Col·loquen al port de Sóller les tres darreres pedres de la memòria de Mallorca

PalmaLes víctimes del nazisme Miguel Azuaga Villalonga, Pere Bennàssar Bernat i Joan Servera Pons ja tenen les seves pedres de la memòria al Port de Sóller, unes escultures que formen part del projecte internacional Stolpersteine i que reten homenatge a les persones que varen ser recloses en camps de concentració nazis. Azuaga Villalonga va néixer l'any 1911, es va exiliar el 1939 i va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen dos anys després, on va morir assassinat el 22 d'octubre de 1942. Bennàssar Bernat, nascut el 1895, va ser deportat l'any 1944 al camp de Dachau Flossenbürg-Hersbruck, d'on seria alliberat. I Joan Servera Pons, nascut el 1910, va ser deportat a Mauthausen el 1941, d'on va ser alliberat també.

Aquestes són les darreres pedres que s'instal·len a Mallorca, on se n'han col·locat 13. Es tracta de llambordes fetes a mà amb una placa de llautó, que conté informació sobre cada una d'aquestes víctimes de camps de concentració nazis —nom, data de naixement, lloc i data de detenció, camp de concentració i data de la mort o de l'alliberament. A més, dins el projecte Pedres de la Memòria, la Direcció General de Memòria Democràtica, també ret homenatge a les víctimes del franquisme. La iniciativa ha estat treballada per una comissió mixta integrada per membres la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses i la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears.

Fins avui, ja s'han instal·lat 22 pedres de la memòria –Remembrance Stones– a Mallorca. En aquest cas, es tracta de llambordes amb una placa d'acer inoxidable, que conté informació de la víctima –nom, lloc de naixement, quan va ser detinguda, on va ser empresonada i la data i el lloc on va ser assassinada. Vint d'aquestes pedres recorden, per primera vegada, el nom de dones que varen ser víctimes del franquisme a les Illes Balears.

Es preveu retre homenatge a 97 víctimes del nazisme i del franquisme de les Illes Balears, 24 de les quals a Eivissa i 5 a Formentera, que estan pendents de la disponibilitat de l'artista alemany Gunter Demnig, que és qui col·loca personalment la primera pedra a qualsevol territori on s'inicia el projecte Stolpersteine. L'elaboració i la coordinació de la llista de víctimes del nazisme ha anat a càrrec de la historiadora Elena Rodríguez, especialista en la matèria, la qual també va assessorar el Govern a l'hora de completar la llista de persones de les Illes Balears assassinades en camps de concentració nazis, que es va lliurar al Ministeri de Justícia.

"Amb cada pedra de la memòria que col·locam, feim un petit gest de reparació envers aquelles persones que patiren tant i, de vegades, perderen la vida en defensa de la llibertat. Darrere cada nom hi ha una història que volem que surti de l'oblit imposat durant tants d'anys", ha destacat durant l'acte de col·locació de les pedres a Sóller el vicepresident, Juan Pedro Yllanes. Per la seva banda, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, ha defensat que "no hi ha res en el món que sigui més consensuat i transversal que honorar qui va patir sota el règim més cruel de la història".