Segona jornada del comboi humanitari a Ucraïna

BarcelonaL'arrencada d'aquest dietari va ser voluntariosa però també imprecisa. "Està molt bé, però hi ha coses que no queden lligades del tot", va ser una de les crítiques. L'arrencada del comboi, un dia després, ha estat similar a la de l'article. S'ha fet, que és el més important, però també amb els entrebancs de les primeres vegades, dels primers contactes.

El vaixell ha baixat les comportes a les 8 del matí davant Barcelona després d'una nit més tranquil·la del que es preveia. S'ha divisat Colom sobre la columna del final de la Rambla i, sense cap entrebanc per sortir de la ciutat, l'A-2 ha portat el comboi cap al nord-oest, cap al centre de Catalunya. Sobre Igualada flotaven dos globus aerostàtics. Era una primera desviació fins al centre logístic d'Okei Cars, on s'havia de fer el traspàs dels palets del tràiler que venia de Mallorca cap a un altre de nou.

L'operació havia de ser ràpida, però, per complicacions tècniques, s'ha allargat fins la una del migdia. El centre logístic, al costat de Calonge de la Serra, és una estructura immensa de diverses naus i esplanades exteriors asfaltades on poden caber 5.800 cotxes de lloguer durant la temporada baixa. Fins al 2009 va ser la fàbrica de Gres Catalán, avui era quasi buit, en obres, amb una garita blanca en un racó dins la qual treballava un oficinista amb la calefacció molt alta.

Durant el traspàs del material, el nou conductor ha dit que cada nou hores ha de descansar-ne nou, i cada quatre i mitja ha de fer una pausa breu. El conductor que deixàvem enrere ha sospirat que l'estaven esperant a Sitges, que havia de portar-hi un palet, i que demà al capvespre havia de ser a Valladolid. Sòrdida vida, la dels conductors, que mengen, dormen i truquen per telèfon des de qualsevol lloc, i saben només que han d'aturar cada nou hores a descansar, i cada quatre i mitja a fer un cafè.

Hem corregit el rumb a Girona. Nostàlgia a l'altura de Figueres per bons records. Hem aturat a dinar a la Jonquera. França estava assolellada i sense un sol nigul. La velocitat mitjana del comboi ha estat d'uns 115 quilòmetres per hora i ha fet difícil escriure'n gran cosa. A mà dreta una piscifactoria a l'aire lliure, en una de les rebaves que fa la mar dins la terra plana. A mà esquerra un poble enfilat sobre unes roques, com si no el poguessin tocar els camps de flors grogues que omplen hectàrees i hectàrees de terra. Aquesta nit dormim als afores de Niça.