El comissari que va investigar Penalva i Subirán nega que patissin persecucions durant el cas Cursach

PalmaUn dels comissaris que varen iniciar la investigació per revelació de secrets i que ha derivat en el judici contra els investigadors del cas Cursach ha assegurat que existien indicis per detenir el policia –ara acusat– Iván Bandera com a autor de les filtracions a la premsa. Després de les declaracions dels sis acusats –l'exjutge Manuel Penalva, l'exfiscal Miguel Ángel Subirán; l'inspector cap del grup de Blanqueig de Capitals, José Luis García Reguera; els subinspectors Miguel Ángel Blanco i Blanca Ruiz, i el policia Iván Banderaª, que han ocupat quatre sessions del judici, aquest dimecres han arrancat les declaracions dels testimonis a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB).

Segons ha informat Europa Press, a preguntes, primer, del fiscal Tomás Herranz, el comissari ha contat que va iniciar la investigació contra dos inspectors cap de la Prefectura de Policia arran de la denúncia d'una testimoni protegida que va narrar que aquests inspectors l'havien segrestada, llevat el DNI i obligat a denunciar Cursach.

Llavors, van intervenir el telèfon a aquesta testimoni i en començar la investigació van sol·licitar també les càmeres de la Prefectura i els llistats dels dos inspectors denunciats, un d'ells exparella sentimental de la subinspectora Blanca Ruiz.

En aquesta línia, el comissari ha explicat que "ja de primeres era molt estrany que un inspector cap i un inspector segrestassin una dona, sabent que hi ha càmeres. Es veu que tot era fals". A més, també ha qüestionat que el policia acusat en aquesta causa, Iván Bandera, només mostràs dues fotos –dels dos inspectors que acabaven de denunciar– quan, per norma general, sempre se n'utilitzen més per no alterar el reconeixement.

En veure que es tractava d'una denúncia falsa, finalment es va arxivar perquè "era una testimoni totalment falsa i li havien ensenyat una foto única". Més tard, segons ha continuat, van aparèixer una sèrie de xats entre la testimoni protegida i Penalva, Subirán i Bandera en les quals es donaven diverses informacions, "una d'elles que un policia de Blanqueig havia manat una foto única d'un policia local a la testimoni i l'havia induït a reconèixer una sèrie de persones".

Quan se li ha demanat per les filtracions en el Jutjat d'Instrucció número 12, ha explicat que va ser ja el jutge Miquel Florit, una vegada Penalva va ser recusat, qui va encarregar la investigació. En aquest punt, ha detallat que el subinspector Miguel Ángel Blanco li va dir que sospitava d'Iván. A més, segons ha detallat, Blanco li va contar que, abans que el cap superior li encarregàs la investigació, va acudir un dia al jutjat i es va trobar amb el fiscal Juan Carrau, que no es va aturar a parlar. "Llavors, li va demanar a la funcionària i li va dir que Carrau estava molt enfadat perquè s'havia filtrat un informe econòmic -el del cas Cursach- i sospitava que provenia de la Policia", ha apuntat.

Sobre aquest tema, el comissari ha afegit que poc després l'informe va aparèixer en la premsa al costat d'una fotografia del document. A més, ha assegurat que Blanco li va contar que l'inspector cap José Luis García Reguera es "va posar a plorar" quan va saber de les filtracions.

Al·ludint encara al relat de Miguel Ángel Blanco, el testimoni ha declarat també que "l'ambient" en el grup de Blanqueig "estava enrarit arran de la recerca", i ha fet referència a la "desconfiança" que hi havia cap a Iván Bandera davant les sospites que fos l'autor de les filtracions.

Preguntat pel fiscal per què no es va detenir llavors Bandera, el testimoni ha destacat que només hi havia indicis. "Era una cosa iniciàtica, no sabem si hi ha o no filtració encara", ha puntualitzat, i ha reconegut que "la investigació es dirigia fonamentalment" al policia acusat.

