La comunitat educativa es rearma per blindar l'escola en català

PalmaLa Xarxa Educativa per la Llengua mou fitxa i ja ha elaborat un decàleg i un argumentari que enviarà als centres i a les famílies per oferir recursos per conèixer i assegurar els projectes lingüístics vigents i "fer front al model que planteja el conseller Vera", segons ha explicat la portaveu de la Xarxa Educativa per la Llengua, Catalina Bibiloni. "La Xarxa fa feina de manera coordinada i constant des del moment en què PP i Vox varen decidir atacar la llengua catalana i trencar un model lingüístic quan no suposa cap problema i que el mateix conseller va reconèixer que és un model d'èxit", ha dit.

En l'argumentari per als centres, es donen les referències jurídiques per donar suport a l'ús del català a l'ensenyament. S'hi invoquen tots els articles de l'Estatut, de la Constitució, de la LOMLOE i la LEIB que hi fan incís, així com dades estadístiques que recullen el retrocés social del català i la necessitat de mantenir-ne la vehicularitat. Per exemple, el cens de població de l'INE de 2021 reflecteix que més de la meitat de la població de les Balears (54,7%) parla castellà amb la família; un 52,65%, amb els amics, i un 50,65%, a la feina. Només el 27% ho fa en català amb la família; el 18,63%, amb els amics, i el 18,74%, a la feina. "Amb aquests contingut es pretén donar suport a l'escola en català, perquè continuï sent-ho, un model que garanteix el coneixement de les dues llengües i un model vigent des de fa 25 anys, caracteritzat per la integració i la cohesió", ha dit Bibiloni. El decàleg també inclou arguments per defensar la importància d'ensenyar una segona llengua com més petits millo, com, per exemple, en el cas dels alumnes que tenen el castellà com a llengua materna.

Pel que fa a les famílies, la presidenta de FAPA Mallorca, Cristina Conti, ha criticat la gestió educativa del pacte PP i Vox: "Som conscients que vivim una situació indesitjable, una partida d'escacs entre dues forces polítiques que es posen travetes entre elles, i la comunitat educativa en rep les envestides. Ens sap greu que polítiques centralistes vulguin eliminar el català", ha dit. "Vera va reconèixer l'èxit del model actual, que garanteix l'aprenentatge de les dues llengües. És per això que veim amb incredulitat que qui gestiona Educació sigui capaç de destruir quelcom que funciona", ha afegit. Conti també ha defensat la necessitat d'educar i estar envoltats "d'alumnes que parlin moltes llengües, com a manera d'integrar tothom a la societat", tot en referència, principalment, a tots aquells alumnes que no tenen el català com a llengua materna, que no aturen d'augmentar com a consequència dels canvis demogràfics de les Balears. "Jo no conec cap alumne que no parli castellà; si algú en coneix un, que me'l presenti", ha apuntat Conti.

"Xantatge" en la distribució de recursos

"Feim una crida als docents perquè transmetin confiança a les famílies, i a les famílies perquè confiïn en les seves explicacions i donin suport als projectes de centre actuals, perquè augmenten les possibilitats de futur als seus fills". El document dirigit a les famílies és senzill i està escrit en diversos idiomes, amb l'objectiu d'arribar al màxim de gent possible. Es farà arribar als centres i també a les associacions de famílies de cadascun d'aquests "amb l'objectiu de fomentar espais de trobada perquè es pugui parlar de la importància d'aprendre diverses llengües".

Argumentari per als centres

Document "aprendre en català", dirigit a les famílies

Tant Conti com Bibiloni han coincidit a assenyalar el "xantatge" que suposa que es donin doblers als centres que s'adhereixen al pla pilot. "Pot haver-hi centres amb moltes dificultats que puguin pensar a adherir-s'hi per un motiu econòmic, de rebre més recursos"", ha dit la presidenta de FAPA. Tot, en un moment en què els centres de les Balears requereixen abaixar ràtios, disposar de més i millors infraestructures i d'un pla de climatització per fer front a la calor que es registra als centres durant les èpoques pre i post vacances escolars.

Pel que fa a possibles mobilitzacions, la Xarxa ha recordat que es reuneixen cada final de mes i que estan damunt la taula diferents accions que encara no es poden concretar.