El Col·legi d'Arquitectes exigeix a Llucmajor que posi ordre al seu caos urbanístic
Han remès un contundent escrit a la batlessa denunciant que no hi ha arquitecte municipal i que es torben fins a tres anys per obtenir una llicència
Palma"15 de setembre de 2022. Sol·licitud de reunió al batle i regidor d'Urbanisme. Sense resposta". "22 de gener de 2024. Enviat recordatori a més de dir-los que ens preocupa que no tenguin arquitecte municipal". Aquesta enumeració, molt més extensa, forma part del relat de fets que, de manera reiterada, el Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha remès a l'Ajuntament de Llucmajor per exigir que posi ordre al seu caos en matèria urbanística davant les constants queixes dels professionals: "Està afectant greument els promotors i dificultant l'exercici professional dels arquitectes i la imatge davant els seus clients", explica el president de la demarcació de Mallorca del COAIB, Joan Cerdà, que és qui signa la carta oficial.
No és l'únic ajuntament que es troba en aquesta situació, però segons diferents fonts del sector que demanen no ser identificades perquè tenen relació professional amb el municipi, "és un dels que té un major volum de feina pels recursos humans disponibles, a més d'un sistema molt antiquat que posa en risc, fins i tot, la realització d'alguns projectes", afirmen.
Els arquitectes, representants pel seu col·legi, demostren a la misiva que estan cansats de la situació de col·lapse, manca de resposta dels tècnics d'Urbanisme del municipi i manca d'uniformitat de criteri. A més, aprofiten la carta per retreure a Llucmajor que té "un pla general de 1984", el que vol dir que no ha adaptat la seva normativa territorial a les successives modernitzacions i actualitzacions que ha anat fent l'administració insular i autonòmica. Precisament Llucmajor és un dels termes municipals que més ha castigat la costa i part de l'interior amb xalets de gran format i urbanitzacions, en alguns casos amb importants polèmiques com la de les construccions que s'aixequen damunt les coves de Vallgornera, amb perill d'afectació a aquest espai natural.
Segons el relat dels fets, el COAIB ha demanat reiteradament reunions amb els responsables municipals, en alguns casos sense rebre resposta, i ha ofert fins i tot fórmules que ja du a terme a d'altres municipis, com és un conveni de col·laboració per ajudar en la interpretació de normes i en la gestió dels temes urbanístics.
Falta arquitecte municipal
El COAIB lamenta que no hi hagi arquitecte municipal, que és la figura que marca la interpretació tècnica de cada norma, especialment les pròpies com és el Pla General, però també evita que hi hagi disparitat de criteris. A més, els arquitectes asseguren que tenen moltes dificultats "per contactar amb els tècnics, tant telefònicament com per correu", sense que s'hagi estipulat un sistema per fer-ho. A més, aquesta falta de disponibilitat i l'extrema lentitud a l'hora de tramitar expedients a causa de la "manca de recursos humans" fan que sigui molt difícil "aconseguir tramitar els projectes en el termini legal establert".
Pel que fa a la falta de criteris uniformes, el col·lectiu d'arquitectes considera important determinar "quan s'ha de sol·licitar l'informe de recursos hídrics i quan no", i també els criteris de caducitat dels expedients, que segons aquests professionals no estan prou clars.
El Col·legi d'Arquitectes ha fet nombroses reunions i escrits a diferents ajuntaments, inclòs l'Ajuntament de Palma, per oferir serveis i coordinar actuacions ja que es considera per part dels professionals que l'obtenció d'una llicència avui dia esdevé un procés excessivament farragós. En el cas de Llucmajor, el COAIB denuncia que fins i tot en alguns casos s'han arribat a necessitar tres anys per aconseguir-ne una.