La comunitat educativa s'organitza: "Som un front comú pel català"

PalmaLa comunitat educativa i les entitats socials i culturals les Illes Balears consideren que la proposta de lliure elecció de llengua que proposa el Govern de la mà de Vox "és del tot negativa". "Dinamita un consens històric, un fet que és nefast", ha dit Catalina Bibiloni, portaveu de les entitats que s'han reunit aquest dilluns a Ca n'Alcover. És la segona de les reunions que fan els col·lectius d'ençà que les amenaces a la llengua catalana a l'escola es comencen a materialitzar. Ara, aquestes entitats i sindicats s'estan organitzant amb l'objectiu de preparar accions coordinades de defensa de l'educació pública en català. Per tot això, les associacions representades ja fan feina en diferents grups de treball: "Constituïm un front comú pel català, que es reunirà cada final de mes aquí a Ca n'Alcover", ha dit Bibiloni. Per la seva banda, les entitats han afirmat que rebutgen "frontalment el pla de segregació lingüística del PP i Vox".

Divendres passat, aquestes mateixes entitats varen plantar el conseller d'Educació, Antoni Vera, i la presidenta del Govern, Marga Prohens, que els pretenien explicar l'acord, ja consumat, amb l'extrema dreta en una reunió al Consolat de Mar. Ara, una vegada revisat el document, les entitats en reclamen la "retirada immediata", perquè provocaria "una fractura social". Així mateix, "crea conflictivitat als centres i desvia recursos econòmics per atendre necessitats urgents".

Una ruptura als peus del Consolat

La reunió d'aquest dilluns ha arribat tres dies després de l'escenificació de la fractura entre el Govern i la comunitat educativa, després de produir-se una discussió entre el gabinet de presidència de Prohens i representants de les entitats, a les portes del Consolat. I tot, davant la negativa de Vera de baixar a parlar amb les entitats, que demanaven parlar amb ell abans d'entrar a la reunió. Ara bé, aquest dilluns la Conselleria d'Educació ha fet un esprint amb l'objectiu de poder compensar la plantada de divendres. És per això que ha convocat tant la Mesa Sectorial de l'Ensenyament Públic com la de la concertada, amb diferents resultats. Els sindicats de la pública han mostrat "decepció" davant el fet que se'ls presentàs un acord quan ja estava segellat amb Vox. "Les meses sectorials són per negociar, no per informar", ha criticat Lluís Segura, de l'STEI, la primera força sindical, que ha decidit sortir de la reunió 15 minuts després que començàs i just després d'intervenir-hi.

"El que se'ns ha posat davant és un acord de dos partits per fer desaparèixer la llengua pròpia i no en serem còmplices. Educació introdueix un conflicte que no existia i ara ho posarem en mans dels nostres serveis jurídics, com vàrem fer amb el TIL", ha dit Segura. Cap dels sindicats de la Mesa s'ha mostrat a favor de la proposta popular. De fet, una de les altres critiques ha estat la poca concreció de Vera pel que fa a l'execució de tot plegat. Mario Devis, de CCOO, també ha afirmat sentir-se "preocupat" després de la reunió, perquè "se'ns han presentat línies mestres, i res més". "No hi ha cap document escrit, ni res", ha dit.

Ara bé, en sortir de la reunió, el conseller Vera ha mostrat una percepció totalment oposada a la dels sindicats. "La reunió ha estat positiva", ha dit. En la mateixa línia, davant les crítiques sindicals, el conseller ha deixat clar que "no hi ha motius perquè s'organitzin mobilitzacions" contra les polítiques de la Conselleria, una visió que entra en conflicte amb la que defensen les més de 30 entitats agrupades, encapçalades per l'Obra Cultural Balear (OCB).

Aposta per la negociació

Vera ha fet incís en el mateix mantra que ha repetit d'ençà que va arribar al poder: "Tot el que es vagi aplicant es durà a les meses de negociació, on tothom podrà participar i dir la seva". Així mateix, ha assegurat que el pla lingüístic que proposa "no vulnera el Decret de mínims, perquè el 50% de les matèries no lingüístiques hauran de ser en català". El conseller també ha remarcat que la proposta "és voluntària" i que "qui vulgui continuar com fins ara, podrà fer-ho". Així mateix, ha tornat a repetir que la mesura "no vulnera ni la LEIB (Llei Educativa de les Illes Balears), ni la Llei de Normalització Lingüística de 1986, ni el Decret de mínims". En relació amb aquesta darrera normativa, comencen a ser moltes les veus del sector educatiu que qüestionen que es pugui garantir el 50% de les classes en català, i a la vegada permetre que els pares triïn la llengua a les assignatures troncals no lingüístiques.

La Mesa de l'Ensenyament Concertat ha estat més tranquil·la, i en sortir Vera ha qualificat de "lògic" que hi hagi "gent a favor i en contra" de l'acord en matèria lingüística aconseguit entre el PP i Vox, perquè "la diversitat és sana" i si tots fossin iguals "seria molt avorrit". Escola Catòlica i CECE s'han mostrat partidaris de la proposta d'Educació, mentre que les cooperatives d'Ensenyament han denunciat que es crearà un conflicte amb els pares. Pel que fa als sindicats USO i FSIE han demanat evitar la confrontació, i la resta hi estan en contra. Ara per ara, la Conselleria d'Educació no té clar com implantarà la lliure elecció de llengua ni el pla pilot que ha anunciat per als nivells superiors al segon cicle de Primària. El conseller no ha pogut donar detalls de com es farà efectiva la segregació lingüística, a causa que encara s'ha de tramitar i definir el pla pilot, que es troba en una fase incipient.