Condecoracions policials a Eivissa entre coneguts, indultats i querellats

BarcelonaEl 2 d’octubre els agents de la Policia Nacional d’Eivissa formaven, engalanats, per celebrar el seu patró, el dia dels Sants Àngels Custodis, en una cerimònia en què es varen lliurar distintius per reconèixer la feina d’alguns policies. La celebració estava marcada per l’incendi d’una part de l’edifici dels jutjats eivissencs, un crim sense precedents a l’Estat. El foc va afectar un immoble veí i va causar la mort d’una dona. Per això, els discursos es varen dedicar, sobretot, a lloar la tasca de la Unitat de Delinqüència Especialitzada i Violenta (UDEV). Els elogis es varen rematar amb la concessió de la creu al mèrit policial amb distintiu vermell a Fernando García Crespo, cap de la UDEV i responsable de la investigació de l’incendi, un home amb una trajectòria que no s’ha pogut qualificar sempre d’exemplar.

A l’actual cap de la UDEV el varen condemnar, l’any 2009, a penes de presó i inhabilitació per un delicte contra la integritat moral. El 2007 un veí d’origen marroquí havia anat a la comissaria per denunciar la desaparició de la seva filla. Els policies que el varen atendre li varen dir que no hi podien fer res perquè ella ja era major d’edat i havia partit voluntàriament, i l’home va insistir fins al punt que va intentar obrir-se pas fins a l’oficina de denúncies. El varen reduir i el varen tancar al calabós. La sentència declara demostrat que alguns policies varen pegar a l’home quan ja estava reduït i engarjolat. Els cops li varen deixar marques al cos i el magistrat incloïa Fernando Garcia entre el grup d’agents que va participar d’aquell abús.

Tres anys després de la sentència, el 2 de març de 2012, el Consell de Ministres del govern de Mariano Rajoy va indultar el policia condecorat fa pocs dies. L’indult el va demanar l’aleshores ministre de Justícia, Alberto Ruíz-Gallardón.

Aquesta no és l’única taca en l’expedient de Fernando García Crespo. L’octubre del 2013, quan es va cometre el polèmic i milionari robatori a la seu d’Empresas Matutes, aquest mateix policia, ara guardonat, va ocupar de manera accidental la plaça de la policia científica. Sota la seva supervisió, mentre va durar la investigació, pràcticament no es varen fer inspeccions oculars, varen faltar agents de la científica on es van fer les primeres requises dels doblers sostrets al poderós clan eivissenc, es varen perdre -de camí al laboratori- part dels doblers recuperats i es va deixar d’investigar material genètic. Un informe de la Divisió d’Afers Interns de la Policia Nacional, al qual l’ARA Balears ha pogut accedir, recollia i enumerava aquestes i altres irregularitats. De fet, tot apunta que les irregularitats en aquesta investigació es varen cobrar la posició de qui era el cap de la UDEV quan es va produir el robatori, Jaime Ferrer. Amb la caiguda en desgràcia de Ferrer, Fernando García va resultar ascendit al càrrec amb el qual ha obtingut la creu al mèrit policial.

Però el 2 d’octubre, a la cerimònia de reconeixement, ell no era l’únic sobre qui es projectava l’ombra del dubte. El cap regional d’operacions a les Illes Balears, José Luis Santafé, va lliurar una altra condecoració a un altre policia. El fet és que Santafé ha acabat esquitxat pel cas Cursach des que a mitjan setembre va transcendir que el jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subirán s’hi havien querellat en contra. Jutge i fiscal l’acusen a ell, a l’inspector en cap Antonio Suárez i a l’excap superior de la policia, Antonio Jarabo, d’instar un altre agent a fer “un informe fals” contra el fiscal Subirán acusant-lo de ser el responsable de filtracions a la premsa del cas Cursach mentre estava sota secret de sumari. Una acusació involucrant un jutge i un fiscal contra una cúpula policial també és una acció judicial sense precedents a l’estat espanyol.

Més connexions

Un dels episodis de pel·lícula posteriors al robatori a la seu d’Empresas Matutes d’una quantitat de doblers que ni tan sols s’ha pogut arribar a aclarir va passar quan dos homes haurien entrat pressumptament a casa de José Joaquín Fernández, un dels agents del cos nacional de policia a qui s’acusa d’encobriment del delicte de robatori. Aquests dos homes haurien colpejat i amenaçat de matar la família de Fernández si no els indicava on trobar els doblers. Després de desfer-se dels atacants, a Fernández el va contactar l’arquitecte Jaime Serra Verdaguer, que en seu judicial va reconèixer que era amic de la família Matutes. Li va demanar que es trobàs amb Gonzalo Esquer Rufilanchas, un advocat vingut de Madrid que assegurava poder fer de mitjancer entre José Joaquín Fernández i Abel Matutes, patriarca de la família.

Fernández posà la gravació d’aquella conversa a disposició del jutge que instruïa el seu cas. I en aquella gravació es pot sentir com Gonzalo Esquer es vanta de la seva relació amb Fernando García Crespo, l’agent indultat i alt càrrec de la policia científica la nit del robatori. Però les connexions no acaben aquí.

Una fotografia constata la relació que hi ha entre José Luís Santafé, Fernando García i Carmen Martín, una altra de les assistents a la celebració policial de dia 2, que tenia l’encàrrec de posar medalles. A Martín la va haver d’obligar l’Audiència Provincial, l’any 2012, a obrir un judici oral contra els militants del PP José Sala Torres i María Estela Matutes, filla d’Abel Matutes. Ella havia decretat l’arxiu de la denúncia. Tots tres, Carmen Martín, José Luís Santafé i Fernando García, des de les respectives responsabilitats, dirigeixen la investigació per l’incendi als jutjats.