Societat 12/06/2024

De les coes de la fam a les del lloguer: “Estam creant població vulnerable”

L’habitatge ja és el principal problema al qual s’enfronten organitzacions com Càritas i afecta parelles amb fills o gent gran en situació de solitud

4 min
Més de la meitat de les persones ateses per Càrites (un 52%) en 2023 no disposava d’un habitatge en condicions.

PalmaA les portes dels serveis socials hi toca cada dia gent que mai havia necessitat ajudes per subsistir. No venen a cercar aliments per omplir la gelera, sinó un lloc on tenir una gelera per omplir. Les noves coes de la fam són les del lloguer. Càritas, una de les principals entitats del tercer sector, reconeix en la seva memòria de 2023 que “moltes de les persones” que es van apropar a les seves oficines “sofrien un problema entorn de l’habitatge, de falta d’accessibilitat, de no poder pagar el lloguer o d’estar en un infrahabitatge”. Més de la meitat dels atesos –un 52%– “no disposava d’un habitatge en condicions”, un 12% més que en 2022.

Càritas Mallorca ha destinat 191.000 euros en ajudes econòmiques per pagar lloguers a particulars, una quantitat molt superior als 116.000 euros de 2022. “La pujada de preus ha fet que la majoria de les persones no puguin llogar un habitatge. Abans podies trobar una habitació per 250 o 300 euros i, fins i tot, els que cobraven una pensió contributiva podien anar fent. Ara les trobes per 650 euros, amb una mitjana de 500 per a una persona i de 700 si és per a un matrimoni. La gent que atenem a les nostres coes és inviable que pugui accedir a un habitatge. Venen perquè aquest és el seu problema”, explica la coordinadora del programa de persones sense llar de Càritas, Teresa Riera.

La magnitud del problema

En la conjuntura actual, les habitacions tenen el preu d’un pis de fa només un lustre; la inflació ha ofegat l’economia familiar i els sous no han pujat proporcionalment. El poder adquisitiu va minvant a mesura que creix –i s’eixampla– el perfil dels qui arriben a les coes dels serveis socials. “El canvi és innegable. Ja no són els nouvinguts d’ingressos baixos que intenten establir-se. Veim diàriament matrimonis amb dos sous que no poden llogar un pis i persones majors que es queden al carrer a 80 anys perquè se’ls acaba el contracte i els el renoven pel doble. No sé si la gent és conscient de la magnitud del problema: comparteix pis qui no hauria de compartir-lo. Ja ni tan sols anar-te’n a viure a un poble és la solució perquè els preus estan igualment disparats. A més, estam creant una bossa de població jove vulnerable que no hauria de ser-ho”, denúncia Riera.

Els recursos són també limitats. L’organització disposa d’un residencial amb deu habitacions individuals, dues dobles i un petit apartament per a famílies a Inca. En principi és un “recurs temporal” amb una durada limitada a vuit mesos, però es fa impossible la rotació. “No té sentit treure algú al carrer per ficar-ne un altre. Des que arriben, feim feina en la recerca d’un habitatge, però és molt difícil, per no dir impossible. I trobar-lo ho és per a qualsevol perfil. Si els autòctons no poden, imagina si ets un immigrant negre. Ningú et llogarà res”.

A Palma, Càritas té vuit pisos en propietat que va rebre en herència i lloga a famílies molt per sota del preu del mercat; el més car, a 350 euros.

Despeses quotidianes

L’OAC Social (Oficina d’Atenció al Ciutadà) ha destinat –en els primers cinc mesos de 2024– 680.000 euros a ajudes a l’habitatge a Palma. La majoria de les famílies beneficiàries d’aquests serveis de l’Ajuntament de Palma tenen entre dos i quatre membres (un 66%) i un percentatge similar (un 62,35%) són de nacionalitat espanyola. Reben un import màxim de 3.600 euros per expedient i any, sempre amb l’acompanyament dels tècnics i dels serveis socials de Cort per intentar estabilitzar la situació. Patricia Pizá, directora de l’OAC, confirma la transversalitat dels sol·licitants, que inclouen “moltes famílies amb els dos treballant, dones monoparentals i un nombre creixent de persones majors en situació de solitud no desitjada”. En definitiva, “gent que no tenia la condició de vulnerable i necessita ajudes socials per afrontar les despeses quotidianes”.

El tercer sector i la resta d’institucions reclamen al Govern que actuï perquè té les competències en la matèria. L’Ibavi (Institut Balear de l’Habitatge) té una llista d’espera de 4.366 sol·licituds, mentre que disposa només de 424 habitatges de 22 promocions en construcció; un 10% de la demanda. A més, va repartir 8,6 milions d’euros en ajudes al lloguer en 2022 i, gràcies al finançament del govern d’Espanya, 6,3 milions per al mateix concepte en la població de menor edat a través del Bo Lloguer Jove. Des del Govern són conscients del problema i plantegen “construir habitatge protegit també en equipament públic per aprofitar terrenys, accelerar les promocions amb una simplificació administrativa o cedir el dret de construcció a promotors perquè desenvolupin habitatges protegits”, com a mesures per accelerar el ritme de construcció, segons el director general d’Habitatge, José Francisco Reynés.

Milers de persones ja han sortit al carrer a Palma reclamant una solució al problema multifactorial dels preus desbocats de l’habitatge, que arrela amb l’especulació i la massificació turística. El tercer sector assumeix el cop i, com adverteix el sociòleg David Abril, afecta també aquestes entitats que “han de destinar bona part dels seus recursos a aquest problema i no a uns altres, que també són importants”.

stats