Col·lapse a l’oficina d’Estrangeria: fins a vuit mesos per resoldre un tràmit

PalmaL’anunci a Wallapop diu que es venen cites per fer l’empremta dactilar a qualsevol oficina d’Estrangeria de l’Estat, un dels tràmits més comuns dins el procés perquè les persones migrants aconsegueixin la residència legal. L’anunci inclou un número de mòbil i l’avís que només s’atén per WhatsApp. En demanar, per aquesta via, si és possible aconseguir un torn a Palma, la resposta és que sí. “Quan tregui la cita t’avís. El cost són 20 euros”, respon. Aquesta és una de les moltes publicacions fetes per particulars que es troben a la xarxa (webs de compravenda, fòrums de migrants...). I és que aconseguir una cita per a qualsevol tràmit a Estrangeria és tan complicat, que moltes persones acaben pagant per aquest servei que és gratuït. A més, la saturació que hi ha a l’oficina de Palma està fent que els tràmits tardin fins a vuit mesos a resoldre’s, malgrat que el termini normal hauria de ser de tres com a màxim. 

“Sabem que hi ha gent que es passa hores demanant cites, les copa i després les ven, a 30 o 35 euros. Això passa als locutoris, per exemple. És vox populi”, assegura l’advocada i assessora jurídica de Càritas, Maria Crespí, que acompanya els usuaris de l’entitat que ho necessiten a fer els tràmits per regularitzar la situació administrativa. La cita prèvia s’ha de demanar de manera telemàtica, a través del portal web del Ministeri de Política Territorial, i és imprescindible per a qualsevol consulta –també per demanar informació–, el problema és que n’hi ha poquíssimes de disponibles. “Provis l’hora que provis, no en trobes gairebé mai”, assegura Crespí. Per aquesta situació, qui pot, fa el tràmit a través de despatxos de professionals, ja que aquests poden demanar torn i presentar la documentació per una plataforma electrònica (Mercurio) i tot s’agilita. Crespí ho fa així amb les persones que arriben a Càritas, que no poden pagar un servei professional.

Fonts de la Delegació del govern espanyol a les Illes expliquen a l’ARA Balears que les cites s’alliberen aleatòriament i no sempre a la mateixa hora, precisament per evitar que una persona n’agafi moltes. Des de principi d’any, n’han donat més de 4.300. D’altra banda, apunten que algunes gestions es poden fer via telemàtica i, a partir d’aquest octubre, tothom podrà demanar cita a través de Mercurio amb un certificat digital. Però Crespí adverteix que les barreres digitals són moltes: no tothom té els mitjans tècnics necessaris, entén l’idioma o sap fer anar els programes... 

Manca de personal crònica

La majoria dels migrants que arriben a l’Estat demanen l’autorització per residir a Espanya per arrelament social o laboral. Per a aquest tràmit, hi ha una demora de vuit mesos a les oficines de l’Arxipèlag. Segons el registre del Ministeri de Política Territorial, ara com ara s’estan resolent les sol·licituds que varen arribar el febrer d’enguany. La sol·licitud que va més ràpida és la targeta temporal de residència per ser familiar d’un ciutadà de la Unió Europea (tres mesos), però per obtenir la targeta permanent per la mateixa raó l’espera s’allarga fins als vuit mesos. Per reagrupació familiar i per menors nascuts a Espanya, són quatre mesos, i per als ciutadans afectats pel Brexit ascendeix als 11 mesos. Aquests endarreriments generen entrebancs a tots els nivells, sobretot a les persones més vulnerables.

És el cas de Mayte, que va arribar des de Cuba a Mallorca l’any 2019 amb el seu marit i la filla de set anys. Ella no treballava perquè cuidava la nina. El marit va aconseguir feina en un taller mecànic i va presentar la sol·licitud per arrelament. “Però mentre esperava la resolució, va arribar una inspecció i varen posar una multa altíssima a l’empresari. No hi va poder tornar”, recorda. És el peix que es mossega la cua: mentre s’està tramitant, no es pot treballar de manera regular, però sense feina no es pot demostrar l’arrelament laboral, i tant l’empresari com l’empleat queden desprotegits en cas d’inspeccions. “És supergreu, perquè les possibilitats d’un contracte es dificulten molt”, alerta Crespí, que recorda que sense papers tampoc pots accedir a la majoria d’ajudes dels serveis socials. El 2021 Mayte va quedar embarassada i tot es va accelerar, perquè el tràmit per fill nascut a l’Estat és més ràpid. Així i tot, el seu marit va presentar els papers el novembre del 2021 i va rebre resolució positiva el juliol d’enguany (vuit mesos després), mentre que ella els va presentar aquest febrer i encara n’espera la resposta.

Mayte conta que la situació des que varen arribar a l’illa ha estat molt complicada, però encara més durant els vuit mesos d’espera, perquè el marit no podia fer feina per por que el tornassin a enxampar. “Sense contracte no podíem aconseguir pis i vàrem rotar d’habitació en habitació: arribàrem a viure en una casa amb nou persones, hem dormit a terra perquè no teníem ni per pagar un llit”, recorda. Fins i tot varen haver d’estar dos mesos en una casa on només podien anar-hi a partir de les 22 h a dormir. “Mentrestant, jo voltava amb la nina pels parcs. Tenia molta por”, afegeix. Ara, amb el marit amb la residència i amb feina (al mateix taller mecànic), tot es comença a arreglar: “Encara som pobres, però anam aconseguint coses: tenim un pis i un llit on dormir”, destaca.

