Les Completes fan tremolar el Sant Antoni manacorí

ManacorManacor ja ha encès els foguerons. Ho ha fet, torxa en mà i com no podia ser d’una altra manera, el Dimoni Gros del Patronat enmig d’una rotlada desitjant i cantaire que ja una hora abans anava guardant els llocs més privilegiats per veure-hi. Així, a les vuit en punt, les dues desenes de fogueres repartides pel poble han pogut cremar, en una postal a mig camí entre el somni de la nit i la realitat del que torna a començar.

Mitja hora abans, a les 19.30 h, les prop de 1.500 persones permeses enguany al temple de Nostra Senyora dels Dolors començaven a afinar gargamelles per poder cantar els Goigs de Sant Antoni. L’acte, conduït com sol ser habitual pel rector Antoni Amorós, ha tingut primer la seva part religiosa amb els cants en llatí i la necessitat de posar encara en valor la part cerimoniosa de la festa santa.

Retirada la plana major de l’altar, la banda municipal de música de Manacor ha pres el relleu, els joves s’han pogut posar drets i els nervis s’han transformat de sobte en l’emoció típica de la revetla. Sense dimonis (que esperaven a acabar per calar foc al fogueró de la Rectoria), però amb la sensació que Manacor no necessita gaire cosa més que unes rutines marcades per ser el de tota la vida.

Siem devots de bon cor / d’aquest Sant prodigiós / pagesos y conradors / i vilans de Manacor, diu la part part final d’aquests Goigs populars; moment en el qual l’església ha resplandit i tots els moments d’espera han pagat la pena. Ja només mancaven les telefonades per saber on era cadascú i quedar al lloc i l’hora que tocaven, a punt per torrar a les graelles del barri, de l’associació o del conegut.

La nit és llarga i la segona part, les Beneïdes d'aquest dimecres, queden enfora en un poble ple d’enforinyalls fets de gloses i la puteria de les herbes dolces. Riures, rimes i tonades; ball de bot i dimonis. Sant Antonis que mai tornen vells perquè encara queden troncs i mates per cremar.