Compte enrere per a l’aprovació de la llei educativa: així es posicionaran els partits

PalmaDesprés de mesos de negociació entre els partits, la llei educativa s’aprovarà dimarts 22 de febrer en el ple del Parlament, i les formacions han aprofitat el temps de descompte per intentar negociar-ne els darrers serrells. El conseller d’Educació, Martí March, ha insistit des d’un primer moment que volia fer la llei més consensuada possible per donar estabilitat a la comunitat educativa i evitar canvis legislatius al vaivé dels polítics de torn. I totes les formacions, a excepció de Vox, ressalten aquest esperit conciliador per acordar el text. Això sí, hi ha punts en què no s’ha aconseguit un ampli consens i que poden acabar decantant les votacions. 

PP

La línia vermella del 25% del castellà en l’horari lectiu

“Hem apostat per arribar al màxim consens en aquesta llei perquè pensam que s’ha de donar estabilitat al sector educatiu i que les famílies estan fartes de confrontacions”, defensa la diputada del Partit Popular, Marga Duran, que en la Comissió va fer un gest d’agraïment a la Conselleria i la resta de forces polítiques perquè “aquesta vegada sí que hi ha hagut un esforç de consens”. De fet, els populars han presentat 171 esmenes i una vuitantena han estat aprovades. No obstant això, hi ha “línies vermelles”, especialment en la qüestió lingüística. La diputada assenyala que “hi ha hagut avanços, com ara que les dues llengües siguin vehiculars”, però ja avança que “no podem donar suport a una llei que no compleix les sentències i fixi el mínim de 25% de castellà”. Ara falta saber si el PP acabarà donant un no rotund a la normativa o s’abstindrà.

Ciutadans

El cavall de batalla de la “llibertat educativa” per escollir centres

Una de les majors crítiques que fa Ciutadans al projecte de llei és que concep la concertada “com a subsidiària i no com a complementària”, sosté la portaveu de la formació, Patricia Guasp, que vol que entri en la normativa el concepte de “demanda social” perquè les famílies puguin triar el centre que vulguin. “No defens la concertada com a tal, sinó la llibertat de les famílies d’escollir”, assenyala Guasp. I afegeix que “el model que defensa Podem que cadascú vagi al col·legi del seu codi postal fa guetos”. Quant al model lingüístic, s’alinea en la posició del PP: celebra la vehicularitat de les dues llengües, però diu que no s’aplicarà perquè es blinda el 50% d’hores en català. La diputada defensa un model “plurilingüe, equilibrat, amb les dues llengües vehiculars i l’anglès”. De les 121 esmenes que ha presentat el seu grup, se n’han acceptat 22. “Hi hauria pogut haver més consens”, tanca.

El Pi

Els regionalistes aposten per reforçar encara més l’FP Dual i l’etapa 0-3

“El que és important és que tothom ha renunciat a alguna cosa per poder arribar a un text que no s’hagi de canviar cada quatre anys”, apunta la diputada d’El Pi, Lina Pons. La seva formació ha presentat 62 esmenes, 25 de les quals han estat aprovades. “Està bé”, valora, però assegura que “encara ens queda la carta del ple per jugar”. Dos aspectes que considera millorables del projecte que arribarà al Parlament és l’FP Dual, que considera que no hauria de tenir limitació d’edat, i l’escolarització de 0 a 3, “que hauria d’haver estat més ambiciosa”. Quant a la llengua, “no ens movem del Decret de mínims”, afirma.

MÉS per Mallorca

Plantegen recuperar el terme ‘immersió lingüística’ si el PP vota en contra

“El Govern ha afrontat una cosa tan difícil com fer la primera llei educativa i això s’ha de valorar”, assenyala el diputat de MÉS per Mallorca Joan Mas Collet. Així mateix, apunta que “és un text general, que haurà de desplegar-se reglamentàriament”, però impulsa punts importants com el fet de garantir una inversió mínima del 5% del PIB, revisar les infraestructures cada dos anys d’acord amb les necessitats, reconèixer l’etapa 0-3 i impulsar l’autonomia de centres. És sabut: hi ha hagut cessions, sobretot en llengua, “perquè no sigui motiu de brega política”. Però sosté que “no s’ha anat endavant però tampoc enrere”. Això sí, el diputat avança que si el PP vota en contra de cap article de la llei, demanaran recuperar una proposta de Més per Menorca que incloïa estratègies d’immersió lingüística. 

MÉS per Menorca

Pitgen perquè la llei sigui més valenta en la gestió del professorat

El diputat de Més per Menorca Josep Castells considera que el projecte de llei que es va aprovar en Consell de Govern era “molt decebedor” i està content del treball que s’ha fet al Parlament. Bona part de les esmenes de la seva formació han estat acceptades (40 de 66), i Castells valora positivament “el tarannà que hem tingut tots, menys un partit; amb una voluntat d’entesa que hem heretat d’Illes per un Pacte”. D’altra banda, apunta que la norma queda “ conservadora” sobretot en el sistema de gestió de personal. La llei “insinua” canvis –diu Castells–, però no acaba de consolidar les bases perquè hi hagi “equips cohesionats, compromesos i amb continuïtat per poder fer projectes de canvi educatiu en els centres”.

Unides Podem

Duran al ple l’esmena per eliminar la religió del text

“Ha estat rellevant la capacitat de consens i la flexibilitat dels grups del Pacte per incloure esmenes de tots els grups parlamentaris”, subratlla la diputada d’Unides Podem, Glòria Santiago, i afegeix que “això marcarà la sostenibilitat de la llei en el temps”. Del text final, “n’hem d’estar orgullosos –diu Santiago– perquè sembra les bases d’una societat més justa i inclusiva”. D’altra banda, Podem manté l’esmena per eliminar les mencions a la religió. “Continuarem defensant, des del Parlament, que cap religió s’imparteixi a les aules públiques i continuarem pressionant, des del Congrés, el PSOE”, conclou.

Vox

L’extrema dreta durà la llei al Constitucional

El portaveu de Vox, Jorge Campos, ja va anunciar a l’octubre que duria la llei al Constitucional pel model lingüístic. El grup no ha participat en cap reunió de feina per treballar la normativa.