La Delegació de govern admet l’increment en el temps d’espera per resoldre els expedients i apunta sobretot dos factors: l’augment dels expedients (l’any 2021 se’n varen tramitar més de 34.000 a les oficines de les Illes) i la manca de personal. Asseguren que hi ha places que no es poden cobrir per manca de perfil i a l’Arxipèlag encara es complica més pel cost de la insularitat. Per tal d’alleujar aquesta situació, s’ha posat en marxa un pla de xoc a escala estatal, que a les Illes preveu la incorporació de 15 interins a Palma, 3 a Eivissa i 1 a Menorca. És personal que s’encarrega exclusivament de tramitar els expedients amb més endarreriment. La mesura s’emmarca en el decret aprovat aquest estiu que reforma el Reglament de la Llei d’Estrangeria, i que inclou la creació d’una “unitat flexible que pugui prestar ajuda en tramitació a les oficines”. La norma reconeix que “és necessari avançar cap a un nou model d’oficina” que eviti “dificultats burocràtiques, divergències en criteris de tramitació o concessió i endarreriments en les autoritzacions” per garantir “el legítim interès de les empreses (...) i el legítim interès per a les persones estrangeres, ja que ambdós veuen minvada la seva seguretat jurídica”.

Aquesta inseguretat, travessada per la pandèmia, encara s'ha agreujat més. Per a Èrica, ha significat que el tràmit per la residència s'allargui durant més de dos anys i encara no s'hagi tancat. Va presentar la sol·licitud per arrelament social a finals de 2020, després de tres anys residint a l'illa, i en 20 dies li varen donar la resolució laborable, amb el termini de 45 dies per donar-se d'alta a la Seguretat Social. "Però l'empresari tenia tothom en ERTO i no em va poder donar d'alta", relata. Això ho va complicar tot. Va trobar una nova empresa disposada a fer-li un contracte, però ja havia passat el termini i li varen tancar l'expedient. No va poder tornar-lo a obrir fins a l'agost del 2021 i no va rebre la resolució positiva fins a un any després, l'agost del 2022. "L'empresa, òbviament, ja no em volia contractar, però jo ja em vaig avançar i en vaig aconseguir un altre. Vaig presentar el contracte nou al setembre i encara estic esperant", exposa Èrica. Té por que la història es repeteixi i que, pels endarreriments, perdi també aquesta possibilitat de contracte. Mitjançant una advocada ha elevat queixes, però la resposta ha estat que hi ha molta demanda i els temps són els que són. "Els danys psicològics i físics són molt grans. És una situació que... ja està bé!", denuncia.

Bloqueig bancari

Una altra gran barrera són els bancs. Crespí posa l’exemple de la Renda Social Garantida del Govern balear, a la qual poden accedir els migrants sense papers, però han de tenir un compte corrent i la negativa de les entitats és la resposta més freqüent. “Tenim molts problemes. I si els el fan, els obliguen a tenir una assegurança”. Això li va passar a Mayte, a qui li demanaven contractar una pòlissa de salut i pagar una quota de manteniment del compte. “No m’ho podia permetre”, afirma.

Fins i tot els migrants que ja tenen permís per residir, però estan esperant una renovació, es troben amb moltes complicacions. Així ho conta Hernán:“Vaig estar quatre mesos amb el compte bloquejat i sense poder cobrar la baixa laboral. Ni tan sols em deixaren pagar el que devia de la targeta de crèdit”. Ell té la residència temporal perquè és casat amb una espanyola des del 2017. Al març li va caducar la temporal i va tramitar la permanent, però per la lentitud burocràtica, després de set mesos, encara no ha rebut cap resposta. Des del punt de vista legal, té la residència vigent i tots els drets garantits, perquè “la renovació és una continuïtat de la situació administrativa; per tant, el permís continua vigent”, exposa Crespí. Però igualment els bancs posen entrebancs. Ho veu sovint l’advocada Martina Bauzà: “Molts em diuen que arriba un moment que els demanen que renovin les dades i els tallen el compte corrent. També els posen problemes per continuar a la feina si no tenen la resolució”, assegura. A Hernán li desbloquejaren el compte després d’intervenir-hi un advocat, “però abans, durant un mes, em cridaren cada dia des d’una gestoria contractada per l’entitat per dir-me que havia de pagar el deute de la targeta de crèdit. Els explicava que eren ells mateixos que no em deixaven fer-ho, però no servia de res. Vagi patir molt assetjament”, denuncia. 

Bauzà considera que aquest coll d’ampolla en les tramitacions per als migrants vulnera els seus drets: “Et pot fer perdre la feina, et poden tallar el compte i tu no pots fer-hi res. Només tens un paper que diu que la sol·licitud està en tràmit”, assenyala. Crespí afegeix que la situació ha empitjorat després de la pandèmia: “En teoria, la manera telemàtica hauria de ser més pràctica, però l’Administració s’està deshumanitzant”, conclou.