Amb tot, seguint el seu relat, el comissari ha exposat que "tothom tenia sospites d'Iván, però van sorgir també dubtes sobre José Luis García Reguera, indicis, en el sentit que s'havia posat en comú amb Iván; com a mínim hi ha una coautoria".

El testimoni ha expressat que van tenir una reunió amb Florit i Carrau en la qual van preguntar per la possibilitat de demanar els llistats dels periodistes del conegut com a cas Mòbils. "Es va valorar aquesta possibilitat i van quedar a parlar amb Madrid, i ens van dir que creien que era factible".

El comissari ha afirmat que tenien "una sèrie de filtracions i indicis solvents, i els Whatsapps amb la premsa", i van decidir detenir Bandera i Reguera. A més, ha recalcat que l'entrega dels mòbils va ser "per descomptat" amb presència lletrada. "Als dos se'ls deté per revelació de secrets i als dos se'ls posa la fulla de lectura de drets", ha insistit el comissari.

El comissari que va iniciar la investigació per revelació de secrets que va derivar en la celebració del judici contra els investigadors del cas Cursach, ha rebutjat que les filtracions estiguin vinculades als llistats de telefonades que foren decretats nuls. Així ho ha exposat el testimoni durant el seu torn de declaració, aquest dimecres, a la Sala de lo Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Balears. En l'esmentada sessió, el fiscal Tomás Herranz ha exhibit al comissari les filtracions que manté en el seu escrit d'acusació (un total de 27) amb l'objectiu de defensar la seva validesa.

Cal recordar que el Tribunal, en resoldre les qüestions prèvies, va dictaminar que no es poguessin valorar com a prova les troballes obtingudes dels mòbils dels policies acusats pel que fa al xat 'Sancus' en tot el que tingués a veure amb filtracions als mitjans de comunicació. Amb tot, pel que fa a altres comunicacions diferents a aquestes filtracions arxivades en els telèfons, el Tribunal va decidir relegar aquesta qüestió a la sentència amb l'objectiu de determinar si és o no una troballa causal.

En el transcurs de l'exposició de les filtracions que sosté l'acusació pública, una de les defenses, Pedro Horrach, ha formulat protesta per un xat particular entre Blanca Ruiz i un tercer que, segons ha afirmat l'advocat, es va obtenir del mòbil de la subinspectora. Aquest fet, ha provocat un recés d'uns quinze minuts perquè el Tribunal deliberés sobre la viabilitat de la prova, decretant, finalment que aquesta qüestió sigui valorada en sentència.

Un dels comissaris que va iniciar la recerca per revelació de secrets i que ha derivat en la celebració del judici contra els investigadors del cas Cursach ha assegurat que existien indicis per a detenir al policia (ara acusat) Iván Bandera com a autor de les filtracions a premsa. Cal recordar que després de les declaracions dels sis acusats (l'ex-jutge Manuel Penalva, l'ex-fiscal Miguel Ángel Subirán, l'inspector cap del grup de Blanqueig de Capitals, José Luis García Reguera, els sotsinspectors Miguel Ángel Blanco i Blanca Ruiz, i el policia Iván Bandera), que han ocupat quatre sessions del judici, arrenquen ara els testimoniatges dels testimonis a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB).

A preguntes, primer, del fiscal Tomás Herranz, el comissari ha contat que va iniciar la recerca contra dos inspectors cap de la Prefectura de Policia arran de la denúncia d'una testimoni protegida que va narrar que aquests dos inspectors li havien segrestat, llevat el DNI i obligat a denunciar a Cursach. Llavors, van intervenir el telèfon a aquesta testimoni, que a més va posar "uns problemes enormes en comparèixer", i en iniciar la investigació van sol·licitar també les càmeres de la Prefectura i els llistats dels dos inspectors denunciats, un d'ells ex-parella sentimental de la sotsinspectora Blanca Ruiz.

