La comunicació entre cèl·lules és clau per a la metàstasi del càncer de mama
El bloqueig d'una proteïna, anomenada Integrina B3, limita el risc de formar nous tumors a distància
BarcelonaCada vegada sembla més clar que no és tant una qüestió de gens com de condicions de l'entorn de les cèl·lules canceroses el que afavoreix la formació de metàstasis, els tan temuts tumors a distància. Pot ser una molècula essencial per a l'adherència i posterior regeneració del tumor en un òrgan distant o bé, com acaba de publicar Santiago Ramón y Cajal, cap del servei d'anatomia patològica de l'Hospital de la Vall d'Hebron, pot ser una proteïna que participa de la comunicació entre cèl·lules sanes i canceroses i que determina les condicions del microentorn on arrelarà i creixerà aquest nou tumor. Les característiques d'aquesta proteïna, anomenada Integrina B3, es publiquen aquest dimecres a la revista Nature Communications.
La Integrina B3 és el que es coneix com un receptor de membrana. En aquest cas, és una proteïna ubicada a la membrana cel·lular que facilita que diverses molècules, com ara factors de creixement, passin a l'interior de la cèl·lula. Quan la integrina no hi és, o hi és en poca proporció, explica Ramón y Cajal, les possibilitats que es formin metàstasis "cauen dràsticament", tal com es descriu en el seu estudi.
La raó, explica l'investigador, és que s'interromp la comunicació cel·lular. Un cop les cèl·lules canceroses arriben a un nou òrgan, no en tenen prou amb la seva maquinària genètica per arrelar i desenvolupar un nou tumor. Cal, en primer lloc, que es generin les condicions idònies en el microentorn perquè això passi. Una d'elles, descrites per Joan Massagué, director de l'Sloan Kettering Institute de Nova York fa poc més d'un any, és que la cèl·lula cancerosa s'adhereixi al nou teixit i arrenqui allà el seu programa natural de regeneració.
Un nou model innovador
Les mutacions i errors genètics que acumula la cèl·lula cancerígena determinen la tipologia del tumor i la seva agressivitat i disseminació. En l'estudi de Ramón y Cajal, el que es veu és que la integrina és essencial per a la captació d'exosomes, les vesícules que transporten factors biològics i que procedeixen de cèl·lules normalment sanes de l'entorn. Si hi ha integrina a la membrana de les cèl·lules canceroses, les vesícules són captades i els factors hi entren i afavoreixen la posada en marxa de la maquinària que condueix a la formació d'un nou tumor. És a dir, que és la comunicació entre cèl·lules sanes i canceroses la que obre la porta a iniciar una metàstasi. "Quan inhibim la integrina, els nous tumors no es formen", diu l'investigador.
La recerca sobre com es transporten factors de l'entorn en minúscules vesícules és totalment innovador en l'àmbit internacional. S'ha fet a partir de cèl·lules tumorals en cultiu de càncer de mama que formen tumors al pulmó o a l'os. El mecanisme descrit, que també s'ha verificat en models animals, és extrapolable al conjunt de carcinomes o tumors formats a partir de cèl·lules epitelials. "La mecànica de funcionament ens fa pensar que es tracta d'un bon model per a aquesta mena de tumors", considera l'investigador.
El pròxim pas d'aquesta línia de recerca passa per definir un fàrmac que inhibeixi o bloquegi l'acció de la integrina per interrompre la comunicació entre les cèl·lules de l'entorn i les canceroses. Si bé s'estudia l'extensa llibreria de molècules existents en el marc de l'arsenal terapèutic oncològic disponible, els investigadors han iniciat treballs per al disseny d'un anticòs monoclonal específic. Els treballs, que van "en bona direcció", es basen en tècniques de nanotecnologia que busquen fer encaixar els anticossos en els receptors de membrana. Així, s'aconseguiria el bloqueig de la integrina.