Còlic del lactant

Fisioterapeuta osteòpata de l'Institut Balear de PediatriaEl còlic del lactant es descriu com un trastorn amb causes diverses o desconegudes. Caracteritzat per episodis de plor intens i inconsolable, d’inici sobtat i que pot durar de minuts a hores en un nadó sa i ben alimentat amb prevalença a l’horabaixa o la nit.

Prop d’una quarta part dels nadons pateix de còlics del lactant. El nadó es mostra inquiet, irritable, hipersensible, agitat i té tendència a l’extensió de cames i tronc. Habitualment apareixen restrenyiment, inflor de l’estómac a causa dels gasos i la cara es posa vermella.

El debut del còlic pot situar-se entre els 15 i els 20 dies, encara que és més freqüent al voltant del mes i mig de vida, i desapareix als quatre mesos (sense tractament).

COM SÉ SI TÉ EL CÒLIC?

Quan parlem de plor inconsolable hem d’assegurar que sigui inconsolable, ja que de vegades no es consola perquè no sabem calmar els nadons. Hem de descartar que el plor no sigui per fam, higiene (necessitat de canvi de bolquer o excés d’higiene; avui dia hi ha un excés d’higiene, es fan servir massa productes per a la higiene que poden irritar la pell del nadó), afectivitat (el nadó ha de sentir-se protegit en tot moment, és un gran error el pensament de no agafar-lo perquè no es malacostumi, està demostrat que les abraçades aporten moltíssims beneficis a l’infant tant per al seu sistema nerviós com per al sistema hormonal), temperatura (moltes vegades el tapam massa i només plora perquè té calor, moltes altres s’adorm en braços i en deixar-lo al bressol plora simplement pel canvi de temperatura brusc que sent), olors fortes (els nadons són molt sensibles a les olors, hem d’intentar evitar exposar-los a olors fortes), estímuls posturals (pot ser que simplement estigui incòmode en una postura i en haver estat molta estona així costa calmar-lo perquè nota molèsties encara que l’hàgim canviat de posició), afecció i vincle (la manca d’afecció amb el nadó és la causa de el 50% d’episodis de plor inconsolable).

Una dada que cal considerar és que el 80% de les mares considera que el seu nadó plora massa, però només un 16% d’aquests rebria el diagnòstic de còlic del lactant.

És molt important tenir en compte que el professional adequat per al diagnòstic d’un quadre còlic és el pediatre, és qui està capacitat per fer un bon diagnòstic diferencial, per la qual cosa, abans de rebre qualsevol tractament (manual o no) el nadó ha de ser diagnosticat pel seu pediatre.

El còlic del lactant es tracta amb fàrmacs i amb fisioteràpia manual. Per això és molt important la valoració del pediatre, perquè ens indiqui el tractament més apropiat en cada cas, que dependrà de l’etiologia de cada quadre.

COM ES POT PREVENIR?

No sempre es pot prevenir el còlic, ja que, com hem dit, les causes són molt variades. El que sí que podem fer és posar-ho difícil per intentar aconseguir que no aparegui.

Pel que fa al tipus de lactància, es recomana molt la lactància materna exclusiva, ja no només perquè és l’aliment més apropiat per al nadó sinó també perquè és el tipus de lactància que més estímuls neurosensitius proporciona al nadó. La lactància materna no ha de fer mal a la mare ni cansar el nadó, de manera que si apareix algun d’aquests dos signes cal revisar que l’adherència sigui correcta i la succió, funcional.

Moltes mares opten per la lactància de fórmula exclusiva. Haurem de tenir en compte que aquest tipus de lactància també ha de ser a demanda, amb fórmules bàsiques, sense suplements.

Quant a la lactància mixta, és la més relacionada amb el còlic del lactant, atès que combina diversos tipus de llet amb diversos tipus de succió, de manera que confon el nin en l’adquisició del correcte patró de succió. Una lactància mixta ben entesa hauria de ser un 80% de lactància materna i un 20% de fórmula.

Portament: qualsevol nadó es beneficia del portament, que enforteix el vincle i la inclinació; els prematurs més, atès prolonguen el mètode mare cangur i també els que tinguin patró extensor, com a part del tractament.

Massatge infantil: s’usa com a tractament del còlic però també podem utilitzar-lo per prevenir, perquè, a més del seu efecte mecànic, influïm en el sistema hormonal i el sistema nerviós.

I com a darrer punt a tenir en compte, és imprescindible conèixer les necessitats bàsiques de l’infant. El desconeixement d’aquestes en relació amb els quadres de plor intens o excessiu fa que puguin passar a ser inconsolables i, per tant, es podrien diagnosticar com a quadres còlics.

Un bon tractament de fisioteràpia combinarà tècniques miofascials, teràpia manual visceral, osteopatia cranial i tècniques de reeducació de la succió, a més d’ensenyar als pares postures i tècniques a les quals es pot recórrer durant la crisi de plor.