La compra de fruita i verdura local baixa a la meitat en 15 anys

PalmaEl producte local és protagonista de converses, de bons propòsits i, sobretot, el recurs imprescindible quan no hi ha res més, com va passar durant la pandèmia. Però les xifres canten i la realitat, una vegada més, va en sentit contrari del que fins i tot els més conscienciats proclamen: en 15 anys, la comercialització de fruita i verdura local, el principal producte agrari de les Illes, s’ha reduït a la meitat. Si l’any 2007 les 77.000 tones que passaren per Mercapalma –principal centre de distribució d’aliment fresc de les Balears– eren la meitat del total que es va vendre aquell any, el 2022 només se’n varen consumir 45.200 tones. D’aquesta manera, el producte local va passar del 50% de la fruita i l’hortalissa comercialitzada el 2007 a representar únicament el 25%, el percentatge més baix dels darrers anys.

La crisi de la llet –aquest aliment representa únicament el 4% del producte local que es consumeix a les Balears– ha tornat a posar sobre la taula la preocupant situació del sector primari balear, que –tot i els intents per part de l’administració i les diferents campanyes de sensibilització– viu un dels moments de menor demanda, quan precisament més ha augmentat la població. Han arribat 200.000 nous habitants a les Balears des del 2007 i el pes dels aliments illencs s’ha vist reduït a la meitat. Abans, dos de cada quatre quilograms de fruita, verdura i hortalissa eren locals, i ara només ho són un de cada quatre. “Som en un moment delicat, extrem, i hem de dir les coses pel seu nom: el camp se’n pot anar en orris si no ens hi posam com a societat”, afirma amb contundència el president d’Asaja, Joan Company.

Per al sector agrícola i ramader, l’anunci d’Agama de no poder mantenir el volum de compra de llet –fins ara adquiria a sis de les 16 vaqueries que queden en funcionament a Mallorca– “és només la punta de l’iceberg”. “El problema és greu, i és de tot el camp illenc. Són molts factors, i tots en tenim part de culpa: des de la pujada dels preus de les matèries primeres fins a unes estructures productives més petites que els peninsulars i, per tant, nosaltres no hi podem competir en preu”, sentencia Company.

El miratge de la pandèmia

Durant els mesos del 2020 que hi va haver restriccions per la pandèmia que afectaven el transport i l’activitat econòmica, va sorgir un heroi imprevist. El productor agrícola i ramader assegurava l’aliment a les llars illenques i les xarxes socials eren un veritable festival de fotografies de persones descobrint que podien adquirir una caixó de verdura i fruita local. “Lamentablement hem comprovat que va ser tot un postureig, la gent ens felicitava, ens donava les gràcies, però quan varen poder tornar a sortir de casa i anar a fer feina, tornaren a comprar la verdura embolicada en plàstic, que ves a saber d’on ve”, lamenta Margalida, que té una petita explotació agrícola amb la seva parella. “És cert que la cosa va anar una mica millor, però després tot va tornar al seu lloc i aquella alegria que hi havia va desaparèixer”, recorda Joan Company. De fet, les dades confirmen que el 2020 i el 2021 la verdura, la fruita i l’hortalissa local varen arribar a ser el 28% del que es va vendre al gran distribuïdor Mercapalma, però el 2022 el percentatge ja va tornar al 25%.

Una dada representativa del que va passar és la del total de tones consumides, tant de producte forà com local:entre el 2021 i el 2022 es va passar de 161.000 tones de vegetals i fruita a 180.000, gràcies a la recuperació del sector turístic. D’aquestes 20.000 tones de més, ni una va ser per al producte local, que es va mantenir invariable en les 45.000 tones tant el 2021 com el 2022.

Entre els motius de la davallada del consum de producte local hi ha el preu. El cost de la vida s’ha disparat i, a l’hora de fer la compra, “són moltes les persones a les quals no queda més remei que mirar el preu. Està clar que, en aquest sentit, el pagès o ramader local té les de perdre, perquè el volum és molt més petit, per la qual cosa els grans productors de la Península tenen una capacitat molt gran i poden ajustar molt més el preu”, explica el conseller delegat d’Hipercentro, Pep Lluís Aguiló. “En tot cas, les empreses de distribució que tenim identitat balear som molt sensibles a la importància de tenir un camp actiu i productiu, i per això nosaltres acollim una enorme varietat de productes fets a les Illes. No tenim una secció de ‘producte balear’, sinó que el comercialitzam amb tota normalitat”, afirma.

Però la realitat és que bona part dels grans establiments comercials aposten pels productes alimentaris vinguts de fora. I com que durant les darreres dècades han aconseguit un bocí cada vegada més gros del pastís del consum de les famílies illenques, cal “trobar canals de distribució mitjançant la venda directa i aliats comercials que no ens amaguin”, diu el coordinador d’Unió de Pagesos i productor de formatges de cabra, Joan Gaià. “Hem de recordar que hi ha supermercats que el primer que et demanen és que desaparegui la teva identitat, i precisament el nostre camí ha de ser el de la diferenciació”, afegeix. “El preu ens pot allunyar d’una part de la gent, però dins el preu hi hem d’incloure la variable qualitat i salut. No val comparar només un preu. De formatges, en pots menjar de molts de tipus, no sé si m’explic”, afirma el coordinador.

En aquesta línia, el director general de Qualitat Alimentària i Producte Local, Joan Llabrés, considera que només la qualitat “pot fer-nos assolir més quota de mercat”. “Pens que hi ha un sector de la població que està disposat a pagar un poc més si el producte és realment millor i, evidentment, en el cas d’aliments, la proximitat i la immediatesa entre la producció i el consum ja són una garantia. Som conscients que hem de treballar molt encara per donar a conèixer la gran quantitat de productes agroalimentaris que es fan a les Balears, perquè no sempre les petites empreses tenen la potència per fer-ne prou promoció”, apunta.

El paper del sector turístic

Un dels grans aliats que molts agroproductors aspiren a tenir històricament són els empresaris del sector turístic. Però, a l’hora de la veritat, costa molt d’introduir-hi el producte local. “Avui mateix he discutit amb un empresari hoteler. No pot ser que ens qüestionin segons quins preus, perquè el nostre producte du dins el preu uns valors de qualitat impressionants i, que em perdonin, també hi du la cura del paisatge, que després captiva els visitants. O sigui que tots estam dins el mateix vaixell i no val parlar tota l’estona de qualitat, quilòmetre zero, circularitat, i després resulta que és molt complicat defensar un producte de primera”, lamenta Joan Company.

La llei turística, que inclou l’obligació des del juliol passat d’oferir als establiments hotelers un percentatge del 3% de producte local, és precisament una de les esperances dels productors agrícoles i ramaders. El Govern actual no pensa modificar aquest criteri“perquè és un percentatge assumible”. “El que hem de treballar és identificar bé el que és i no és producte balear, perquè ara mateix, a causa de la intermediació i també d’algunes elaboracions a partir de matèries primeres foranes, no queda clar què ho és i què no. Treballam per aclarir-ho”, explica el director general de Qualitat Alimentària i Producte Local, Joan Llabrés.