Comerciants contra veïns: la pugna pel futur de la plaça Major de Palma

El futur de les galeries soterrades de la plaça Major de Palma es troba en una disjuntiva entre dos models oposats: apostar-ho tot pel comerç, com defensen les patronals Pimeco i Afedeco, o destinar gran part de l'espai a altres usos públics, culturals i científics, com proposen 21 entitats, entre les quals hi ha cinc associacions de veïns del centre. Qui definirà el futur d'aquest espai, però, és l'Ajuntament, que el desembre va donar per acabat el procés participatiu en què entitats i ciutadans hi han dit la seva. Cort, doncs, s'ha de situar en la disputa entre les patronals i les altres entitats, que només coincideixen en una cosa: criticar les mancances del procés participatiu.

A les associacions veïnals també els donen suport grups com Joves Arquitectes de Mallorca, Oxfam i Vianants en Lluita, entre d'altres. Entre totes representen dues terceres parts de les organitzacions que varen intervenir en el procés participatiu. Ara han consensuat un document comú per pressionar i que la Regidoria de Model de Ciutat els tingui més en compte a l'hora de valorar quines idees són viables. Tant les dues patronals del comerç com les entitats veïnals no estan tancades a parlar i critiquen el procés de participació que va liderar la Regidoria de Participació Ciutadana, encapçalada per Alberto Jarabo. Consideren que no els va permetre debatre a fons què fer amb les galeries. "L'Ajuntament s'ha limitat a fer un inventari sobre què diu cada entitat, però la participació no és dir el que penses, cal crear un debat i això no s'ha produït", lamenta Edita Navarro, de l'associació de veïns de la Calatrava. El president d'Afedeco, Toni Gayà, pensa el mateix, i encara va més enllà: "Tot el que hem fet ha estat una manera de distreure'ns perquè passi un altre any; ho estan endarrerint perquè no volen afrontar el problema". Està convençut que la legislatura s'acabarà sense cap projecte definit damunt la taula, perquè "no hi ha voluntat política".

Belén Álvarez és membre de l'Associació de Veïns de Canamunt i creu que s'està perdent una oportunitat "molt gran" per definir cap on ha d'anar la plaça. Carme Verdaguer, integrant de la mateixa entitat, assegura que hi ha "energia veïnal" suficient per crear un debat més intens, i Christoph Hafner, del mateix grup, afirma que es podria arribar a un acord consensuat amb les patronals. No obstant això, Andreu Isern, el president de l'Associació de Comerciants de la plaça Major, que està integrada dins Pimeco, opina de manera molt diferent. "Som els únics que hem presentat un projecte; els veïns no n'han presentat cap, han donat idees d'ús", assenyala Isern, que ha treballat durant dècades a les galeries i en va viure l'auge i el declivi. "La nostra idea és que l'Ajuntament no pagui res per la reforma i, a més, cobri un lloguer als comerciants", explica. Però adverteix que és imprescindible anunciar que el projecte tindrà futur per estimular els inversors privats. Contràriament, les 21 entitats consideren en el document consensuat que la reforma ha de ser una inversió "en un nou model de ciutat", i no una "operació immobiliària per recuperar els doblers invertits". Per això, defensen que Cort ha de pagar la reforma.

La proposta de Pimeco, que té el suport d'Afedeco, promou que s'hi faci una zona de gastronomia mallorquina al mig de les galeries, on Amadip Esment tindria un espai propi. El perímetre del soterrani estaria dedicat als comerços. Les patronals també reclamen que es torni a obrir el supermercat, que paradoxalment Isern descarta que faci competència a les botigues de la zona. El president calcula que, aprofitant al màxim la rendibilitat comercial, es podrien crear més de 150 llocs de feina. Les patronals també reclamen que s'hi faci un bany públic de pagament i es refaci l'entrada a les galeries. "Se n'hauria de fer una al centre de la plaça fet de vidre", comenta el president dels comerciants de la plaça, i afegeix que l'objectiu de tot plegat és dinamitzar la zona "pensant" en el resident i el turista.

Un ús "intel·ligent" de l'espai públic

El model que reclamen les 21 entitats és diametralment oposat al de les patronals, perquè pretén "evitar una sobreoferta" que faci competència als petits comerços que queden al barri. Proposen que un 30% de les galeries sigui un espai multiús amb un escenari per fer-hi esdeveniments durant tot l'any, com ara mercats, balls, concerts i fires. Un 15% seria per fer-hi iniciatives d'economia circular que impulsin la reutilització, el reciclatge, la reparació i el comerç just. Per promoure la comunitat cultural al centre, consideren que s'hauria de dedicar un 10% de les galeries a sales polivalents per fer-hi exposicions, assajos i presentacions, mentre que el 5% de la superfície restant es destinaria a un centre científic i educatiu per oferir experiments interactius i tallers per a infants i joves. També reclamen una gestió no centralitzada, feta a través d'una taula en la qual participin els diferents projectes implicats en les galeries.

Les 21 entitats diuen que volen oferir un espai "dissenyat intel·ligentment" per als palmesans, en lloc d'una transformació costosa que atregui turistes. En el document consensuat, recorden que una reivindicació històrica de les associacions de veïns, que al mateix temps és una mesura que evitaria la gentrificació de centre, és la de dedicar una de les plantes del pàrquing de la plaça a fer-hi aparcaments rotatius per a ús exclusiu dels residents, i a un preu accessible.