El Govern no cedirà les competències d'Agricultura al Consell de Mallorca malgrat el que diu la Llei agrària
S'havien de traspassar abans de febrer de 2024, però ni la institució insular les ha demanades ni és una prioritat de l'Executiu autonòmic
PalmaMallorca és l'única illa de les Balears que no té transferides les competències en matèria d'agricultura i pesca. I continuarà així. Fonts de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural descarten aquest traspàs, tot i que la Llei agrària de 31 de desembre de 2019 fixa en la seva disposició transitòria quarta que les transferències s'hauran de fer efectives en el termini de cinc anys, a comptar des de l'entrada en vigor d'aquesta norma. Els cinc anys finalitzen el mes de febrer de 2024, moment en què les atribucions en aquesta matèria haurien d'haver canviat de mans. Des de l'any 1999 Menorca, Eivissa i Formentera ja les tenen atribuïdes.
Des del Govern afirmen que en cinc anys no s'ha mantingut cap reunió entre el Govern i el Consell per tractar aquesta qüestió. Però el cas és que hi ha una obligació legal de fer-ho i un termini concret. Això tampoc no suposaria cap problema, expliquen les mateixes fonts de l'Executiu, "de la mateixa manera que es va aprovar la Llei es pot modificar i ja hem dit que està entre les nostres mesures modificar-la amb el consens de totes les parts implicades". Des de la Conselleria s'argumenta que cap associació agrària ni ningú del sector ha demanat que aquestes transferències es duguin a terme. Per tant, afegeixen "no és una prioritat ni del Govern ni tampoc del Consell de Mallorca, que no ho ha sol·licitat".
El sector demana el traspàs
Nofre Fullana, des de l'associació de productors d'agricultura ecològica de Mallorca, creu que s'hauria d'intentar complir la llei tal com es va redactar en el seu moment. Considera que els consells fan una política més propera que no la Conselleria. "Però, ara per ara, el primer de tot seria solucionar els problemes que té dins la Conselleria, com la resolució de les convocatòries d'ajudes, que en alguns casos duen quatre anys de retard, després afrontar les emergències del sector agrari i, en un context socioeconòmic més favorable, executar el traspàs, que, a més, està previst a l'Estatut".
Per a Joan Gaià, d'Unió de Pagesos, si no es fa aquest traspàs es perd una oportunitat de fer una passa endavant en la modernització del sector i de reduir l'excés de burocràcia. "S'hauria d'haver aprofitat el traspàs com una eina modernitzadora i no s'ha fet. Suposaria un canvi substancial? Probablement no. Però s'ha perdut l'oportunitat de millorar les coses". Per al representant del sindicat agrari, “si no s'han preparat bé les transferències, que facin una moratòria i es preparin adequadament, però s'han de fer i, sobretot, hi ha una normativa que es va aprovar i que s'ha de complir. Quin exemple donen les administracions si no són capaces de respectar la legislació?".
Gerònia Bonafé, des de les cooperatives agràries, considera que ara potser no és un bon moment per al sector, que es troba en una situació molt complicada com per afegir un nou interlocutor, però coincideix amb Gaià i Fullana que s'ha de fer i es mostra partidària d'una moratòria.
No pensa el mateix el president d'Asaja Balears, Joan Company, que és contundent: "Hi estam totalment en contra per una qüestió pràctica i de funcionament". Traspassar la complexitat de la gestió dels ajuts agraris, tenint en compte que a Mallorca reuneix més del 80% de l'activitat agrària de l'Arxipèlag, de la Conselleria al Consell no ho veuen viable, "però no per una qüestió política, sinó d'eficiència". Creu que "si fos ara que s'haguessin de traspassar les competències a les altres illes, tampoc no les voldrien". El president d'Asaja recorda que la política agrària és d'àmbit europeu i no hi ha cap país sobirà. "Ja és difícil fer el seguiment de Madrid i ara només faltaria que, a més de l'òrgan gestor per a les Illes Balears, se n'hagués de crear un altre a Mallorca".
Des de MÉS per Mallorca, que duia aquesta mesura al seu programa electoral, es considera una greu irresponsabilitat política i jurídica que la Conselleria renunciï a tirar endavant amb el traspàs. "Ja no és només que estigui a la Llei agrària, és que està a l'Estatut d'Autonomia a l'article 70", explica Jaume Alzamora, del partit ecosoberanista. I, a més, manifesta desacord amb el que diu la Conselleria perquè considera que sí que és una reivindicació del sector. "Políticament, com més a prop estam de la ciutadania, més eficaç és la gestió".
Previst a l'Estatut
Les transferències que es poden passar del Govern al Consell segons l'Estatut d'Autonomia són les relacionades amb matèria d'infraestructures agràries i reordenació de les estructures productives; modernització de regadius, estructures agràries sostenibles i dimensionament competitiu de les explotacions agràries, pesqueres i forestals, campanyes de divulgació i conscienciació dels professionals, ordenació del sector pesquer i programes operatius en aquest àmbit, protecció i sanitat agrària, funcionament sostenible i eficient de la cadena agroalimentària, relacions agràries, cooperativisme agrari i organitzacions professionals en l'àmbit de la competència del Consell Insular.