La compra pública alimentària
Des que el 16 de març es va declarar l’estat d’alarma s’han produït canvis importants en el comerç i la distribució alimentària
El sector agroalimentari
Hi ha la necessitat de diversificar l’activitat productiva
Quan es parla de les perspectives de reactivació de l’economia i del paper de cada sector en aquesta reactivació, immediatament es constata la necessitat de diversificar l’activitat productiva reduint la dependència del model turístic i immobiliari vigent. És important tenir en compte que el sector agroalimentari no es limita tan sols a la producció primària, sinó que hi ha una indústria elaboradora i un sistema de distribució que permet fer arribar els aliments a tot arreu. Si se sumen tots aquests components es comprova que, també a les Balears, el complex agroalimentari és un important factor de diversificació real i amb un important espai de creixement potencial, sempre que se segueixi una política de substitució de les importacions alimentàries i de potenciació de les produccions locals.
El confinament
Determinats aliments no troben una sortida fàcil al mercat
Des que el 16 de març es va declarar l’estat d’alarma s’han produït canvis importants en el comerç i la distribució alimentària que han provocat problemes greus a la major de part d’empreses dedicades al sector agroalimentari. La desaparició del consum de la restauració i l’hostaleria ha ocasionat que determinats aliments, aquells que tenien més sortida a través dels canals ara tancats, no trobin una sortida fàcil al mercat. El cas dels vins i els olis de qualitat en podria ser un exemple il·lustratiu. Això s’ha intentat corregir amb diverses propostes: distribució a domicili, promocions concretes, subministrament gratuït a entitats benèfiques, retirada de produccions per congelar o conservar per a quan vinguin temps millors i foment de l’exportació cap a fora de determinades coses.
Restauració i hostaleria
Aquest sector té l’enorme pes en el consum alimentari, inclòs el d’origen local
Amb tot això, ha quedat manifest, i perfilat d’una manera clara, l’enorme pes en el consum alimentari, inclòs el d’origen local, que té a les Balears el sector de la restauració i de l’hoteleria. És una cosa bastant lògica si es té en compte la gran especialització econòmica en el sector del turisme i els serveis. Des d’aquest punt de vista sols la progressiva normalització de l’activitat econòmica serà allò que permetrà que la cadena alimentària torni a funcionar amb normalitat, i seria important replantejar d’una altra manera el funcionament d’aquesta cadena per tal de reconfigurar-la molt més sobre bases locals. És aquí on ha de jugar un paper l’administració, inevitablement dins un marc jurídic que és el que és, i els mateixos consumidors amb les seves decisions de compra.
Mesures de compra pública
Una part dels sobrants de producció es destinarà a proveir entitats socials
La Conselleria d’Agricultura ha posat en marxa una mesura que permetrà que els productors agroalimentaris de les Balears que tenen excedents s’adhereixin al programa de compra pública d’aliments. A través d’aquest sistema, una part dels sobrants de producció que es puguin comprar es destinarà a proveir entitats socials que mantenen bancs d’aliments o menjadors al servei de col·lectius concrets. L’administració agrària fixarà el preu i efectuarà la compra, que serà canalitzada a través de la Conselleria d’Afers Socials, que serà l’encarregada de canalitzar els lliuraments a les entitats socials. El termini de presentació de la documentació finalitza el 19 de maig. El màxim de productes per proveïdor serà establert setmanalment i adaptat en funció de la demanda de les entitats benèfiques. Es tracta d’una iniciativa que, per una banda, ajuda el productor i evita que els aliments es tudin i, per una altra, dona suport a les entitats socials.
Retirada i reducció de la producció
La UE ha posat en marxa mecanismes d’emmagatzematge privat
En paral·lel, la Unió Europea ha posat en marxa mecanismes d’emmagatzematge privat d’aliments i de reducció de producció. Normalment aquestes mesures, freqüents en situacions de crisi, són inaplicables a les Illes Balears tant pels volums mínims exigits com pels baixos preus que es paguen, que no contraresten els sobrecostos d’insularitat. Aquesta vegada, però, la Conselleria d’Agricultura ha aconseguit de l’Estat un plantejament més flexible tant per als productes lactis (formatge i mantega) com per al vi, amb les mesures d’emmagatzematge privat, que preveu una reducció del mínim per a les Balears, i de collita en verd. Les mesures han aconseguit interessar el sector i tindran efectes positius tant per a la producció formatgera com per a la vitícola.
