Compte enrere per a un altre retorn a les aules marcat pel covid-19

PalmaPer segon any, la comunitat educativa haurà de fer front a un altre curs condicionat per la pandèmia del coronavirus. Malgrat que el protocol està aprovat des del 4 de juny, la cinquena onada i la incidència de la variant Delta han fet sobrevolar dubtes de com seria finalment la tornada a les aules fins al darrer moment. Finalment, el control dels contagis –ja clarament a la baixa– i la davallada de la pressió als hospitals permetran que s’adopti l’escenari previst: el de la nova normalitat. Així, es podran garantir, des d’un principi, les classes presencials a totes les etapes. També hi juga a favor el factor vacunació: més del 90% del professorat en té la pauta completa, xifra que en el cas dels menors d’entre 12 i 19 anys és de gairebé el 70%. Així i tot, queda la incertesa de què passarà al llarg del curs i si tocarà adoptar escenaris més estrictes per noves onades o mutacions del virus.

“Valoram positivament la presencialitat, perquè un any igual que l’anterior no era viable, molts al·lots haurien perdut un altre curs”, diu la portaveu de la Federació d’Associacions de Pares i Mares, Cristina Conti. “Sap greu –continua– que no es puguin mantenir ràtios més baixes, però la semipresencialitat pesava molt”. Tot i les bones previsions, estan a l’expectativa de l’evolució del virus: “Aquesta és una pandèmia molt imprevisible: ara pensam una cosa i després potser es tornen a disparar les xifres”, planteja. Els queda una reunió pendent amb la Conselleria de Salut i d’Educació, en què han d’acabar de debatre les mesures per a les activitats extraescolars, per al menjador i per a l’escola matinera. Segons la resolució, s’hauran d’atenir a les mateixes condicions que l’any passat: fonamentalment amb grups de convivència i distància de seguretat. Conti creu que “no pot ser que socialment es faci vida gairebé normal i nosaltres continuem tenint por de fer futbol en una extraescolar”. “Sempre preval la salut, però hem de veure si podem recuperar una mica la normalitat perquè les famílies puguin fer la conciliació que necessitin”, tanca.

En el mateix sentit s’expressa la presidenta de l’Associació de Directors i Directores d’Infantil i Primària, Joana Maria Mas. Entén que es mantingui un protocol estricte, “però ens demanam per què feim això si defora fan el que volen, s’ajunten al carrer, als esports, en els jocs... És com si l’escola fos un bolet dins una situació social totalment diferent”. En el cas de les etapes d’Infantil i Primària, ja no s’hauran de desdoblar grups per davallar ràtios i, per tant, es podran recuperar espais com les aules de música, laboratoris i biblioteques, cosa que Mas considera necessària. “Pedagògicament és molt positiu tenir ràtios baixes, però en quines condicions?”, es demana. A més, planteja un problema amb què s’han trobat moltes escoles que el curs anterior varen crear grups nous per reduir el nombre d’alumnes per aula i al llarg de l’any es varen afegir alumnes nouvinguts a cada grup. “Ara, alguns centres es troben que tenen classes de fins a 28 i 29 alumnes”, assegura la presidenta.

El portaveu de l’STEI, Cosme Orell, coincideix a valorar positivament la màxima presencialitat, però no està d’acord “amb la tornada a les ràtios d’abans de la pandèmia”. Argumenta que és una qüestió “purament economicista i de pressupost” i que s’haurien pogut ampliar encara més els espais, habilitant més aules prefabricades per poder evitar les classes telemàtiques i, alhora, mantenir les ràtios de l’any passat. Amb tot, afirma que el fet que “hi hagi protocols clars” i un alt percentatge d’immunitzats ha generat tranquil·litat: “Tenim moltes consultes, però no tantes com el curs passat”, exposa Orell.

Joan Ramon Xamena, president de l’Associació de Directors i Directores de Secundària, també agraeix que no s’hagi canviat l’organització a darrera hora, com va ocórrer el curs anterior, quan es va optar per la semipresencialitat en el darrer moment. “Els equips directius estan tranquils perquè s’han mantingut les mesures previstes”, assenyala, i afegeix que l’alumnat necessita la rutina d’anar a classe cada dia “i les famílies, també”. Allò que el preocupa és que hi hagi més relaxació i “la cosa es compliqui en dos dies”, i per això alerta:“No hem d’abaixar els braços”. Els docents, diu, “estam un poc més animats, tenim més experiència”. Per ell, “allò important és que ningú quedi enrere, o que en quedin molts menys que l’any passat”.

Especialistes i suport educatiu

La Conselleria ha assegurat que es mantindrà pràcticament la mateixa plantilla de docents, de devers 600. Amb menys grups, els mestres especialistes podran tornar a impartir les seves matèries i el professorat de suport podrà atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials, com ho feien abans del covid-19. És el gran reclam de més d’un centenar de famílies agrupades en la plataforma FARSEB (Famílies Afectades per les Retallades de Suport Educatiu a les Balears). Amb la pandèmia, es varen trobar que els seus fills quedaren sense suport educatiu, perquè els professors havien de fer de tutors. Malgrat que la situació va anar millorant, asseguren que 40 famílies de la plataforma varen acabar l’any sense aquesta ajuda. Una de les afectades va ser Belén Sánchez. El seu nin té síndrome de Down i varen estar “tot el curs sense suport, ni per a Pedagogia Terapèutica (PT) ni per a Audició i Llenguatge (AL)”. “Al final vaig desistir. Va perdre el curs i no pot tornar a passar; parlam dels drets dels infants”, lamenta.