Combatent el porno masclista des del llit

Barcelona“M’entristeix molt sentir tantes dones (la immensa majoria) dir que han passat anys tenint relacions sexuals insatisfactòries, amb un component de violència, i en les quals se sentien objectes només perquè creien que el sexe era allò”. Aquesta frase la va escriure fa uns dies l’activista Maria Murnau al seu compte Feminista Ilustrada a Instagram, on té més de 600.000 seguidors. I seguia: “Davant de la falta d’educació sexual i afectiva, les noves generacions recorren al porno mainstream per aprendre de què va el sexe. La indústria del porno és misògina, irreal i violenta [...]. Homes, oblideu el que heu après del porno. Dones, pensem què és el que ens fa gaudir al llit, intentant deixar de banda tota aquesta escombraria masclista que ens van fer creure que era el que volíem ser i fer”.

Murnau posava així sobre la taula un dels temes clau en el debat sobre la sexualitat femenina: la influència que té l’actual pornografia mainstream -totalment centrada en el plaer masculí- en la creació d’un imaginari sexual i de desitjos que condiciona les relacions. “La pornografia mainstream es basa en una seqüència d’actes que són sempre iguals i que deixen de banda el plaer femení, que no existeix”. Ho diu la sexòloga Elena Crespi, que explica que aquest porno “està pensat per complaure i excitar la mirada masculina”.

Això ha creat un model sexual que s’ha convertit en l’educació sexual de les noves generacions, però que també és un referent per als més grans. El fet que el porno sigui tan accessible, tan immediat i gratis, ha fet que milers de persones hi accedeixin regularment i acabin normalitzant moltes de les pràctiques que hi veuen i els estereotips que se’n deriven. “Tenim aquest model molt interioritzat, tant homes com dones, quan en realitat és un model ple d’estereotips masclistes”, lamenta Crespi.

Pornografia patriarcal

La psicòloga Gemma Altell, presidenta de la secció de psicologia de les dones, gèneres i diversitat del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, parla de “pornografia patriarcal” per fer referència a aquests continguts i detalla que sempre són “coitocèntrics i falocèntrics” i que “donen una imatge del sexe molt centrat en el plaer masculí i en el coit”. A més, alerta, en els últims temps la pornografia patriarcal “ha alimentat molt la fantasia de la violència, de manera més o menys explícita, sobretot de la violació”, i per tant ja no només ens trobem amb el plaer femení silenciat, sinó que hi ha escenes on es reprodueixen agressions i abusos. Per a aquesta experta, aquest model ens afecta molt. “Una de les grans dificultats que tenim tant les dones com els homes és poder-nos imaginar més enllà d’aquestes imatges -explica-. Ens costa molt construir fantasies sexuals diferents perquè no tenim models alternatius, la nostra construcció de l’imaginari sexual està molt condicionada per aquesta qüestió i, en el cas de les dones, ens posa sempre al servei dels homes i del seu plaer, cosa que no deixa de ser un reflex de com funciona la societat en altres àmbits”.

Aquest model provoca, segons els experts, que moltes persones, sobretot dones, es trobin amb una contradicció en el moment del sexe. És probable que tant elles com les seves parelles hagin vist escenes pornogràfiques, però al reproduir-les moltes dones no senten plaer o, directament, se senten incòmodes. “Aquí tenim una contradicció molt forta, perquè socialment se’ns ha reforçat molt aquest model i llavors una dona es pot sentir molt indefensa quan descobreix que no li agraden determinades pràctiques, que no li donen plaer”, explica Crespi.

Però aquesta experta llança un missatge tranquil·litzador i diu: “Intentar gaudir de la sexualitat que ens proposa el model pornogràfic mainstream és com intentar ser Darth Vader: impossible”. I ho diu sobretot per les dones, però també pels homes. “Per a ells, a la pornografia només hi ha la fixació de ficar el penis en un forat, i el sexe és molt més que això. És sentir, notar, fantasiejar, desitjar... El plaer es multiplica si vas molt més enllà d’això, la sexualitat implica tots els metres de pell que tenim, i amb el porno ens ho perdem”, resumeix. Ella considera que la pornografia pot ser una bona eina per estimular la part eròtica del cervell, però cal tenir una mirada crítica i situar-la sota l’etiqueta de ciència-ficció.

Crespi també posa sobre la taula el tema de la “bretxa orgàsmica”, la diferència entre homes i dones en el nombre d’orgasmes en relacions heterosexuals i que té com a resultat molts més orgasmes per a ells que per a elles. “Tenim el mateix dret a gaudir que els homes i, per tant, ens hem d’empoderar per entendre que el model del porno no és real, hem de conèixer la nostra sexualitat i el nostre plaer per poder-lo reclamar”, diu Crespi.

Superar els tabús

En la mateixa línia, Gemma Altell proposa que la sexualitat femenina “deixi de ser un tabú” i es comenci a parlar “amb naturalitat” de l’orgasme i el plaer de les dones. Aquesta experta diu que “cal que les nenes aprenguin a masturbar-se per assegurar un plaer d’adultes i també per prevenir relacions abusives, ja que si saben què els agrada podran dir que no quan una cosa no els agrada”, detalla. Altell també reclama un canvi important per part dels homes, i és que “cal construir una sexualitat masculina que incorpori el plaer de les dones com a part del seu plaer, que gaudeixin veient gaudir les dones”: “Cal potenciar els models que incloguin això i que els joves també ho tinguin en compte”.

Pel que fa als joves, tots els experts reclamen una educació sexual molt més activa des de ben petits per fer front a l’allau de pornografia que es trobaran de més grans. Segons un estudi de la Universitat de les Illes Balears publicat el 2019, els joves de l’Estat topen per primer cop amb continguts pornogràfics als 8 anys per causalitat, i és a partir dels 12 que comencen a buscar-ne per iniciativa pròpia. “Hem d’ensenyar la canalla a gaudir del sexe, a fer que s’ho passin bé, perquè si no arribaran a la sexualitat a través del porno i sense més referents”, diu Crespi. És millor que en parlem amb ells abans, que sàpiguen de què va, perquè no evitarem que vegin porno, però sí que els podem explicar que es construeix a base d’un model molt masclista i els hem de dir que hi ha conductes que veuen a la pantalla que no són acceptables”. I rebla Altell: “Hem d’educar-los en la manera com veure porno, sense por i sense tabús, per potenciar una mirada crítica”.