Una concentració a València demana respostes dels governs a la sentència del TS que limita l'ús del català

ValènciaProp d'un centenar de persones han participat aquest dilluns en una concentració convocada per mostrar el rebuig a la sentència del Tribunal Suprem sobre el decret d'usos lingüístics del govern valencià que establia que les comunicacions entre les comunitats autònomes "pertanyents al mateix àmbit lingüístic" es redactarien en català i també en castellà només si se sol·licitava. La resolució judicial, recorreguda pel Consell al Tribunal Constitucional, argumenta que es tracta d’una competència de l'Estat i que cal adjuntar-hi sempre la traducció al castellà.

La protesta, convocada per la Intersindical Valenciana, ha comptat amb la participació de representants d’Esquerra Republicana del País Valencià, la Plataforma per la Llengua i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. Segons les entitats, la concentració tindrà continuïtat en els pròxims mesos amb noves mobilitzacions que denunciïn "els atacs al valencià", posin en valor l'ús social i avancin cap a "una veritable normalització lingüística". Unes accions que les associacions confien que es completin amb actuacions dels governs, sobretot del valencià, i sobre les quals mantenen un continu diàleg amb el Consell des de la publicació de la sentència.

Una llei d'igualtat lingüística

El portaveu d’Intersindical Valenciana, Vicent Maurí, ha reclamat una resposta clara de l'executiu a través de l’aprovació d’una llei d’igualtat lingüística que blindi i promogui l’ús del valencià en l’administració, i que inclogui els apartats del decret d'usos lingüístics ja anul·lats prèviament pel Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. Segons Maurí, la norma també hauria d’incentivar l’ús social de la llengua i incrementar-ne la presència als mitjans de comunicació. "És el moment de fer una norma potent que, de veritat, augmente la seua utilització en tots els àmbits", ha destacat el portaveu d’Intersindical Valenciana.

Blindar als estatuts la doble denominació

En una línia molt semblant s’ha expressat el president d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, que també ha situat el focus en l’actuació de les institucions. Barberà ha reclamat als Parlaments valencià, català i balear "aprovar per via d'urgència el reconeixement explícit de la unitat de la llengua catalana a tots els efectes", tal com va demanar la setmana passada la Plataforma per la Llengua.

"Venim d'un pecat original que és no blindar legalment la doble denominació [valencià-català]. Ara tenim una oportunitat de reconèixer-la incloent-la als estatuts, sobretot al valencià. Amb tot, i com que som coneixedors de quines són les majories a les Corts [per aprovar una reforma de l’Estatut cal una majoria de dos terços i, per tant, sumar els vots del Partit Popular o Ciutadans als del PSPV, Compromís i Unides Podem], cal demanar al Parlament espanyol que aprove una llei de llengües que blinde l'estatus de totes les llengües i els drets dels parlants", ha emfatitzat.