El comboi mallorquí d'ajuda humanitària a Ucraïna arriba a port
Els aliments i el material sanitari ja són a territori neutral
KosiceEl comboi d'ajuda humanitària organitzat per Llevant en Marxa ha arribat a la ciutat de Kosice cap a les 15 hores d'aquest dimecres, després de dues jornades de conducció en què s'han creuat el nord d'Espanya, França, Itàlia, Eslovènia, Hongria i Eslovàquia.
Les tres furgonetes i els sis conductors -el tràiler arriba un dia després- s'han trobat amb altres quatre voluntaris que havien viatjat a Bratislava des de Mallorca. Immediatament, el comboi s'ha encaminat cap a la zona neutral que separa Eslovàquia d'Ucraïna, a una hora i mitja en cotxe de Kosice. Es tracta de l'extrem que més al sud-oest del país en guerra, a hores d'ara la zona menys afectada pels bombardejos i els atacs per terra.
Un cartell marca el final del municipi Vysné Nemecké on es divisen les primeres tendes de campanya d'ajuda humanitària, els vehicles aparcats amb adhesius de banderes del país d'origen i la cel-groga. L'espai té les instal·lacions habituals d'una frontera, però s'hi afegeixen, per una banda, els recorreguts delimitats pels vehicles que porten ajuda humanitària i pels camions, i per una altra, el recorregut per on surten els refugiats en autobusos. Ens creuem amb un grup d'ancians, sobretot dones, algunes en cadira de rodes. Mentre el comboi es posa a la cua per entrar, elles marxen de casa de la mà de voluntaris amb granotes vermelles.
Un envelat ofereix cafè i begudes calentes, hi descansen uns voluntaris locals ara que l'afluència de persones que migren és molt més baixa que durant les primeres setmanes de guerra. Al davant, en una altra tenda, s'ha improvisat una església ortodoxa. En un lloc on tot és de pas, per un temps, des dels banys fins als senyals, passant per les cadires de plàstic que formen el cor de l'església i les creus de cartró o de fusta lleugera que aguanten les parets de tela, algú ha dedicat un moment a deixar oberta sobre l'atril una bíblia enorme.
A les quatre de la tarda les furgonetes es posen a la cua. Els primers controls són de les autoritats eslovaques. Els últims, a la cara ucraïnesa de la zona neutra, els fan joves, molt joves, amb uniforme militar i amb fusells al coll. A les 18.30 h el comboi ha arribat al descampat d'asfalt, en terra ucraïnesa. El relleu ja està preparat quan arriba, fetes les salutacions i les fotos, el traspàs d'uns vehicles als altres no dura més de mitja hora.
Una de les voluntàries que s'han desplaçat fins aquí en avió és Silviya Slyvka. És pediatra, ucraïnesa d'origen i mallorquina adoptiva i la impulsora de la iniciativa, i explica que el projecte va sorgir "com una resposta a la guerra com a persona i com a ucraïnesa". Arran d'aquesta necessitat de resposta, explica, es va posar en contacte amb Llevant en Marxa i amb altres organitzacions, i el projecte, ràpidament, va prendre forma.
Els contactes a Ucraïna són clau perquè "no es desviï ni es perdi pel camí el material que s'envia, i que va destinat específicament a l'àrea d'Uzhhorod, a "orfanats, cases d'acollida i centres que acullen desplaçats d'altres indrets del país". Slyvka ha celebrat que "ha sortit bé tot", i aventura que s'espera que arribi "encara més ajuda humanitària", i per això no es descarten futurs viatges.
El sol s'està ponent quan acaben els últims tràmits i, ja de nit, el comboi passa els controls de tornada al territori europeu. Paral·leles a nosaltres, arriben famílies d'ucraïnesos formades per mares, fills i mascotes. Els homes d'entre 18 i 60 anys han a quedar a prestar servei militar obligatori; a lluitar, si cal. Alguns nens ploren, els cans estan nerviosos. A les nou de la nit ja estem de tornada a Kosice, en un país que no està en guerra.