Comença el compte enrere per derogar la llei urbanística del Pacte

PalmaLa Llei d'urbanisme de les Balears (LUIB), una de les normes més celebrades en el seu moment –es va aprovar el 2017– per establir una sèrie de criteris clars i, sobretot, per unificar molta normativa existent, té els dies comptats. El Govern ja ha anunciat oficialment que derogarà aquesta norma –no en farà una reforma com s'havia previst– només set anys després de la seva aprovació per part de la majoria d'esquerres al Parlament. L'argument de partida que fa servir l'Executiu en la consulta prèvia que ha publicat és la necessitat d'evitar que la planificació urbanística actual en l'àmbit municipal es divideixi en dues parts que necessiten aprovació per separat: el pla General i el pla d'ordenació detallada. Aquest aspecte, que en el cas de Palma ha provocat complicacions perquè el Pacte en va deixar aprovat el general, però no el detallat, és motiu a bastament, segons la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat, per derogar la LUIB, un fet que il·lusiona promotors i constructors, mentre que inquieta els sectors ecologistes.

Hi ha més arguments, i així els explica l'equip de Territori en la justificació del tràmit que acaba d'iniciar: "La nova llei esdevé l'oportunitat de regular de manera integral l'activitat administrativa en matèria d'urbanisme", assegura el document base de la consulta prèvia. Aquest tràmit –la consulta prèvia– no és la informació pública, sinó una passa anterior que preveu la legislació en tractar-se d'una nova iniciativa legislativa, per garantir que la ciutadania pugui fer aportacions en la matèria que es pretén regular, en aquest cas quelcom molt sensible a les Illes com és l'urbanisme.

Preocupació ecologista

Hi ha molta preocupació entre els sectors ecologistes pel contingut d'aquesta nova llei d'urbanisme, tenint en compte les reclamacions que des del primer minut de la legislatura han fet arribar constructors i promotors. Formalment, s'ha exigit simplificació administrativa, un compromís que el mateix vicepresident Antoni Costa ha assumit com a propi a l'hora de facilitar la tramitació i evitar que un ajuntament es passi dos anys per resoldre una llicència. Part d'aquesta descongestió es vol resoldre mitjançant el decret llei de simplificació que prepara l'Executiu, del qual l'ARA Balears ja va avançar la part més estrictament urbanística.

Però hi ha altres elements que el mateix Pacte va anar legislant abans i després de la LUIB, i que ara es dona per fet que podrien quedar també desregulats amb aquesta nova llei urbanística de l'Executiu de Marga Prohens. Entre elles, el mateix Partit Popular n'ha anat avançant algunes, com la legalització de les edificacions fora d'ordenació, que l'esquerra va impedir mitjançant diferents normes després que José Ramón Bauzá ho hagués previst.

Aquella norma de l'esquerra també va limitar la possibilitat de construcció a zones on hi hagi risc d'inundació o incendi, i va passar de 1.500 a 900 metres cúbics el volum màxim d'una edificació en rústic. Queda molt perquè la nova norma vegi la llum, ja que l'Executiu estima que "fins al desembre de 2024" no s'aprovarà, però és probable que aquestes disposicions tornin al seu estat original abans de les mesures conservacionistes del Pacte.

La normativa que va aprovar el Pacte va posar fi a un invent considerat pervers i trampós per molts experts i pels ecologistes, que eren els falsos urbans. Zones que s'havien decretat com a urbanes, amb l'aprofitament urbanístic i l'enriquiment ràpid que això suposa per part dels seus propietaris, sense que haguessin passat tota la tramitació necessària. Senzillament per trobar-se entre dos sols urbans, i sense tenir tots els serveis bàsics, s'havien anat classificant zones que el Pacte va tornar a rústiques. Ara, alguns sectors temen que es recuperi una fórmula semblant per retornar les expectatives a qui ja es fregava les mans fins que el Govern va aprovar el decret llei de mesures urgents de protecció del territori el 2020.