Els col·lectius i les persones que han ajudat a escampar el foc

Els Patronats sempre han estat al capdavant de l’organització de les festes de Sant Antoni. Tot i això, a l’organització tradicional s’hi han anat sumant associacions, entitats i, fins i tot, propostes particulars que han tingut una contribució fonamental perquè la festa s’escampàs a totes les edats i perfils, sense excepció. L’adhesió de nous col·lectius ha ajudat sobretot a adaptar la festa als nous temps, un fet que n’és part de l’èxit.

A Manacor la preponderància del Patronat de Sant Antoni en l’organització de la festa encara és grossa. Comandat per les famílies Aleix i Pastureta, que agafaren el maneig a les hores baixes de la colla als anys vuitanta, i amb el mestre Antoni Gomila de president, fins fa uns anys la seva hegemonia era completa. Amb l’arribada de les reivindicacions i l’empenta jove, la cosa s’ha anat diversificant fins a tenir a Manacor ciutat, per exemple, tres colles de dimonis alternatives: la dels Amics de Sant Antoni, la de les Dimònies de l’Assemblea Antipatriarcal i la nova formada l’any passat a l’institut Mossèn Alcover.

“Encara que vam néixer fa una mica més, tenim dimonis des de 2007”, explica Joan Carralero (Manacor, 2000), un dels responsables dels Amics de Sant Antoni, que aquest dijous mateix presentaren en societat Ses Bessones, una nova parella de dimònies que conformen la dotzena de figures de la colla, que a més d’un dimoni major, en tenen un altre de ros, inspirat en el porteny de la possessió de Son Moro o el Boiet. “Sempre hem plantejat l’associació des d’un punt de vista paritari; de fet la nostra primera presidenta fou dona”, diu Carralero, que afegeix que “ara mateix la mitjana de l’associació ronda els 30 anys”.

Però la colla que definitivament fou una veu crítica amb l’estat de les coses i ha pogut rompre el tradicionalisme del Patronat (fa dos anys va aconseguir que Magdalena Pérez es convertís en la primera dimònia ‘oficial’ de Manacor) ha estat la colla de l’Assemblea Antipatriarcal, que enguany tornarà a celebrar les completes alternatives, és a dir una fórmula actualitzada i feminista del cant dels goigs que omplen l’església dels Dolors de Manacor.

Enguany ho faran per vuitena vegada. Sortiran el pròxim dia 16, dissabte de Sant Antoni, des de l’Espai Goya, l’antic cinema de barri de Manacor, al Pou Fondo, per recórrer el centre fins a l’Ajuntament i completar el cant dels goigs a la plaça dels Pares Creus i Font i Roig, fins a l’encesa del seu fogueró a les 20 hores. Un trio compost per una Dimònia grossa de faixa lila i dues dimoniones que donen ‘branca’ crítica a l’estat de les coses.

Finalment, l’institut Mossèn Alcover de Manacor traurà per segon any els seus dimonis. Es tracta d’una colla formada per trenta figures blanques elaborades entre el professorat i l’alumnat sota la direcció del departament de Dibuix, encapçalat per la professora Pi Subirats.

“La colla de dimonis de l’IES Mossèn Alcover es caracteritza per la varietat de formes i estils que parteixen de la tradició dimoniera de Mallorca, però que també inclouen formes més innovadores i originals amb una barreja que la converteix en una proposta molt original i atractiva”, afegeixen fonts de l’institut manacorí.

El grup també disposarà de música pròpia, realitzada per a l’ocasió per part de la compositora Antònia Bassa, a més de coreografies expressament creades per la professora i experta en balls tradicionals, Antònia Gayà Truca. La interpretació musical ha estat orquestrada i dirigida per Joan Carles Andrés, amb el suport del departament de Música.

Artà i Ses madones de la festa

En el cas d’Artà, Ses madones de la festa va ser un col·lectiu que nasqué amb la intenció de “posar en debat el tema de la dona dins la festivitat”, conta Maria Lliteras, una de les fundadores. La inciativa nasqué arran d’un cartell que va fer l’Ajuntament d’Artà perquè els participants de la festa se la prenguessin amb responsabilitat. Per això, varen elaborar un adhesiu amb el mateix format del cartell del Consistori i la varen penjar de manera anònima pel poble. “I ho vàrem fer amb el mateix element distintiu de la festa: la glosa”, afegeix.

Aquest projecte de gestió cultural també cercava la difusió de la glosa entre els més joves. Per això, dia 15 al vespre, pengen a les seves xarxes socials un recull de gloses de temàtiques com els rols de gènere, el feminisme, l’esport femení i el sostre de vidre, entre altres temes que han anat recopilant a través d’un formulari que publiquen a internet.

D’ençà que es va instal·lar l’espectacle piromusical a sa Pobla, després de les completes, els foguerons que s’encenien just després de sortir de l’església, perderen vida perquè no es podien encendre fins que l’actuació acabàs. “La gent va adoptar un rol respectuós”, i en acabar l’espectacle de foc “la plaça quedava buida”, conta el secretari del col·lectiu Sa Negreta, Jaume Cladera. L’entitat es va proposar recuperar la festa que antigament es feia al voltant dels foguerons en acabar la missa, reviure la tradició del glosat i “va ser un èxit”, assegura Cladera. “Des de la primera edició es va recuperar l’esperit”, celebra.

A Pollença, ‘u pi’ obliga un important dispositiu humà i no hi falta gent “a l’hora de triar, tallar i preparar l’arbre per a la pujada”, explica el geògraf pollencí Miquel Àngel March, qui destaca la implicació cada vegada de “més gent que vol donar una mà i, de fet, aquesta participació et permet fins i tot gaudir encara més de la festa”.