En aquesta línia, el comissari ha explicat que, ja des de l'inici, la investigació "grinyolava una mica" i després es va demostrar que "tot era fals". "Ja de primeres grinyolava molt que un inspector cap i un inspector segrestessin una dona, sabent que hi ha càmeres. Es veu que tot era fals", ha insistit el testimoni davant el Tribunal. A més, també ha qüestionat que el policia acusat en aquesta causa, Iván Bandera, únicament mostrés dues fotos (dels dos inspectors que acabaven de denunciar) quan, per norma general, sempre s'usen més per a no alterar el reconeixement.

En veure que es tractava d'una denúncia falsa, finalment es va arxivar la denúncia contra els dos inspectors, perquè "era una testimoni totalment falsa i li havien ensenyat una foto única". Més tard, segons ha continuat el testimoni, a l'Última Hora van aparèixer una sèrie de xats entre la testimoni protegida i Penalva, Subirán i Bandera en les quals es donaven diverses informacions, "una d'elles que un policia de Blanqueig havia enviat una foto única d'un policia local a la testimoni i li havia induït a reconèixer a una sèrie de persones".

"Iván va quedar molt tocat en la brigada, perquè la policia no és beneita i que un policia només ensenyi dues fotos a una testimoni, sent un el nuvi de Blanca i l'altre un cap amb qui té desavinences, grinyola", ha dit a la Sala el comissari. Més endavant, preguntat per les filtracions en el Jutjat d'Instrucció número 12, ha explicat que va ser ja el jutge Miquel Florit, una vegada Penalva va ser recusat, qui va encarregar la investigació.

En aquest punt, ha detallat que el sotsinspector Miguel Ángel Blanco li va dir que sospitava d'Iván. A més, segons ha explicat, Blanco li va contar que, abans que el cap superior li encarregués la recerca, va acudir un dia al jutjat i es va trobar amb el fiscal Juan Carrau, que no es va aturar a parlar. "Llavors, li va preguntar a la funcionària i li va dir que Carrau estava molt enfadat perquè s'havia filtrat un informe econòmic (el del cas Cursach) i sospitava que provenia de la Policia", ha prosseguit.

Sobre aquest tema, el comissari ha afegit que poc després l'informe va aparèixer en premsa al costat d'una fotografia del document. A més, ha assegurat que Blanco li va contar que l'inspector cap José Luis García Reguera es "va posar a plorar" quan va saber de les filtracions. Al·ludint encara al relat de Miguel Ángel Blanco, el testimoni ha declarat també que "l'ambient" en el grup de Blanqueig "estava estrany arran de la recerca", i ha fet referència a la "desconfiança" que hi havia cap a Iván Bandera davant les sospites que fos l'autor de les filtracions.

"La conclusió que trec és que sospiten d'Iván; no tots els companys, però per exemple Miguel Ángel Blanco sí", ha explicat a la Sala, remarcant que alguns agents van apuntar al tracte "molt cordial" de Bandera amb els periodistes i amb el Jutjat. Preguntat pel fiscal per què no es va detenir llavors a Bandera, el testimoni ha destacat que de moment només hi havia indicis. "Era una cosa iniciàtica, no sabem si hi ha o no filtració encara", ha puntualitzat, reconeixent, amb tot, que "la investigació es dirigia fonamentalment" al policia acusat.

Seguint el seu relat, el comissari ha destacat que "tothom tenia sospites d'Iván, però van sorgir també dubtes sobre José Luis García Reguera, indicis, en el sentit que s'havia posat en comú amb Iván. "Com a mínim hi ha una co-autoria", ha afirmat. Continuant amb la investigació de les filtracions, el testimoni ha expressat que van tenir una reunió amb Florit i Carrau en la qual van preguntar per la possibilitat de demanar els llistats dels periodistes del conegut com a cas Mòbils. "Es va valorar aquesta possibilitat i van quedar a parlar amb Madrid, i ens van dir que creien que era factible".

Arran d'això, ha prosseguit el comissari, van iniciar una doble via de recerca, comprovant que s'havia filtrat l'acte capat, que és el relatiu a l'ingrés a la presó de Cursach i Sbert. Per això, novament van dividir les filtracions entre les comunicades a les parts i les no comunicades. "La situació no era habitual, s'investigava a un grup de Blanqueig que sabia abans que nosaltres que la recerca s'anava a dur a terme, no era senzill", ha insistit el comissari, qui ha argumentat que es van analitzar "un munt" de filtracions anteriors al llistat de crides (declarat nul).

