La comunitat educativa trenca amb el Govern per la segregació lingüística

Palma“No aplicaré la lliure elecció de llengua, perquè m’empara la normativa vigent”. Així de contundent es mostra el director del CEIP Es Puig de Lloseta, Miquel Bujosa, qui té clar que aquesta mesura “provocarà problemes greus als centres”, perquè es traduirà en “la segregació de l’alumnat i el malestar entre els docents i les famílies”. El conseller d’Educació, Antoni Vera, va quedar tot sol divendres després que una trentena d’entitats educatives i culturals decidissin no reunir-se amb el Govern, que va donar per tancat l’acord amb Vox sense cercar cap altre consens. “No volien un problema amb la comunitat educativa. Però ja el tenen”, va dir un dels portaveus del col·lectiu a les portes del Consolat, on s’havien de trobar amb l’Executiu.

Un de les conseqüències de la lliure elecció de llengua que més preocupa els docents i les famílies és que la salut del català als centres educatius “encara anirà a pitjor”, segons assegura el director del CEIP Ses Roques de Caimari, Toni Boyeras. “En un poble petit com el nostre, el castellà ja és predominant al pati, perquè els alumnes catalanoparlants canvien de llengua”, assenyala. I posa de manifest una de les conseqüències possibles de la lliure elecció en un centre com el seu: “Veig venir que si tenim una o dues famílies que triïn castellà, es generarà un malestar amb la resta, un assenyalament completament innecessari”. “Si aplicam la norma al peu de la lletra, els nins no podran jugar junts al pati o anar junts al bany, o dinar un al costat de l’altre si no parlen el mateix idioma?”, demana Boyeras.

Activació de les bases

Davant del nou paradigma que s’obre després de la fractura escenificada a les portes del Consolat, el president de l’OCB, Joan Miralles, adverteix el Govern. “En poc temps hem aconseguit ajuntar moltes associacions i representants de la comunitat educativa. No permetrem de cap manera tornar a escenaris com els que es varen produir durant el Govern de Bauzá, perquè no varen funcionar”, diu. La presidenta de FAPA Mallorca, Cristina Conti, ho confirma: “Mourem files, perquè tenim clar que a l’acord entre el PP i Vox hi ha una part oculta que no sabem”. “No és creïble que a Vox, així com són i defensant el que defensen, acceptin sense objeccions que els centres es puguin acollir al pla pilot de manera voluntària”, opina.

Vera també ha anunciat una altra mesura polèmica. “Els centres que s’acullin al pla pilot rebran la dotació humana, econòmica i material necessària”, va dir. “Això és comprar les escoles que s’hi sumin, perquè hi ha molts centres amb necessitats més importants, de ràtios i infraestructures. És increïble que posin recursos per a això i no perquè les escoles estiguin en bones condicions”, lamenta Bujosa. Lluís Segura, de l’STEI, critica que “les escoles que decideixin aplicar el seu model i ofereixin les classes en castellà rebran més doblers i personal”. “És un despropòsit”, explica també Tino Davia, d’UGT. Cal recordar que un dels principals problemes per aplicar la mesura és que els centres no tenen ni personal ni aules suficients per poder segregar els grups.

L’ARA Balears ha contactat amb docents d’arreu de les Balears que, com Bujosa, asseguren que no acataran la lliure elecció de llengua “mentre continuï vigent la normativa actual”, com apunta un mestre menorquí que prefereix no identificar-se. “Tenim el deure de garantir que els alumnes acabin amb el mateix nivell de català i de castellà. Com que ara no és així, jo em mantindré fidel al meu compromís i continuaré ensenyant en català, diguin el que diguin”, assegura també un docent de Vila. En els mateixos termes s’han expressat uns altres cinc professors consultats, fet que anticipa que l’aplicació de la lliure elecció de llengua trobarà entrebancs entre els professionals de l’educació.

D’aquesta manera, la primera crisi entre el Govern i la comunitat educativa ha esclatat cinc mesos després que Prohens fos investida presidenta, i abans que se n’hagi aprovat cap mesura. Per reprendre el diàleg, el sector reclama que el PP trenqui amb Vox i deixi de banda mesures que menystinguin el català. El Govern s’ha conjurat per evitar conflictes educatius, però la fractura s’ha precipitat. “Els docents de la pública som funcionaris, i el nostre deure és amb la societat. No ens devem al Govern ni als seus pactes ocults amb l’extrema dreta”, diu Bujosa.