L’IMAS conclou sobre l’escàndol que “la responsabilitat és de l’explotador”

PalmaLa comissió política de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) creada per analitzar els casos d’explotació sexual de menors tutelades ha conclòs que no hi ha hagut “responsabilitats polítiques”. Així ho va explicar divendres el president de la comissió, Jaume Tortella, en la roda de premsa convocada per exposar les conclusions a les quals ha arribat el grup de treball després de quatre mesos de feina. En definitiva, l’Informe de Conclusions de la Comissió Política sobre explotació sexual infantil en el marc del Consell Rector de l’IMAS considera que “la responsabilitat de l’ESI (Explotació Sexual Infantil) és de l’explotador/agressor”. 

No només no hi veuen responsabilitats polítiques, sinó que tampoc “hi ha cap responsabilitat tècnica” davant els casos d’explotació sexual infantil, va defensar Tortella. Tots els grups polítics que varen participar en la comissió –el PSOE, Unides Podem, MÉS per Mallorca, El Pi i Ciutadans– han estat d’acord amb aquesta conclusió. “La detecció dels casos és funció dels tècnics i no responsabilitat política, atès que els responsables polítics no tenen accés als expedients, si bé tots han donat suport a les recomanacions tècniques aquests anys”, va exposar Tortella.

Els protocols

Tenir eines “vives” ha permès detectar més casos d’abús i explotació

L’absència d’autocrítica va marcar el discurs del president de la comissió, que com a defensa davant els casos d’ESI va argumentar que ells seguien “les instruccions que es donaven en el full de ruta”. Tot i això, Tortella va reconèixer que, “d’ençà que hi ha protocols, s’han detectat més casos”. Aquests instruments, va dir, “són eines fonamentals i maneres de fer feina que estan vives” i que és bo “revisar de manera constant i periòdica”. L’informe recull que el primer protocol marc sobre maltractament infantil és del 2010. En aquest, la preocupació se centrava en els abusos de l’entorn familiar. Però el 2017 es va acabar de posar fil a l’agulla amb una instrucció que obligava a tenir registre de sortides no autoritzades, un factor de risc per als casos d’ESI. Tota la feina feta va concloure el 2018 amb un protocol autonòmic per abordar l’abús i l’explotació sexual infantil.

Canvi de mirada

A l’inici, no diferenciaven l’explotació de la resta d’agressions sexuals 

Una altra de les qüestions en què Tortella va insistir va ser “la problemàtica sobre l’evolució del concepte d’explotació sexual infantil”. Mentre que en la legislatura 2007-2011 –encapçalada pel PSOE– “ni tan sols existia una diferenciació entre l’explotació sexual infantil de la resta d’agressions sexuals”, amb el mandat del Partit Popular del 2011 al 2015 “la Unitat de Valoració d’Abús Sexual Infantil (UVASI) va començar a identificar-ne els primers casos”, relata el document. Aleshores, però, “no hi havia una consciència de la problemàtica entorn dels centres de protecció”. El “canvi de mirada” arriba el 2015, quan Unides Podem assumeix la direcció de Menors. A partir d’aquí, “la problemàtica d’ESI s’estén als centres de protecció” i “s’acceleren els protocols i la formació de professionals i menors”. No és fins al 2019 –arran del treball de la Comissió d’Experts– que “es consolida el concepte d’ESCIA (Explotació Sexual Comercial Infantil i Adolescent)com un element diferenciat de la resta d’agressions sexuals”, apunta l’informe.

De tots els àmbits

Dels 36 casos analitzats, 14 fan referència a menors de l’entorn familiar

L’anàlisi que ha fet la comissió política també té com a línia fonamental que l’explotació sexual infantil és “una problemàtica complicada, multicausal i multidimensional”. En aquest sentit, insisteixen que “les víctimes poden venir de tota mena d’àmbits (família, centres educatius, centres d’acolliment...)”. Cal tenir en compte que dels 36 casos analitzats per la comissió, compresos entre els anys 2007 i 2019 –de manera que no s’hi inclouen els de la legislatura actual–, bona part provenen de menors que viuen amb les seves famílies. Concretament 14, davant dels 22 que es corresponen als tutelats per l’IMAS.

Notificació a Fiscalia

Des del 2020, qualsevol sospita es notifica i després la UVASIla confirma

L’única irregularitat que ha trobat la comissió política, i que ja se sabia d’abans, és que en quatre dels casos analitzats es va tardar prop d’un any a informar-ne formalment la Fiscalia. Aquests fets, de la legislatura 2015-2019, no s’han pogut analitzar en profunditat a la comissió perquè qui aleshores era cap de servei de Menors no va comparèixer a la comissió malgrat que l’hi varen convidar quatre vegades. Davant això, l’informe indica que a partir del febrer de 2020 l’IMAS va canviar el sistema: “Es notifica a la Fiscalia immediatament la sospita i, posteriorment, es confirma o no a través de la UVASI”. A propòsit d’això, els membres de la comissió han puntualitzat que, dels 16 casos coneguts durant la legislatura actual, no tots estaven confirmats, sinó que eren sospites.

Desestigmatització

Encara no es té una idea clara de la magnitud de l’ESI a Mallorca

L’informe tanca amb la conclusió que “no es pot establir una connexió entre ells [els casos], atesa la diversitat de cada entorn en què esdevé” i lleva així el focus del sistema de protecció del Consell de Mallorca. L’únic denominador comú és que “les víctimes han estat joves amb vulnerabilitats, o bé per qualque addicció, per desemparament familiar, víctimes d’abús o maltractament”, fets dels quals “s’aprofiten els agressors”. A més, adverteixen que “avui encara no es té una idea clara de la magnitud d’ESI en la societat mallorquina”. Per conèixer-la millor, proposen que “les administracions emprin eines per registrar els casos” i “sensibilitzar la societat davant una problemàtica que ens afecta a tots” i “no estigmatitzar-la”.