El Col·legi de Docents, els directors i les cooperatives exigeixen la retirada del Pla de segregació lingüística

PalmaEl Pla pilot de segregació lingüística tampoc no agrada al Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears, ni a les associacions de directors i les cooperatives d'ensenyament. Tots ells han reclamat a Educació que el retiri. També han fet el mateix les famílies i la majoria dels sindicats de la Mesa Sectorial de l'Ensenyament Públic. L'Obra Cultural Balear, per la seva banda, durà el pla als tribunals tot d'una que es publiqui la resolució definitiva que li doni forma.

En un document al qual ha tingut accés l'ARA Balears, el Col·legi carrega contra l'esborrany del Pla de segregació. En primer lloc, exposa que "la garantia que tots els alumnes siguin competents per emprar amb correcció i fluïdesa les dues llengües oficials en finalitzar l'ensenyament obligatori l'han de desplegar els projectes lingüístics dels centres (PLC) i no el pla pilot". Cal recordar que els PLC els elaboren els claustres a partir de l'estudi de la realitat sociocultural, socioeconòmica i sociolingüística de cada centre.

La Conselleria, tal com defineix la Llei d'educació de les Illes Balears (LEIB), té el mandat de "regular els programes d'acolliment lingüístic adreçats als alumnes d'incorporació tardana que desconeixen les llengües oficials de les Illes Balears, per proporcionar-los les destreses necessàries per accedir als continguts curriculars i garantir-los una inclusió acadèmica i social efectiva", diu. La proposta d'Educació, afegeix el Col·legi, "va exactament en el sentit contrari a aquest mandat, tot destinant recursos públics a programes segregadors de l'alumnat per motius lingüístics".

La competència en català va a la baixa

Tant el Col·legi com els directors aporten dades per sustentar el seu rebuig al pla i reivindicar la necessitat de potenciar l'escola en català. Els resultats dels alumnes de sisè de Primària en els darrers deu anys són evidents. S'observa que el percentatge d'aprovats en ambdues llengües és alt, "però cal destacar que els resultats en llengua catalana estan una mitjana de 2-3 punts per davall dels de la llengua castellana", diuen tots. Els resultats als quals es fa referència es poden consultar en la taula adjunta a continuació.

Per altra banda, el Col·legi també exposa les conclusions de l'Informe d'Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) a 6è de Primària del curs 2017-2018. Pel que fa al català, un 31% dels alumnes va aconseguir un nivell satisfactori; un 23,3%, un nivell acceptable; un 23,4%, baix, i un 21,9%, molt baix. A l'assignatura de Castellà els resultats foren substancialment millors. Un 44,9% dels alumnes va arribar a un nivell satisfactori; un 29,7%, a un nivell acceptable; un 16,3%, baix, i un 9%, molt baix. Per tant, el català parteix d'una situació de desavantatge.

Un dels requisits per accedir al pla és que s'hi aculli un mínim del 20% de l'alumnat matriculat als grups de cada nivell i etapa. En el cas de grups reduïts, bastarà que ho facin cinc alumnes. "Consideram que és totalment una segregació per raons de llengua. Així mateix, aquesta elecció podria incórrer en contradicció amb tots els punts on (l'esborrany) posa com a referència que el que es prioritza és l'autonomia de centre basada en l'anàlisi de la realitat de cada centre i la definició del seu PLC", diuen els docents.

El Col·legi i els directors fan diverses esmenes més. Una d'elles vinculada a l'esborrany, quan es diu que "el pla pilot també té com a finalitat reforçar l'autonomia de centre i facilitar alhora els recursos necessaris per millorar els nivells de competència lingüística en llengua catalana". En relació amb aquest consideració, assenyalen que "la Conselleria ho hauria de fer sempre i per a tots els centres educatius, no només per als que s'acullin al pla. El contrari és una discriminació més, tenint en compte que tots els centres tenen grans dificultats per aconseguir que els alumnes assoleixin la competència en llengua catalana".

Els directors, units i mobilitzats

Les associacions de directors Adipma, Adesma, Adipef, Adipme, Adaib, Adesme i Adespi, és a dir, les de Primària i Secundària de cada illa i la de directors d'escoles d'adults, han demanat la retirada del pla . El document de rebuig també el signa la Unió de Cooperatives de Treball Associat (UCTAIB), l'única patronal de l'escola concertada que ha criticat obertament el Pla de segregació. No han fet el mateix ni Escola Catòlica, ni Ceceib (Associació de Centres d'Ensenyament de les Balears).

Els signants asseguren que el Pla de segregació pot entrar en contradicció amb l'article 18.1 de la Llei de normalització lingüística. "Aquest pla s'adreça a Primària i ESO i aquest article fa esment al "primer ensenyament", és a dir, a segon cicle d'Educació Infantil, o en casos excepcionals d'alumnat nouvingut a Primària", recorden els directors. Cal tenir present, en aquest sentit, que el pla pilot s'aplicarà el pròxim curs a segon i tercer cicle de Primària, i el curs 2025-2026, a ESO.

"Reclamam la retirada del pla i iniciar un diàleg pedagògic amb la comunitat educativa, així com impulsar un estudi dissenyat i aplicat per experts lingüístics per fer una anàlisi i diagnòstic de la situació lingüística de tots els centres de les Illes Balears. A partir d'aquí, s'ha de dissenyar un pla pilot orientat a dotar dels recursos necessaris tots els centres educatius perquè puguin donar compliment a l'objectiu d'assolir el mateix nivell de competència lingüística en ambdues llengües oficials", demanen els directors.