Què comparteix Mario Bros amb un joc japonès de fa 500 anys? Així es va crear Nintendo

BarcelonaUna baralla de 48 cartes, agrupades en dotze sèries de quatre naips. En cadascuna s'hi mostra un tipus de flor, que representa un mes de l'any diferent. Durant la partida, els jugadors lluiten per completar totes les sèries. Qui n'aconsegueix formar més, guanya. Aquestes són les regles essencials del Hanafuda, un joc tradicional japonès que, tot i tenir més de 500 anys d'història, guarda una estreta relació amb alguns dels personatges més famosos del món dels videojocs: des de Mario i Zelda fins a Donkey Kong, Pikachu o Samus Aran. El responsable d'aquesta insòlita connexió és Fusajirō Yamauchi, un home de negocis que, el 23 de setembre del 1889, va obrir una petita botiga de jocs de cartes al Japó. La va batejar amb el nom de Nintendo. Avui, més de 130 anys després, és el nom d'un dels imperis empresarials més importants del sector de l'entreteniment.

"La història de Nintendo demostra com és d'important saber identificar les oportunitats de negoci, anticipar-s'hi i esprémer-ne el suc al màxim", anuncia Josep Maria Espinet, professor de l'àrea de comercialització de la Universitat de Girona (UdG). De fet, malgrat ser un negoci centenari, Nintendo ho va saber fer des del primer dia. El 1882, el govern japonès havia prohibit els jocs d'apostes, perquè anaven en detriment de la productivitat dels treballadors, i molts dels fabricants havien decidit abaixar la persiana. Ara bé: les baralles de Hanafuda eren de les poques que es podien continuar comercialitzant. L'emprenedor se'n va adonar i va decidir crear Nintendo. A més va irrompre al mercat amb una estratègia que li va ser clau per guanyar la partida. Com que les poques empreses que encara confeccionaven aquestes baralles apostaven per fer-les amb materials d'alta qualitat, ell va decidir fer dues línies de producció: una, amb cartes fetes de material més car i durador; l'altra, feta de plàstic i dirigida a les classes populars. Ràpidament, Nintendo va conquerir el sector. 

Del cartró a la pantalla

El negoci va anar passant de pares a fills i tots els successors de Yamauchi van saber jugar bé les seves cartes. Més enllà de vendre baralles de Hanafuda, van començar a crear-ne de noves, amb estampats diferents. A la dècada del 1940, el fill de l'emprenedor va fer el salt als països occidentals i se'n va sortir. Al cap d'uns anys, la companyia ja havia signat acords de col·laboració amb grans multinacionals com Disney per fabricar-ne edicions especials, que feien les delícies de la mainada i dels col·leccionistes. Tanmateix, la jugada mestra definitiva no va arribar fins que Hiroshi Yamauchi, el besnet del fundador, va agafar les regnes del negoci, el 1950. "Va assumir la presidència de Nintendo durant més de 50 anys, fins al 2002 –recorda Espinet–. Per si sol, això ja ens explica que va saber fer-ne una bona gestió", avança. 

En el seu cas, el bon olfacte familiar pels negocis es va traduir en entreveure que, amb l'auge de les noves tecnologies, el sector de l'oci podia canviar de cap a peus. Aquesta intuïció es va combinar a la perfecció amb un context de certa expansió econòmica, als anys 60. El resultat va ser un còctel deliciós: l'ecosistema ideal per llançar-se a la piscina i investigar noves formes d'oci: va passar de fabricar cartes a fer jocs de tota mena. Per a adults, taulers d'escacs i de mahjong; per als infants, joguines com les Ultra Toys, que van conquerir el mercat mundial. 

Tanmateix, el 1973 la crisi del petroli va esguerrar-li la partida. El preu dels plàstics es va disparar i la companyia va haver de buscar noves sortides. "La diversificació sempre ha estat un dels punts forts de Nintendo", assegura l'expert. La solució la va trobar aliant-se amb un dels primers gegants de l'electrònica: Mitsubishi. Junts, van presentar les primeres consoles i microconsoles de la història. També van atacar el mercat de les màquines arcade. "Van crear consoles, però també videojocs", recorda Espinet. De fet, Nintendo va crear universos sencers, com el de Mario Bros. Avui, Nintendo ha venut més de 800 milions de consoles arreu del món i ha tancat el primer semestre d'any amb uns beneficis de 1.153 milions d'euros, impulsats per una última bona jugada: portar als cinemes l'univers de Mario Bros amb una nova pel·lícula d'animació. El film Super Mario Bros ha estat un èxit rotund a taquilla i ha impulsat els beneficis del grup més d'un 50% respecte al mateix període de l'any anterior.