En aquesta línia, el comissari ha afirmat que tenien "una sèrie de filtracions i indicis solvents, i els Whatsapps amb la premsa", i van decidir procedir llavors a la detenció de Bandera i Reguera, que es van produir d'una manera "lleugera". A més, ha recalcat que el lliurament dels mòbils va ser "per descomptat" amb presència lletrada. "Als dos se'ls deté per revelació de secrets i als dos se'ls posa la fulla de lectura de drets", ha insistit el comissari.

Després d'això, el fiscal Tomás Herranz ha exhibit diverses informacions de premsa al testimoni per a analitzar les presumptes filtracions del cas Cursach i intentar desvincular-les del llistat de crides dels periodistes, decretat nul. Durant aquesta exposició, les defenses han protestat per l'extensió en el temps, queixant-se que l'interrogatori estava "paralitzat", al que Herranz ha demanat respectar el seu torn de preguntes, recordant la durada de les intervencions dels acusats.

El comissari que va investigar les presumptes revelacions de secrets que van derivar en el judici contra els investigadors del cas Cursach ha desmentit, en contra del que van afirmar els acusats en el judici, que l'ex-jutge Manuel Penalva i l'ex-fiscal Miguel Ángel Subirán sofrissin persecucions durant la instrucció d'aquesta causa. "No és cert. L'única cosa certa és que es va cremar, en el bloc on viu Penalva, en una altra plaça de pàrquing, un cotxe diferent al seu", ha recordat el testimoni, assenyalant que arran d'aquest fet es va ordenar una "investigació a consciència" a càrrec del grup d'Atracaments.

De la mateixa manera, el comissari ha negat altres presumptes persecucions i amenaces denunciades per l'ex-jutge i l'ex-fiscal, entre elles el robatori d'una motocicleta a Subirán. "En el que va d'any se n'han robat 361", ha apuntat el testimoni. D'altra banda, encara responent a les preguntes del fiscal, el comissari ha ratificat "completament" el contingut de l'informe policial del cas ORA I.

Així mateix, sobre les detencions practicades en el marc d'aquesta causa, ha manifestat que van succeir "pressions" arran d'unes fitxes policials que els policies acusats presumptament elaboraven i en les quals feien constar les preguntes que calia fer o els objectius de 'que vengui a...'. "En el contingut del xat veiem que des d'un primer moment cerquen pressionar a una sèrie de persones, a alguns d'ells clarament", ha apuntat el policia.

Després d'aproximadament cinc hores declarant a preguntes de la Fiscalia, ha arribat el torn de preguntes de les acusacions particulars cap al comissari. En el transcurs d'aquestes, sobre els presumptes suborns que va rebre l'ex-polític del PP, Álvaro Gijón, el comissari ha negat que existeixi "cap indici" que reveli la seva intervenció en l'adjudicació del concurs de l'ORA. De la mateixa manera, el testimoni ha rebutjat motius que portessin a sospitar de la família de Gijón. "No he vist cap dada".

El comissari ha assenyalat, així mateix, que l'inspector cap en aquells dies del grup de Blanqueig de Capitals, José Luis García Reguera, estava "espantat amb Subirán" i feia tot el que aquest últim li digués, ja que "li tenia com un beneit". A més, ha interpretat que, malgrat pertànyer a diferents rangs, el grup de Blanqueig "estava dirigit per Blanca Ruiz i per Iván Bandera, sobretot pel que fa a Cursach".

També ha recalcat, respecte dels testimonis protegits, que qui atorga aquesta condició és el jutjat i que la manera en què van declarar durant la instrucció del cas Cursach era poc comú. D'altra banda, preguntat per la declaració d'un detingut, el comissari ha indicat que va ser "tot fals per a obtenir la llibertat". En concret, ha titllat la declaració de "falsa" per part dels investigadors ara acusats.