtat real.

“La coeducació a les Balears encara està en una fase embrionària”, sosté la professora del Departament de Psicologia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears i codirectora del curs d’Especialista en coeducació, Elena Quintana. S’han fet passes endavant, sobretot sobre el paper. La Llei d’Igualtat entre homes i dones de les Balears –“molt capdavantera”, diu Quintana–, inclou l’obligatorietat d’aplicar la coeducació a l’ensenyament, i el Pla de Coeducació 2019-22 aplega una cinquantena d’accions per aconseguir-ho.

Però la professora considera que, perquè s’activi un canvi integral, “hi ha d’haver un compromís institucional molt fort i s’ha d’aplicar de manera transversal”. “Fer accions puntuals està molt bé, però l’administració hauria d’acompanyar els projectes per donar-los continuïtat”. Posa d’exemple el cas de Calvià, en què l’Ajuntament, escoles i instituts han creat una xarxa d’igualtat. Per a ella una de les mancances més importants és el buit en la formació. Ara com ara, no hi ha cap assignatura obligatòria que abordi la igualtat en els graus d’Infantil i Primària de la UIB, i tampoc al màster de professorat.

Igualtat efectiva

Més de la meitat dels centres illencs (224 de 424) tenen docents que fan la tasca d’agents de coeducació. “La notícia és positiva, però la Llei d’Igualtat de 2016 ens diu que n’hi ha d’haver una per centre, i som el 2021”, afirma Marta Franco, de Feminisme a l’Escola, un col·lectiu de docents que treballen per la igualtat.

Ara, tots els centres han de tenir una comissió de coeducació, però Franco explica que no tenen prou hores per treballar a fons. “Quan la comissió es va fer obligatòria, que era una demanda nostra, no es van augmentar les hores que els centres dediquen a les comissions, així que hem de compartir amb les que ja hi havia: medi ambient, política lingüística, etc.”, conta.

És decisió de cada centre com repartir les hores per comissions, i aquest fet deixa un panorama desigual: “En alguns casos les agents se senten acompanyades pels equips directius i, en altres, es converteix en la lluita d’una o dues persones dins el centre”, exposa Quintana. “Volem que es fomenti no només al paper, sinó que es faci efectiu i real”, afegeix Franco.

La directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández, assegura que treballen per millorar aquest sistema i admet que “encara queda molta feina per fer” per implantar la coeducació. Creu que les noves lleis educatives –la LOMLOE a escala estatal i la nova Llei d’Educació balear– seran un altre impuls “perquè inclouen la coeducació transversal”.

Educació afectivosexual

Segons la Memòria de Convivèxit, que correspon al curs 2019-20 i es presentà la setmana passada, han incrementat totes les accions que tenen a veure en igualtat a les escoles. El que més s’ha fet són actes commemoratius (ho han fet 293 centres, un 58,5% més que el curs anterior) i visibilitzar les dones com a referents (208 centres, un 13,4% més). Les accions més estructurals són les que encara falten estendre’s més. Són feines com, per exemple, detectar i eliminar materials didàctics que no respecten la igualtat (ho han fet 99 centres) o incloure la coeducació dins els objectius curriculars (141 centres).

Un dels àmbits en què s’ha de treballar més, segons Franco, és l’educació afectivosexual. Ella és professora de biologia i posa d’exemple una realitat actual:“Ara mateix no hi ha cap llibre on surti l’anatomia del clítoris”. Per a Secundària, ara com ara hi ha el programa En tots els sentits, una guia didàctica interdisciplinària per introduir l’educació afectivosexual a diferents assignatures de tots els cursos. “Però, tornem-hi, falten hores de coordinació per implementar-ho realment. Una altra tasca pendent –en què treballa la Conselleria, segons Fernández- és introduir aquest aprenentatge a Infantil i Primària. És un dels grans objectius del Pla de coeducació. 

stats